Les bases i els quadres de Junts per Catalunya bullen per la imminència del congrés del 25 al 27 d’octubre. Malgrat la imatge de calma que sembla projectar l’absència de polèmiques públiques, el més que probable retorn de Carles Puigdemont a la primera línia orgànica agita l’organització. El que es va idear originalment com un congrés d’obertura per mirar d’ampliar les bases del partit i apuntalar-lo com l’hegemònic entre l’independentisme, a més d’entomar els temps de la presidència de Salvador Illa a la Generalitat, es pot acabar convertint en un congrés clàssic de reformulació de càrrecs. No és casualitat que, segons diverses fonts consultades, la ponència organitzativa sigui la que desperta més interès intern. En coordina la redacció la diputada i portaveu parlamentària adjunta Jeannine Abella. La situació més probable és que Puigdemont torni a presidir el partit i Jordi Turull s’ha blindat en la secretaria general. Aquesta ponència definirà la nova estructura de l’executiva, la manera com s’elegirà i el repartiment de les funcions. Ací l’interrogant principal és el paper que tindrà la presidenta fins ara, Laura Borràs. Però, de moment, hi ha entesa: diverses fonts consultades donen per fet un acord de Puigdemont i Borràs que implicaria que la també ex-presidenta del parlament no fos apartada de la direcció.

Cap sector qüestiona obertament el lideratge de Puigdemont. De fet, el president a l’exili és la figura que els manté cohesionats, i ha exercit de dirigent efectiu de Junts malgrat que es va desvincular de l’estructura al congrés d’Argelers de fa dos anys. Assumir la presidència, per tant, implicaria tan sols de formalitzar una posició que ja ha exercit de facto. Turull ja ha expressat públicament que pretenia de repetir a la secretaria general i, per tant, mantenir el control orgànic de l’organització. Se l’ha fet seu aquests darrers anys mentre el sector afí a Borràs no acabava de vertebrar-se territorialment, perdia pes orgànic i acabava en minoria als nuclis de decisió principals. Amb el temps, a més, Turull i Puigdemont s’han acostat encara més. Es va fer evident el 8 d’agost, amb el retorn fugaç del president a l’exili. Turull el va acompanyar en tot moment i no es van separar fins que van aconseguir arribar a Catalunya Nord i Puigdemont va continuar fins a Bèlgica.

Borràs manté el silenci públicament. No obstant això, fonts consultades asseguren que ha fet arribar a Puigdemont que no solament no vol plegar sinó que vol triar el seu paper dins el partit. Puigdemont, Turull i Borràs sembla que s’han instat a cercar una fórmula que resta pendent de concretar-se, segons diverses fonts, i que no seria la presidència del consell nacional, que Josep Rull ha deixat vacant. Semblen compartir el diagnòstic que han d’evitar que un congrés que han pensat com un intent d’obrir les costures del partit acabi amb una trencadissa entre els que ja hi eren. Borràs, que no pot exercir càrrecs institucionals per la inhabilitació judicial, té un suport minoritari a la direcció, però manté una connexió amb els militants de base que es fa visible en actes al territori. La clau serà la fórmula i l’estructura que depengui de Borràs. S’especula amb la possibilitat que pugui presidir la nova fundació de Junts, que ha contribuït a constituir, o que esdevingui coordinadora general o presidenta de la permanent.

El futur de Borràs encara s’ha de definir mentre es perpetuen les tensions entre els independents i els quadres provinents de l’antiga Convergència. Amb les llistes de les eleccions del maig, van canviar els noms dels independents, però l’estira-i-arronsa ve de lluny, amb una derivada ideològica: els independents i militants afins als sectors més d’esquerres xoquen sovint amb l’ànima més liberal del partit, defensada sobretot pels antics convergents. La majoria d’aquests dirigents més socialdemòcrates s’articulen ara entorn del diputat Agustí Colomines, que va anar les llistes per la seva proximitat amb Puigdemont, i que ha entrat a la direcció del grup parlamentari.

