14.04.2025 - 19:50
La gent del govern espanyol sembla que s’ha emprenyat. I per això ha volgut intervenir immediatament. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible assegurava ahir que les dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE, Hisenda) que es van saber abans-d’ahir –de les quals ens vam fer ressò a VilaWeb (“Sánchez condemna Catalunya a la cua de l’execució pressupostària“)–, es feien servir “de manera esbiaixada” i subratllava que Catalunya havia estat la primera comunitat en inversió durant el 2024 complet. Ho van manifestar a l’agència EFE fonts del ministeri, després de fer-se públic, també dissabte, que l’informe de la IGAE indicava que l’estat havia invertit a la Comunitat de Madrid, la primera meitat de 2024, un 52% més que a Catalunya (694,3 milions enfront de 456,6), cosa que va aixecar dures crítiques dels partits independentistes.
“Són dades incompletes, d’un semestre i prou”, i el segon semestre sempre creixen les xifres (això és veritat), van insistir les mateixes fonts. A més, van detallar que Catalunya havia estat la primera comunitat en inversió, amb 1.227,8 milions d’euros executats el desembre del 2024, un 27,7% més que el 2023. Madrid, en canvi, deien, havia tancat el 2024 amb 967 milions d’euros executats, un 27,1% menys que el 2023, sempre segons les fonts esmentades, que insisteixen a EFE que són dades del Ministeri de Transports espanyol.
Quina manera més estranya d’anunciar que Catalunya és la primera comunitat a rebre inversió pública a tot l’estat! Encara em sorprèn més que aquesta inversió hagi baixat a Madrid, respecte de l’any anterior. No sé quines fonts té el ministeri que esmenta l’agència, però fins que no vegi les dades oficials de l’IGAE aquest avançament el posaré a la nevera, perquè, hi insisteixo, em costa molt de creure que a Madrid hagi baixat la inversió i trobo molt rara la manera de fer-ho públic.
Ho dic perquè, de sempre, a la capital de l’estat entenen la xarxa ferroviària espanyola com a radial (la mateixa de les carreteres), a partir del quilòmetre zero. Hi ha un exemple ben recent que em sembla prou clar, per si encara no en tinguéssim prou. Resulta que avui, 14 d’abril, fa trenta-tres anys de la inauguració de la primera línia de gran velocitat a l’estat espanyol, la Madrid-Sevilla. “La posada en servei d’aquesta línia va significar un salt sense precedents en el ferrocarril i la mobilitat del nostre país”, deia aquest matí a EFE el president del gestor de la infrastructura ferroviària, ADIF, Luis Pedro Marco de la Peña. “La gran velocitat fa una contribució fonamental a la cohesió i la vertebració territorial, perquè uneix més de mig centenar de localitats espanyoles”, afegeix. La idea de cohesió que es té a Madrid, evidentment, és la radial. És a dir, mirar que de la capital espanyola a la perifèria les distàncies siguin les menors possibles.
La raó és que el quilòmetre zero és més que un simple punt de referència; és un símbol històric que marca el començament de totes les carreteres radials a Espanya. I, encara que pugui semblar curiós, és situat en un lloc emblemàtic, en una cèntrica plaça de Madrid, concretament, en una llosa de pedra a la Puerta del Sol, en què es pot llegir: “Origen de les carreteres radials.” I de la xarxa ferroviària, i de la gran velocitat…
Marco diu: “Les connexions que s’han succeït amb els anys defineixen un dels atributs que distingeixen la xarxa d’alta velocitat a Espanya: una marcada reducció dels temps de viatge, fins a aconseguir que les distàncies es mesurin en temps, i no en quilòmetres.” Es descuida de remarcar que parla de Madrid, és clar. Que no hi hagi gran velocitat entre Barcelona i València, per a posar un exemple, no entra en la seva reflexió.
I què ha posat tan nerviosos la gent de Madrid? Doncs recordem que dissabte la notícia era que Catalunya tornava a ocupar el darrer lloc en execució pressupostària de l’estat espanyol. Durant el primer semestre del 2024 només es van gastar 456 milions d’euros dels més de 2.300 pressupostats, és a dir, tan sols un 20%, segons dades a què havien tingut accés TV3 i Catalunya Ràdio. La xifra contrasta amb la mitjana d’execució estatal (34%) i és molt inferior a la de comunitats comparables, com ara Madrid, on l’execució supera el 57%.
Aquesta última frase és el que els ha fet emprenyar, que es digui que Madrid supera Catalunya! I no sé per què. Bé, suposo que perquè fa emprenyar gent d’aquí que han pactat amb ells i això no els interessa, en aquests moments. El fet és que ha estat així cada any, per què el 2024 havia de ser diferent? La manera com s’han difós les dades –una barreja de xifres absolutes i de creixement relatiu, i de fonts diferents– fa de molt mal comparar-les. Però si la xifra que indiquen per a Madrid ha baixat durant tot l’any d’un -27% i el primer trimestre pujava d’un 57%, què ha passat el segon? Doncs que la inversió realitzada hauria estat només el 40% de la del primer semestre. No em quadra en absolut. No diuen al govern que la inversió del segon semestre sempre és superior a la del primer? Em grinyolen massa les xifres, per això les poso a la nevera.
Les dades que no han negat a Madrid són les avançades del primer semestre. I aquestes no ens haurien de sorprendre, encara que emprenyin molt. No podem passar per alt l’anàlisi que feia l’ACN el 19 de març sobre les inversions a Catalunya a llarg termini. La conclusió a què arribava era diàfana: “Catalunya és la cinquena comunitat per la cua de l’estat en inversions territorialitzades de RENFE, ADIF i ADIF-Alta Velocitat que s’han acabat duent a terme.”
Segons les dades analitzades d’execució pressupostària del Ministeri d’Hisenda espanyol entre el 2015 i el primer semestre del 2022 –tota la sèrie històrica feta pública–, durant aquest període es van projectar inversions per valor de 6.194 milions d’euros a Catalunya vinculades a les tres empreses ferroviàries. Però la despesa real fou de 2.171 milions d’euros el mateix període, un 35,1% del total, per sota de la mitjana espanyola (41%). En tot el període analitzat i amb alts i baixos, depenent de l’any, el percentatge de compliment no tan sols és més baix que la mitjana estatal, sinó que és deu punts inferior al de la Comunitat de Madrid (45,8%).
Quant a RENFE, l’operadora del servei de Rodalia, l’execució fou del 42,2% entre el 2015 i el primer semestre del 2022, deu punts per sota de la mitjana espanyola i molt lluny del grau de compliment de la Comunitat de Madrid (67,8%). De fet, les inversions previstes en territori català eren les més abundants de l’estat espanyol, però al final la regió de la capital d’Espanya va superar Catalunya en la despesa real. Andalusia (55,7%), el País Valencià (51,7%) i el País Basc (66,3%) també van acabar amb un grau de compliment més gran.
La història és la que és. I cada any es repeteix. Ho acabem de veure. Per això dubto de la veracitat de la filtració a EFE per part del Ministeri de Transports, sobre les dades referides a Catalunya per a tot l’any 2024. Veig massa diferència amb les del primer semestre, també filtrades de manera curiosa, però no desmentides posteriorment per les mateixes fonts ministerials, que simplement han apuntat que durant el segon semestre tot havia canviat molt. Com ja he raonat, em sembla que hauria canviat massa i tot…
