29.06.2018 - 06:00
Consultem cada cinc minuts les notificacions del mòbil, o interrompem una conversa amb la nostra parella per fer-hi una ullada; potser ens n’avergonyim però ho continuem fent. Sabem que les noves tecnologies comporten unes distorsions, tant en la nostra part més íntima com en les relacions més externes. Enric Puig Punyet, doctor en filosofia, i professor a la UOC a més de saber-ho, ha reflexionat sobre aquests aspectes. Sobre l’addicció a Internet i als mòbils ha publicat La gran adicción. Cómo vivir sin Internet y no aislarse del mundo (Arpa ediciones), basat en diversos testimonis que decideixen abandonar les xarxes socials, els mòbils o Internet. Fent un pas més enllà, recentment ha publicat El dorado. Una historia crítica de Internet, on destaca com Internet proposa un model de negoci, la deriva del qual posa en joc la mateixa construcció social de la democràcia.
Puig Punyet, que a més és director de la fàbrica de creació artística La Escocesa, centre d’art del circuit de Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, participarà a la jornada de debat L’associacionisme davant les noves formes de comunicació: les entitats en els temps dels whatsapp, que l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català organitzarà dins la secció de Manresa de la Universitat Catalana d’Estiu dissabte 7 de juliol de 9h a 13h, a l’institut Lluís de Peguera.
S’ha reflexionat molt sobre la incidència en la capacitat de concentració que tenen els mòbils, les xarxes socials… També hi ha l’efecte de la manca de compromís. Moltes relacions a la xarxa no creen llaços profunds, fins i tot s’ha fet popular el terme ghosting, sorgit arran d’aplicacions per lligar, però extensiu a altres xarxes socials, en què la persona s’acomiada a la francesa, deixa de contestar missatges, encara que hi hagi hagut una relació dins o fora d’Internet. Com ens afecta la manca de compromís?
La digitalització comporta noves lògiques, el compromís, la concentració i la confiança són cares de la mateixa moneda. Tots són derivacions del mateix nucli, que és la retòrica de la digitalització, és a dir, com ens l’han venut. Un exemple el tenim en la creença de les virtuds de la multitasca, que s’haurien de posar en dubte: en comptes de fer moltes feines alhora, el que fem és interrompre tasques, i ho fem amb la impressió que som més productius.
Llegeix l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
