04.11.2018 - 14:00
La porta de les lamentacions (Bab al-Mandab, en àrab) és l’estret que separa el mar Roig del golf d’Aden. Històricament ha format part de la ruta migratòria que connecta la banya d’Àfrica amb l’Aràbia Saudita. Any rere any, milers d’etíops, somalis, eritreus i djiboutians el travessen a la cerca d’una nova vida al regne dels Saud. Tanmateix, d’ençà de l’esclat de la guerra del Iemen (2015), els iemenites han començat a fer la ruta a la inversa. Els traficants passen els refugiats de la guerra a l’altra banda de l’estret per uns dos-cents dòlars. Segons dades de l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, Djibouti acull més de 37.000 iemenites. El conjunt de la banya d’Àfrica ofereix refugi a gairebé 100.000.
A Djibouti, els refugiats es troben en camps com el de Markazi (prop d’Obock), però d’altres opten per quedar-se a la capital, on hi ha més oportunitats de trobar feina. Tots ells han deixat enrere l’amenaça de la violència i l’arbitrarietat de la guerra, però les condicions de vida a l’altra banda de l’estret són també extremes. Djibouti és un país àrid, calorós i amb molt poc recursos. El 23% de la població viu sota el llindar de la pobresa. L’ACNUR s’ha queixat de manera reiterada que li manquen els fons necessaris per atendre totes les conseqüències de la guerra del Iemen, entre els quals els desplaçats i els refugiats.
Vegeu ací un reportatge d’Al Jazeera sobre les condicions de vida dels iemenites a Djibouti:
La guerra del Iemen va començar el 2015 quan les milícies houthis i els seus aliats es van alçar en armes contra el govern d’Abdrabbuh Mansur Hadi. Les milícies fa tres anys que ocupen la capital, Sanà. Les forces que donen el suport a Hadi, tot i perdre el control d’Aden, la principal ciutat del sud, continuen rebent el suport de la coalició internacional que encapçala Aràbia Saudita, responsable de bombardaments massius contra civils. Amb els anys, han aparegut nous actors en el conflicte. Al sud ha guanyat territori la insurgència que reclama la independència perduda el 1990. El centre del país el controlen diverses milícies gihadistes com al-Qaida, l’autodenominat Estat Islàmic o Ansar al-Sharia.
Vegeu ací un mapa de la divisió actual del Iemen:
En els gairebé quatre anys que fa que dura la guerra, l’ONU calcula que el conflicte ha causat la mort d’entre 8.000 i 14.000 persones, de les quals més de 5.000 són civils. A més, s’estima que la fam i el còlera han matat més de 50.000 persones. De fet, l’ONU ha avisat que tretze milions de iemenites són en risc de fam, el que podria desembocar en el ‘pitjor episodi de fam dels darrers cent anys.’
—’L’amarg viatge dels iemenites per la porta de les lamentacions‘, un reportatge d’Al Jazeera sobre la travessa que han fet milers d’habitants del Iemen cap a Djibouti. Ací la versió traduïda automàticament al català.
—’Djibouti, encreuament de camins: el migrants africans que desafien la guerra del Iemen‘, un reportatge d’IRIN sobre el fenomen migratori a Djibouti. Ací la versió traduïda automàticament al català.
—El pont del Mar Roig, el macroprojecte que volia unir les costes del Iemen i Djibouti abans de la guerra.
—’La tragèdia de la guerra d’Aràbia Saudita‘, un reportatge del New York Times sobre la guerra al Imen. Ací la versió traduïda automàticament. El mateix diari ha explicat aquesta setmana que la nena que il·lustra el reportatge ha mort de fam.
—VilaWeb publica cada dissabte, diumenge i dilluns la secció ‘Entendre el món’ sobre política internacional
