Entendre el món: La caravana de migrants abandona la capital mexicana i camina cap a Tijuana

  • Milers de persones passen la nit en un estadi de futbol de la ciutat de Querétaro · Els queden 2.700 quilòmetres fins a la frontera

VilaWeb

Redacció

11.11.2018 - 14:00

Centenars de persones descansen entre els passadissos de l’estadi de Querétaro (centre de Mèxic). No hi ha crits, ni càntics i tampoc samarretes dels Gallos Blancos. Són migrants i no pas afeccionats al futbol. La façana i la grada són plenes de peces de roba. La gent s’amaga del sol. A la gespa, que ha vist la decadència més absoluta de Ronaldinho, no hi pot baixar ningú. Alguns nens se la miren amb ganes de córrer i xutar la pilota, però les energies són escasses.

Ells són part de la primera caravana de migrants que camina cap als Estats Units. Fa gairebé un mes que van sortir de San Pedro Sula (Hondures) i ahir van deixar enrere la ciutat de Mèxic. Per davant els queden encara 2.700 quilòmetres per arribar a Tijuana. És el recorregut més llarg fins als EUA, però també el més segur. Bona part del trajecte l’han cobert fent autoestop o caminant.La caravana ja no avança com una filera de milers de persones, tal com passava quan varen creuar el riu Suchiate a la frontera entre Guatemala i Mèxic. Ara es fragmenta en grups petits que no tornen a coincidir fins al punt de destí. A vegades poden passar dies fins que no es tornen a veure les cares. Aquesta fragmentació ha fet que grupets hagin quedat despenjats i alguns, per la duresa del recorregut, han demanat la repatriació.

Ací podeu veure que hi ha tres caravanes més en marxa:

De totes maneres, els trams de la ruta no estan preestablerts. Cada nit, abans d’anar a dormir, els migrants es reuneixen en assemblea i decideixen el recorregut de l’endemà. La majoria dels quatre mil migrants són d’Hondures, però també hi ha gent de Guatemala, Nicaragua i El Salvador. Països que, més enllà de la llengua, també comparteixen problemàtiques: corrupció, autoritarisme, inseguretat, bandes criminals, drogues…

Durant el dia, ocupats amb el trajecte, la gent no té temps per la nostàlgia i els dolors, però les nits són llargues i dures. Les autoritats, tal com ha passat a Querétaro, els ofereixen un lloc on dormir. Tot i que no sempre adaptats a les necessitats dels migrants. A l’estadi, conegut com La Corregidora —en honor de Josefa Ortiz de Domínguez, heroïna de la independència mexicana—, dormen sobre el ciment entre cartons, motxilles i algunes màrfegues. Poca protecció tenint en compte que el termòmetre cau fins als vuit graus quan es fa fosc.

Les males experiències del viatge
Els migrants han rebut tota mena d’ajudes durant el viatge, sobretot per part de ciutadans que els han ofert menjar, transport i roba, però no tot ha estat agradable. Aquesta setmana, per exemple, han desaparegut dos camions que carregaven una vuitantena de persones.

Mèxic sempre ha estat terra de pas per als migrants centreamericans, però per molts s’ha acabat convertint en un punt final. No hi ha una xifra oficial de desapareguts, però el Movimiento Migrante Mesoamericano assegura que supera amb escreix les 50.000 persones.

Durant la caravana, els migrants també han estat víctimes de denigracions, tractes vexatoris i pallisses, sobretot quan caminaven apartats de la caravana. La policia ha fet algunes detencions aprofitant la situació.

Però no tot és violència. Els migrants també han patit enganys i no pas de petits estafadors amb voluntat de negoci (que també). El governador de Veracruz els va prometre transport gratuït fins a la capital, Mèxic DF, però al final se’n va desdir i els va abandonar a tots a la carretera.

Trump mobilitza l’exèrcit
El president dels Estats Units s’ha referit com una ‘emergència nacional’ i, fins i tot, ha assegurat que entre els migrants hi ha terroristes amb arrels al Llevant. De fet, Trump ha aprofitat la caravana per endurir el seu discurs migratori, especialment per a mobilitzar el seu electorat durant les eleccions de mig mandat, en les quals ha consolidat el control del senat però ha perdut la majoria del senat.

Aquesta derrota electoral, de fet, ha acabat d’enterrar una de les seves grans promeses: la construcció del mur a la frontera mexicana. Però a manca de ciment per aturar la caravana, Trump ha mobilitzat més de 5.000 soldats —però la xifra podria arribar als 15.000— per impedir-ne l’accés als EUA. També ho han fet milícies civils armades:

D’altra banda, per a tots aquells que aconsegueixin creuar la frontera, el president ha avisat que endurirà les condicions per a demanar asil, ja que considera que el sistema està ‘corcat.’ Trump també preveu crear ‘ciutats massives’ de tendes pels migrants, on seran confinats abans de ser deportats.

Aquesta agressivitat, però, contrasta amb els resultats electorals dels republicans en els districtes que fan frontera amb mèxic. Només han aconseguit guanyar-ne un dels nou en disputa. És el número 23 de Texas i el resultat, encara provisional, ha estat molt ajustat: 49,2% contra  48,7%. En la resta de districtes — en estats com Califòrnia, Nou Mèxic i Arizona— predomina el blau dels demòcrates.

Més informació:
Enganyats i empresonats. La desgràcia de gairebé 2.000 migrants a Tapachula (Chiapas, sud de Mèxic).
—El periodista Alberto Pradilla viatja amb la caravana. En el seu compte de Twitter ofereix informació en directe.
Documentari de la CNN sobre la Bèstia, també conegut com el tren de la mort, que transporta centenars de migrants de Centreamèrica a través de Mèxic.
Informe de Human Right Watch sobre els nens migrants de Centreamèrica que demanen asil a Mèxic.
Mapa de la ruta de la carvana del Center for Immigration Studies.

VilaWeb publica cada dissabte, diumenge i dilluns la secció ‘Entendre el món’ sobre política internacional

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor