Entitats, sindicats i partits valencians demanen al Consell de continuar avançant cap a la igualtat lingüística

Entitats, sindicats i partits del País Valencià han signat avui un manifest davant les dues sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el Decret 61/2017 de la Generalitat. Més enllà de denunciar el que consideren un greu atac contra l’autogovern i menysteniment del català, els signants demanen una resposta en positiu i interpel·len tant el Consell com la societat civil.

Al govern li demanen de continuar ‘avançant cap a la igualtat lingüística’ i cooperació amb els governs de la resta de l’àmbit lingüístic. Entre els signants hi ha el partit de govern Compromís, el PSPV de Castelló i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, CCOO del País Valencià i la COS.

El manifest conjunt és una primera resposta a la sentència del TSJ del País Valencià, que ara ha confirmat el Suprem, i que anul·la onze articles i una disposició final del decret valencià que regula l’ús de les llengües oficials al País Valencià. ‘Considerem que la millor resposta per a la millora de la situació social de la llengua és continuar treballant en positiu, des del respecte a l’autogovern com a expressió de la democràcia i de la igualtat lingüística com un dret civil fonamental, i continuar sumant majories socials i polítiques a un projecte de més democràcia, més autogovern i més drets’, afirma la trenta llarga de signants, entre els quals, entitats socials i de defensa de la llengua, organitzacions sindicals i diverses formacions polítiques.

El manifest es dirigeix principalment al Consell. Particularment, demana que executi l’acord de les Corts que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdios i televisions públiques valencianes, catalana i de les Illes; que entri de forma plena en l’Institut Ramon Llull; que aprovi una Llei d’Igualtat Lingüística que ‘superi la limitació’ de l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; que desenvolupi un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic; i finalment, que insti el govern espanyol i els organismes i institucions de l’estat espanyol, a ‘respectar els dictàmens de les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua, i a aplicar-ho a totes les institucions, webs, serveis, els ens, les polítiques públiques o els contractes públics de l’estat’.

No obstant això, aquesta resposta interpel·la els mateixos signants i el conjunt de la societat civil: ‘Les institucions han d’assumir la seua responsabilitat, i exercir les seues facultats de govern, però les organitzacions ciutadanes (entitats, sindicats i partits) hi tenim, també, la nostra part de responsabilitat’, exposen. En aquest sentit, es conjuren a continuar ‘respectant i fent respectar el dret a la igualtat lingüística’, impulsar accions de cooperació amb les entitats, sindicats i partits de la resta de l’àmbit lingüístic, treballar amb les entitats, sindicats i partits de la resta de territoris amb llengua pròpia de l’estat espanyol ‘per a garantir de forma efectiva la igualtat lingüística’, i denunciar en les instàncies espanyoles i europees oportunes ‘la tendència regressiva que amenaça l’autogovern’.