Enric Pineda (Partit Pirata): ‘Perilla la difusió d’informació i el món de la recerca’

El Parlament Europeu decideix avui si accepta la directiva europea sobre drets d’autor tal com la proposa la comissió jurídica, si l’esmena o si la tomba. Plataformes en favor de la llibertat d’expressió i de difusió de continguts han alertat del perill d’aprovar l’article 13 de la directiva amb la redacció actual. Si s’aprova, les empreses proveïdores d’internet hauran de supervisar tot el contingut que es penja a la xarxa per poder eliminar-l’en si consideren que amenaça un de ja existent i protegit per drets d’autor. El problema serà determinar fins a quin punt vulneren aquests drets.

L’oposició a aquest article és principalment del Partit Pirata, que va fer un crit d’alerta i va demanar als ciutadans de pressionar la resta d’eurodiputats perquè el tombessin. En parlem amb el coordinador general del Partit Pirata de Catalunya, Enric Pineda, que també ens explica el paper d’aquesta formació en la política nacional i municipal.

—El Partit Pirata ha fet una gran campanya per evitar l’aprovació de l’article 13 de la nova directiva europea sobre el copyright. Per què?
—D’una banda, es vol endurir la política de copyright de manera que no es pugui compartir gairebé res susceptible de ser protegit pels drets d’autor, en qualsevol mitjà. Nosaltres posem èmfasi a denunciar que perillen coses com els memes, però és anecdòtic. Sí que perilla la difusió de la informació i el món de la recerca. El dret de cita, que és importantíssim en l’àmbit de recerca, perilla. A més, veiem un afany de controlar, encara més, l’activitat dels ciutadans a internet. Aquesta directiva europea obligaria els proveïdors de serveis d’internet comuns a tenir robots que controlarien tot allò que els usuaris pengessin per revisar si són continguts protegits pel dret d’autor o no. Ens fa por que això es torni en una eina amb què països menys curosos amb els drets humans puguin controlar la ciutadania i prevenir la dissidència.

—Qui és que proposa aquest article?
—Va ser proposta d’un eurodiputat alemany del Partit Popular, que volia reformar la llei del copyright, preocupat per la difusió de continguts sense control. A Europa, el Partit Popular i el Partit Socialista, i a l’estat espanyol ho hem vist, són els campions de la lluita contra la suposada pirateria dels drets d’autor. Continuen amb la mateixa idea de perseguir les eines i no de conscienciar la població que no ho faci, si és que hi ha res mal fet. És normal que un partit conservador miri pels drets de les grans corporacions, però és sorprenent l’excés de zel de controlar allò que es digui a les xarxes, quan alguns dels membres del Partit Popular són uns liberals de la vella escola, a favor de la llibertat individual de les persones.

—El Partit Pirata, com l’ha enfocada, l’oposició a l’article 13?
—La nostra eurodiputada alemanya Julia Reda encapçala la reforma de la llei del copyright per fer-la més justa i adaptar-la als nous temps i les noves tecnologies. Realment, es va trobar molt sorpresa de veure que la contraproposta que li feien era molt més restrictiva. A partir d’aquí va començar a treballar en la reforma, en aquesta contrarèplica a la proposta de reforma de la llei de copyright, i tots els partits pirates europeus ens hi vam sumar. Tots els preocupats per les llibertats a la xarxa vam veure la importància d’allò que deia Julia Reda. Vam fer allò que hauria de fer tot polític sensat: conscienciar perquè la població entengui que això va més enllà de no poder penjar certes fotos a Twitter, sinó que és un retrocés en la llibertat d’expressió a Europa.

—Quin marge d’actuació hi ha perquè no s’aprovi si té el suport del Partit Popular i del Partit Socialista, que tenen majoria absoluta?
—A Europa és tradició que els eurodiputats tinguin un cert marge de llibertat per actuar segons el seu propi raonament, i no segons allò que digui el seu grup parlamentari. Certament, a la major part de votacions el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu han anat tots a l’una. Però que en la votació del juliol, quan Julia Reda va aconseguir que es votés al Parlament Europeu si la directiva del copyright havia de ser com deia la comissió, diputats populars i socialistes van votar d’una manera diferent d’allò que deia el seu grup parlamentari. Els eurodiputats, com qualsevol altre representant dels ciutadans, tenen l’obligació d’escoltar-nos. Confiem que la pressió popular faci que els eurodiputats canviïn d’opinió, mal que els seus partits vulguin aprovar-la, i preservin les llibertats a Europa.

—Fins ara hem parlat de l’article 13, però quina és la posició del Partit Pirata sobre el conjunt de la directiva?
—La resta de la llei inclou punts de la reforma proposada per Julia Reda, i el to general de la llei té en compte els avenços tecnològics i socials, però molta de la feina que fa en altres articles restarà colgada pels articles 11 i 13. Poden fer que tota l’estructura balli.

—L’article 11?
—Proposa d’establir una taxa europea per a citar articles o materials de publicacions amb copyright. La idea és que els usuaris d’internet paguin un cànon per enllaçar a materials com ara articles de revista o de diari, vídeos musicals, o més continguts amb drets d’autor mencionant parts del contingut d’aquests materials en el text de l’enllaç. És a dir, jo no podria enllaçar aquesta mateixa entrevista al meu bloc, posant a l’enllaç un fragment de les meves declaracions, sense pagar un cànon. Això trenca un dels pilars fonamentals d’internet: la llibertat de poder enllaçar. Pirates proposa d’eliminar aquest article immediatament de la proposta de reforma de copyright.

