16.01.2017 - 22:00
|
Actualització: 17.01.2017 - 07:24
El president Puigdemont va fer ahir una remarcable intervenció al Teatre Romea. Ningú no n’esperava grans novetats, no pas precisament ara, en plena negociació del pressupost. Però ja es podia preveure que el discurs d’ahir no seria un discurs comú, un de tants. Perquè era el primer discurs públic, amb públic, del president de la Generalitat en l’any que és, amb majúscules, l’Any.
És un parlament digne de ser vist i escoltat. Probablement és la declaració més articulada que Puigdemont pot fer avui des del càrrec de president, però també des de la seua persona, compromesa d’ençà de tantes dècades amb el procés cap a la independència. Ens va recordar que a ell el poder no li ha interessat mai si no és per la capacitat que té de transformar la societat. Es va declarar, ell i el seu govern, insubornable i part d’una generació cridada a resoldre un problema de segles. Va dir que volia retornar a la gent la confiança en la classe política. I va afirmar que aquest era l’any que tanta gent havíem esperat tant, en uns minuts de discurs que em sembla que mereixen ser guardats, també, per l’eloqüència que contenen.
No va amagar ni un dels obstacles que sap que com a país ens trobarem. Però, davant la por i davant els dubtes raonables d’alguns, Puigdemont ahir va voler deixar definitivament clar que ell no en té, ni de dubtes ni de por, i que això és, en bona part, perquè sap que la força que té el país naix de la societat i de la gent. I és, per això mateix, molt difícil de derrotar.
Puigdemont al Romea va anunciar que la fi del procés era imminent i que hi hauria un canvi d’era per a Catalunya, amb la proclamació de la república. Ho va fer recordant que una era transcendeix el temps curt i va més enllà dels presidents i dels governs, més enllà de les majories parlamentàries, de les persones i dels grups organitzats. I ho va fer interpel·lant-nos a tots amb una fórmula de ressonàncies fondes que realment és una crida a abandonar tota por i a fer allò que hem de fer: ‘Us preguntaran: on éreu l’any disset?’
