Enric Saurí: ‘L’associacionisme cultural encara no té un discurs ben travat per a atreure nouvinguts’

Autora: Gemma Aguilera

Els sociòlegs Enric Saurí i Marta Rovira són autors de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural, dut a terme com a primera Beca d’Estudis sobre l’associacionisme cultural català atorgada per l’ENS. Tornaveu en parla amb Enric Saurí, sociòleg de la UAB que desenvolupa la seva activitat investigadora en diversos camps de sociologia de l’educació, la cultura, la joventut i les identitats on està realitzant diferents recerques sobre la llengua.

Quina és la hipòtesi de partida de la investigació Diversitat i integració en l’associacionisme cultural que han dut a terme la sociòloga Marta Rovira i vostè mateix?
Partíem de la hipòtesi que la participació dels nouvinguts en l’associacionisme té un efecte integrador i creador de ciutadania. A partir de la documentació i estudis previs que havíem anat fent al llarg d’aquests anys, érem conscients del potencial integrador que té el tercer sector cultural. És a dir, la lògica de xarxes que planteja aquest associacionisme cultural, que de fet, és un dels més potents que hi ha a Europa, molt vital, modernitzat i en constant dinàmica, permetia que molta gent que s’incorporava a aquest procés d’associacionisme cultural, acabés tenint lògiques d’ascens social i d’incorporació a la societat d’arribada, en aquest cas, Catalunya.

La hipòtesi de treball queda totalment validada?
La hipòtesi queda corroborada. Les persones procedents d’altres cultures i altres llengües que s’acaben incorporant a l’associacionisme cultural català, acaben tenint un rèdit de primer ordre, en el sentit de cohesió social, d’ajuda a adquirir ciutadania, però a la vegada és una gran eina per crear xarxa social, conèixer la llengua del país, entendre el país en què viuen, i finalment, en molts dels casos que s’acrediten, els ajuda a reposicionar-se social i econòmicament. L’associacionisme esdevé un espai en què les xarxes informals permeten que molta gent acabi trobant feina i fins i tot regularitzant la seva situació de residència, etc.

Segueix llegint l’entrevista a Tornaveu, fent clic aquí.