—Dèieu que poden fer que tota l’estructura balli.
—Sí, tota la feina que es pugui fer en uns altres àmbits, com ara afavorir l’accés lliure als articles científics, pot anar-se’n en orris si aquests articles s’aproven amb tota la resta. No ens agradaria que es veiés l’article 13 com un mal menor perquè s’ha d’aprovar una llei més àmplia, perquè l’article fa perillar una llei, si més no, acceptable.

—I si s’aprova, què?
—Si aquesta directiva s’aprova hi ha poc marge d’actuació, tret que s’elevi aquesta directiva als tribunals. Però no sabem si es podria arribar fins a aquest punt. Si s’arribés a aprovar, gairebé segur que la Comissió Europea l’acceptaria i, per tant, tots els estats membres haurien d’adaptar-la al seu sistema jurídic. La protecció del copyright es tornaria força més rebuscada. Si jo com a usuari a Catalunya penjo alguna cosa a internet, no tan sols s’hauria de contrastar amb la directiva adaptada a l’estat espanyol, sinó també amb la directiva europea adaptada als sistemes jurídics dels vint-i-vuit estats de la Unió. Penjar a internet alguna cosa com una versió d’una cançó es podria convertir en un autèntic maldecap.

—Deixant Europa i mirant cap a Catalunya, quina valoració en feu, d’aquests mesos de coalició amb la CUP?
—Ens agrada poder participar en la vida política catalana més enllà de l’acció en els ajuntaments on treballem. A hores d’ara, considerem que la relació és bona i estem contents de veure com la CUP ha acceptat la nostra manera de treballar. Estem molt contents de formar part de la Crida Constituent perquè és un espai molt pirata, fomenten l’assemblearisme i les decisions de base. És un exercici de democràcia líquida que ens agrada bastant.

—No hi ha cap diputat pirata. Quina capacitat d’influència teniu dins el grup parlamentari?
—La mateixa que té qualsevol entitat que forma part de la Crida Constituent. Tenim un vot dins del Grup d’Acció Parlamentària, que és el que pren les decisions i marca el camí dels quatre diputats de la CUP. M’atreviria a dir que en aquests aspectes que formen part del nostre ADN, com les polítiques de l’àmbit digital o de drets d’autor, la nostra influència ha estat ben rebuda. Tot el Grup d’Acció Parlamentària ha estat bastant receptiu a les nostres propostes.

—Quina posició teniu sobre la manera de fer efectiu el mandat del primer d’octubre?
—El primer d’octubre es va votar i en va sortir la voluntat popular. Sempre hem defensat que una decisió tan important com si Catalunya havia de ser o no un país independent s’havia de prendre en un referèndum. Considerem que aquest referèndum és el del primer d’octubre i en considerem vàlid i legítim el resultat. Per tant, s’ha d’aplicar. Com a partit no hem estat mai independentistes, però ara som completament republicans. Catalunya s’ha definit com una república independent, i ara falta que qui tingui la possibilitat de dur a terme aquest mandat el faci efectiu el més aviat possible.

—Amb quin tremp prepareu les eleccions municipals?
—Aviat farem assembles per a definir les nostres posicions. Amb tot, a final de juliol vam fer una conferència municipalista amb presència de membres del partit que participen en política municipal, bé com a regidors, bé com a membres de coalicions que tenen regidors a diversos ajuntaments. Ara ens toca valorar com ha anat aquesta legislatura, com han funcionat les coalicions i si volem, en cadascun dels casos, repetir-les, canviar-les, etc. Sempre hem defensat que les assemblees locals de Pirates tenen tota la independència possible, de manera que no hi ha una línia estratègica municipal des de l’assemblea general del partit.

—Quina experiència en traieu, del darrer mandat?
—Ha estat molt positiu. La política parlamentària et dóna una visió de país, però la política municipal et fa tocar de peus a terra. En molts casos, la manera com es mou la política municipal et dóna una visió sobre quines polítiques són encaminades a solucionar el dia a dia i quines són per fer el paper. Ens ha ajudat a sortir de la bombolla on era el partit cap al 2009-2010 fruit de la inexperiència. No podíem donar un missatge de resoldre problemes quotidians perquè no en teníem experiència. Ara sí que en tenim, i en àmbits diversos. Ens ha donat l’oportunitat d’insistir que la participació ciutadana i la transparència són importants, que els drets humans es poden aplicar en molts més àmbits que no ens pensàvem. També hem pogut demanar que els ajuntaments defensin més el programari lliure o la llibertat de dades. Ens ha agradat molt treballar a l’àmbit municipal i volem continuar fent-ho.

—Què us convenç més: la política europea o la municipal?
—No sé dir si posem més l’accent en un lloc o en un altre. La política europea ens agrada perquè podem parlar amb més partits pirates europeus, aportar-hi les nostres reivindicacions, que són comunes, i sentir-nos una mica més forts. Però també ens agrada molt la política municipal perquè sempre hem estat molt a favor de les decisions preses en nuclis petits i de crear xarxa. La política europea és important perquè tot el que s’hi cou ens acaba afectant, però és en l’àmbit municipal on realment es poden posar en pràctica idees que després poden eixamplar-se fent xarxa. Un decret de remunicipalització que sigui reeixit es pot exportar a més ciutats, però des d’Europa es poden fer directives que afavoreixin aquestes polítiques.