Illa no amaga que voldria que Junts tornés a ser Convergència, amb el pactisme com a prioritat en la gestió d’un mentrestant que es pot allargar mentre l’independentisme no recuperi l’hegemonia institucional. Però Puigdemont, amb Míriam Nogueras al congrés espanyol i Turull a la secretaria general, hi ha remat en contra, mentre situava el focus en la dependència parlamentària de Pedro Sánchez amb Junts. També hi ha sectors a Junts que defensen de recuperar l’antic pactisme. Al darrer consell nacional es va fer evident la tensió entre els independents i el sector més identificat amb l’antiga CDC. Finalment, es va acotar el paper dels no afiliats en els equips que escriuen les ponències del congrés: en participen dos com a redactors. Aquest estira-i-arronsa es traslladarà igualment a la ponència de model de país, que coordina el diputat Salvador Vergés, un dirigent amb un lideratge emergent evident dins Junts. Perquè el partit hauria de definir una posició conjunta en qüestions en què els corrents ideològics no estan d’acord. D’una altra banda, la portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, coordina la ponència estratègica.

Un altre canvi que es comenta internament com a possible, segons diverses fonts, té a veure amb David Saldoni, home fort de Turull. Saldoni ha gestionat el poder organitzatiu del partit amb David Torrents, afí a Borràs. Algunes fonts apunten que podria ser rellevat per la possible emergència d’una dona dirigent en un moment en què, a més, tant Nogueras com Sales destaquen en la primera línia del congrés espanyol i el parlament. A la cambra catalana, Albet Batet continua presidint el grup parlamentari. Es manté obert l’interrogant de si Junts voldrà que es designi un cap de l’oposició o no, perquè Puigdemont no n’exercirà. Mentre els tribunals no li apliquin la llei d’amnistia, el president a l’exili tan sols podrà participar en la política interna a distància si vol evitar de ser detingut i empresonat preventivament.

El repartiment dels coordinadors i els redactors de les ponències del congrés ja ha llançat un primer missatge de què pot venir, i aquesta setmana també s’ha llegit internament en aquesta clau el repartiment de les responsabilitats i càrrecs dels diputats en les comissions del parlament. Saldoni presideix la comissió d’Afers Institucionals (CAI), la més important políticament; l’ex-conseller Jaume Giró, la d’Empresa i Treball; la de Territori i Habitatge, Quim Calatayud; la de Drets Socials i Inclusió, Noemí Nieto; la de Política Lingüística, Anna Feliu; la de la Infància, Maite Selva; i, la de l’Estatut dels Diputats, Judith Toronjo. Rull, en tant que president de la cambra, presideix la de Matèries Secretes i la Comissió del Reglament. Josep Rius també serà el portaveu de Junts a la CAI, i Toni Castellà, de Demòcrates, de la Comissió d’Economia. El sector de Borràs, que ja havia perdut presència en els llocs de sortida de la llista, també n’ha perdut en el repartiment de les ponències del congrés i les responsabilitats parlamentàries, tot esperant que es tanqui el futur polític de l’ex-presidenta del parlament.

El risc que afronta Junts el va verbalitzar, en l’últim consell nacional, el dirigent Toni Morral. Va ser el primer que, el mes d’agost, va proposar d’avançar el congrés en una reunió de l’executiva, segons que expliquen algunes fonts, i curiosament va acabar presentant una esmena a la totalitat al reglament del congrés. Després la va retirar, però en la seva intervenció va advertir del risc que a l’octubre fessin un congrés clàssic de canvi de càrrecs en compte de promoure l’obertura del partit, que era la idea que es va proposar originalment. El joc acaba de començar. Dijous es presentaran les candidatures als delegats que no són membres nats i que participaran en el debat i aprovació de les ponències. L’executiva s’elegirà al congrés de l’octubre mateix i hi podran participar tots els afiliats. Però la clau de volta serà, sobretot, la ponència organitzativa, que s’aprovarà just abans. Això si Puigdemont, Borràs i Turull mantenen l’entesa, tal com les fonts consultades donen per fet.