09.10.2015 - 02:00
El Nou d’Octubre arriba enguany amb el consens sota el braç. Consens per a reivindicar un nou sistema de finançament que faci possible de tancar més de tres decennis d’espoliació fiscal i asfíxia econòmica contra el País Valencià. També arriba amb noves cares i noves maneres a les institucions. Després de vint anys de governs del PP i cent dies de governs d’esquerres, amb motiu de la Diada, parlem amb Enric Morera, president de les corts, per copsar el sentit i el ritme del canvi a les institucions més importants del país. Morera explica les claus del canvi polític i social i deixa clar que Compromís no es subordinarà a cap plataforma d’àmbit estatal. Diu: ‘Es descarta completament que Compromís es puga sumar en cap organització d’àmbit estatal.’
—El Nou d’Octubre arriba enguany amb un consens absolut per a reivindicar un nou model de finançament per al País Valencià, més just. Com s’hi ha arribat, a aquest clam?
—El consens a la societat valenciana ja hi era. Hi ha una consciència creixent que l’empobriment del poble valencià ve del model de finançament absolutament colonial, molt perjudicial, i d’una falta d’inversions públiques territorialitzades. A més d’un mal model productiu i del robatori de la corrupció. Hi ha una consciència creixent de la societat valenciana sobre aquest empobriment injust, negatiu i inconstitucional, perquè s’atempta contra el principi d’igualtat. Calia denunciar-ho a les corts. I s’ha pogut expressar en un gran acord per unanimitat. Perquè situar-se fora del consens hauria estat suïcida per a qualsevol. Aquesta setmana s’ha arribat a un bon pacte a les corts per a expressar políticament allò que en la societat ja era un clam.
—Aquest clam s’expressarà també al carrer, a la manifestació de la Diada.
—Efectivament. Tenim una autonomia de cartó-pedra intervinguda ‘de facto’ amb el Fons de Liquiditat Autonòmic. La reivindicació institucional i popular va compassada amb la demanda d’un autogovern superior a l’actual. I, dins aquest autogovern, la capacitat de governar-nos en matèria econòmica i financera que ara no tenim.
—Confieu que l’estat espanyol pugui oferir aquest canvi de model de finançament a curt o mitjà termini?
—A curt termini és molt difícil per la proximitat de les eleccions espanyoles. En tot cas, que la societat s’unesca per a plantejar la qüestió valenciana dins l’estat és un fet històric.
—Però si el canvi a Espanya no és real i no hi ha renovació profunda del model, com és de preveure, quin serà el pròxim pas?
—Totes les opcions seran obertes. Fins i tot, presentar un recurs de legalitat. El govern es troba amb molta força per plantejar una qüestió que és un incompliment flagrant de la constitució espanyola. Totes les vies quedaran obertes. Primer s’ha d’esgotar la via de negociació sobre el model de finançament i les inversions públiques al territori. Si no s’atenen aquestes demandes, que són absolutament clares, entrarem en un punt de conflictivitat que no desitgem però que serà inevitable. Ara mateix no hi ha recursos per a atendre les competències bàsiques dels nostres ciutadans.
—No sé si us agrada la comparació, però la situació actual és molt semblant a la que va travessar Catalunya ara fa uns quants anys.
—Això jo no ho diré. Però és evident que si no hi ha reformes en profunditat que responguen a la realitat plurinacional de l’estat el problema s’agreujarà.
—Esteu satisfet de les primeres passes dels governs de canvi? Les reformes van a bon ritme?
—Han passat cent dies de canvi. S’han fet avanços potents. Especialment en la manera de fer política. Crec que l’expressió més substantiva d’aquest canvi va ser demanar perdó a les víctimes del metro en presència de Beatriz Garrote a l’hemicicle de les corts i la constitució de la comissió d’investigació parlamentària. Es va implantant una nova manera de fer política.
—I les polítiques concretes? S’han pres decisions de canvi?
—Les decisions que es volen prendre són molt condicionades per la gravíssima situació d’infrafinançament i de deute que tenim. Amb el nou govern s’ha concretat un clam i un desig de canvi que era majoritari a la societat després de vint anys de polítiques del PP que ens han empobrit com a poble i ens han minvat l’autogovern.
—Teniu cap crítica als primers mesos de govern? Potser la gestió de la reobertura del servei de ràdio i televisió…
—D’errades, n’hi haurà. Sobre el servei públic de radiotelevisió, jo visualitze la voluntat clara del govern i les corts de recuperar-lo. Això és evident. La determinació en aquest punt és total, però la situació és de gran complexitat. Potser no s’ha fet del tot bé, però s’ha creat una ponència a les corts per treballar de manera coordinada amb el comissionat del consell per trobar-hi una solució inclusiva i negociada. El govern farà errades com tots els governs. Però ningú no podrà posar en dubte la determinació de recuperar l’autogovern, canviar el model econòmic i la manera de fer política. Aquests cent dies ja s’ha pogut comprovar. A les corts també estem en aquest procés de millora del funcionament d’una institució determinant per a recuperar el prestigi que de la política valenciana.
—Com a president de les corts, quins canvis prepareu per a obrir la cambra a la participació de la ciutadania?
