30.01.2018 - 22:00
Dissabte passat, a Algemesí, les vint-i-una muixerangues que hi ha al País Valencià van entrar al Museu Valencià de la Festa fent un pinet. Aquest acte, carregat de simbolisme, va servir per a escenificar la constitució de la Federació Coordinadora de Muixerangues, una entitat que cohesiona el moviment muixeranguer per primera vegada. ‘Ara és el moment idoni per a crear una federació, perquè el fet muixeranguer viu un moment d’eclosió’ diu el seu president, Enric Sorribes, que és membre de la Muixeranga de Castelló. Però no sempre ha estat així: Sorribes recorda amb resignació la quantitat de vegades que li han demanat si allò que feia era tradicional del País Valencià. Però a parer seu, aquesta confusió no respon a cap rebuig sinó al desconeixement. I reconeix que un dels grans objectius de la Federació de Muixerangues és precisament fer difusió d’aquesta manifestació única.
—Per què era necessari crear una Federació de Muixerangues?
—Aquests darrers anys han sortit moltes colles noves i ens feia falta tenir una veu unitària. Així tindrem una única veu per a relacionar-nos amb les institucions i les autoritats acadèmiques i culturals del País Valencià. L’objectiu és aconseguir visibilitat, subvencions, promoure la investigació per dignificar, fomentar i difondre el fet muixeranguer. Però, per un altre costat, també és una bona manera d’ajudar les noves colles que van sortint. Jo, que sóc membre de la Muixeranga de Castelló, deia amb els companys: ‘Ja m’agradaria que quan nosaltres vam començar hi hagués hagut una federació que ens donés un cop de mà.’
—Com s’ho farà la federació per cobrir totes les necessitats del món muixeranguer, que és tan variat?
—Al País Valencià hi ha dues grans colles, que són la nova i la vella d’Algemesí. A més, són patrimoni cultural immaterial de la humanitat com a part de les festes de la Mare de Déu de la Salut. També hi ha les colles tradicionals, com poden ser el Ball dels Locos de l’Olleria i els Negrets de l’Alcúdia, i després tot de colles amb nivells molt diferents. Hi ha la Conlloga de Castelló i la de la Safor, que poden tenir ben bé 200 membres, i d’altres de més petites. A més, també hi ha colles que es mouen molt, que actuen fora del País Valencià, i d’altres de més xicotetes que amb un parell d’actuacions a l’any ja fan. Però aquesta riquesa i diversitat és part de la gràcia del món muixeranguer.
—La muixeranga ha evolucionat molt en pocs anys.
—Indubtablement, la declaració de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’any 2002 va ser un moment clau per a les muixerangues, però no l’únic. Per mi, l’eclosió de les muixerangues pertany a un moviment més ampli de recuperació de la cultura popular al País Valencià. Van apareixent moltes colles de dolçainers i tabalers, gegants i cabuts, dimonis, grups de dansa… I les muixerangues pertanyen a aquesta onada. És un procés de recuperació dels fets identitaris que va començar fa uns quinze o vint anys. Aquests darrers dos anys, tenir l’administració de cara hi ha fet molt, però el procés de recuperar les arrels ve d’abans.
—Quina relació té la muixeranga amb la resta de la cultura popular del País Valencià?
—Com a activitat en si ja té una cosa especial: és molta gent, molt diversa en edat, sexe, condició física, que no es coneixen de res i s’uneixen per a un fi comú, que és crear una figura humana. Tant és la posició que tingues, tu formes part de la figura humana i com a significat és molt potent. Si, a més, hi afegeixes el significat de la música, que ens acosta més a una determinada ideologia, hi fa molt. A més actualment el fet muixeranguer és molt madur. Tot i ser divers, el veig molt cohesionat i robust.
—El conseller de Cultura, Vicent Marzà, va dir durant l’acte de presentació de la federació que les muixerangues construïen el país des de baix.
—És que anem recuperant un país que fins ara teníem molt amagat. De fet, aquesta és una de les línies d’actuació de la Federació Coordinadora de Muixerangues: difondre el fet muixeranguer. Darrerament, hem vist moltes manifestacions de gent d’extrema dreta que, com a insult, ens deien que érem una expressió catalana. Per molt increïble que semble, encara hi ha gent al País Valencià que no sap que la muixeranga és una expressió genuïnament valenciana. Per començar, és patrimoni cultural valencià i, després, també és patrimoni cultural immaterial de la humanitat reconegut per la UNESCO. I és totalment desconegut per una part important de la població. Ens passa amb moltes colles, que quan actuem en pobles o ciutats que no tenen muixeranga, ens pregunten si som catalans.
—Us hi trobeu sovint?
—Sí, moltes vegades. Nosaltres, amb la Muixeranga de Castelló, hem actuat a Castelló mateix i ens han preguntat d’on érem. També és veritat que allà on hi ha muixerangues això ja no passa. I, almenys, n’hi ha una a gairebé cada comarca del País Valencià. Però venim d’un passat on hi havia molt de desconeixement. De fet, aquest és el principal repte que tenim des de la federació.
—Però la muixeranga està molt estudiada, fins i tot és patrimoni immaterial.
—En certs sectors, no ho és prou. Per això, des de la federació volem fer més difusió: que la gent la conegue, la valore com una cosa pròpia i com una forma més de cultura popular. Però això també passava fa molts anys amb els grups de dansa: danses tradicionals d’una comarca que fora d’aquest espai no es coneixien. Per això ara vivim un moment de recuperació de la cultura popular, perquè s’havia perdut molt. La gent pren consciència d’aquestes arrels que li són pròpies però que fins ara li eren desconegudes perquè ningú li les havia ensenyades. No és una qüestió de rebuig, sinó de desconeixement.
—La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya us ha donat suport. Què us uneix amb el món casteller?
—Vulgues que no, els castellers són l’activitat més semblant que hi ha a les muixerangues i tenen molts anys d’experiència organitzativa. I aquest bagatge, si ens l’ofereixen, s’ha d’aprofitar. A més, tenim moltíssimes coses per a aprendre del funcionament del món casteller: sobre assegurances, seguretat, coordinació… Per nosaltres, igual com també ens passa amb la Federació de Dolçaina i Tabal, el seu suport és molt important.