—Aquests dies fem unes jornades de porta oberta per oferir la possibilitat a la ciutadania de conèixer aquesta casa. És important que la ciutadania conega el palau de la família Borja, molt desconegut fins ara. Hi ha anècdotes interessants: per exemple, en aquest palau es va decidir el joc modern d’escacs. El joc modern d’escacs es va decidir en aquesta casa amb la incorporació de la dama… Hi ha molta gent que no havia entrat mai en aquesta casa. Gent com Eliseu Climent, que no hi havia entrat mai, o entitats de la societat civil que no hi havien estat mai convidades. El nostre objectiu és funcionar amb molta transparència, deixar clar amb què es gasten els recursos públics i connectar-nos molt amb la realitat valenciana.
—La legislatura anterior es va caracteritzar per la crispació i la duresa en els debats parlamentaris. Penseu que això canviarà ara?
—Jo crec que ara s’expressarà millor el bon parlamentarisme. L’absència d’una majoria absoluta que actue amb prepotència absoluta ajudarà a fer debats més positius. Ara és el moment del diàleg, el consens i la cerca de l’acord. I si no, que s’expressen les diferències com s’han expressat en l’hemicicle. Fins ara no he hagut de cridar l’atenció a cap diputat. Jo vull que s’expresse bé aquest bon parlamentarisme sense faltar al respecte. Que es puga expressar amb vehemència cada posició política. Crec que això ajuda a traslladar l’opinió dels polítics i dels partits sempre que no es traspasse al terreny de les injúries o calúmnies. Vivim i viurem moments molt apassionants a les corts.
—A banda la qüestió central del nou finançament, quins seran els grans aspectes de debat d’aquesta legislatura? Quines urgències polítiques té el País Valencià?
—Nosaltres volem expressar una agenda política. Hem de fer visible el nostre poble. Hem de proposar qüestions des de les corts també a escala d’estat. L’agenda política s’expressa en l’acord pel finançament. També hem desencallat la reforma de l’estatut per a garantir la inversió pública territorialitzada, i volem introduir més elements sobre la recuperació de l’autogovern. Tindrem una activitat parlamentària molt potent en aquesta direcció.
—Després d’anys de distanciament institucional entre País Valencià, Catalunya i les Illes, és prioritari de recuperar els llaços a través de l’Institut Ramon Llull, l’Euroregió o la reciprocitat de la radiotelevisió pública?
—Nosaltres veiem que en el procés català no hi ha hagut reflexió sobre els territoris amb qui compartim llengua. Això no vol dir que no hàgem de cooperar en aquells aspectes en què tenim interessos comuns. Hem comprovat en l’etapa del PP que l’anticatalanisme ha estat un mal negoci per al poble valencià. Tenim un camp per a poder cooperar de manera molt significativa en l’Institut Ramon Llull o la reciprocitat en l’àmbit televisiu. Anem canviant l’enfocament del passat, que va consistir a encarar i dividir els valencians entre ells mateixos i amb altres pobles com el català o el mallorquí.
—Incorporar-se a l’Euroregió, amb un gran pes de la cooperació econòmica i les infrastructures estratègiques, pot ajudar a la recuperació econòmica del País Valencià.
—Tot allò que siga interessant per al poble valencià ens interessa a nosaltres. Tenim el deure d’explorar-ho i provar-ho. Nosaltres som molt europeistes, treballem per millorar la Unió Europea, però també per l’articulació de polítiques a l’àmbit geogràfic més pròxim. Per això, l’Euroregió ens pot interessar des del punt de vista de les comunicacions i la connectivitat amb el centre d’Europa a través del corredor mediterrani.
—Com veieu el debat intern de Compromís sobre l’aliança amb Podem a les eleccions espanyoles?
—Nosaltres fa anys que treballem sota la dinàmica de construir un espai valencià de progrés. Això ja ho vam analitzar i treballar fa molts anys i ha tingut el fruit de la cooperativa Compromís. Nosaltres treballarem per reforçar aquesta qüestió. Des de l’àmbit valencià, des de la lleialtat al País Valencià, estem disposats a cooperar amb els partits i organitzacions d’obediència valenciana. Per tant, la nostra posició, la de tot Compromís, és claríssima: no ens subordinarem a cap plataforma estatal. Nosaltres tenim un projecte de construcció nacional del País Valencià i Compromís és un instrument potent que posarem al servei de la suma. Però es descarta completament que Compromís es puga sumar a cap organització d’àmbit estatal. Com a valencianistes, tan sols estem disposats a cooperar amb forces polítiques que tinguen el centre de decisió al País Valencià.
—L’experiència catalana negativa d’ICV-EUiA amb Podem a les eleccions del 27-S us ha reforçat en aquesta voluntat?
—S’ha tingut en compte. Les propostes polítiques que s’articulen des de dalt no funcionen. I el resultat és visible. Tenim molt clar el nostre projecte, el nostre objectiu i la nostra agenda política. Sabem el camí que hem de fer per sumar els valencians que vulguen continuar essent valencians en un món global. Constatem el resultat que ha tingut aquest experiment a Catalunya i confirmem la nostra voluntat de cooperar sempre des de l’àmbit valencià. No volem subordinacions.
—Per acabar i en un exercici de síntesi: quin és l’objectiu polític de Compromís d’ací a deu anys? Com voleu que sigui el País Valencià?
—Nosaltres no ho amaguem. El nostre projecte com a Bloc i també dins de Compromís és la construcció nacional del País Valencià en una Europa unida. El nostre projecte és ser la primera força del país i créixer des de la inclusió amb noves maneres de fer política. Volem recuperar l’orgull i l’autoestima del nostre poble. Volem unir el nostre poble i dotar-lo de més quotes de llibertat i d’autogovern. Volem construir nacionalment el nostre país.
