Enric Morera demana de canviar l’estructura de l’estat i una nova manera d’entendre Espanya

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha dedicat gran part del seu discurs per la Diada del Vint-i-cinc d’abril a lloar la manera com el País Valencià ha afrontat la crisi de la covid i ha demanat de canviar l’estructura de l’estat espanyol i el nou model de fiançament. Ha començat el discurs recordant que la diada recorda la Batalla d’Almansa, que va suposar la pèrdua dels drets nacionals del País Valencià, i els efectes que la pandèmia de la covid, que han provocat 7.288 morts. “Vull aprofitar aquest acte solemne per agrair l’enorme responsabilitat del nostre poble”, ha dit Morera, que diu que la pandèmia ens ha donat lliçons que cal aprofitar com la consciència de la vulnerabilitat de les nostres vides, el perill d’alterar ecosistemes i la necessitat de cooperar per tirar endavant en moments adversos.

Un model autonòmic estressat

Morera ha recordat que durant la gestió de la pandèmia “el model autonòmic s’ha vist sotmès a un gran estrès” i que les institucions valencianes han pogut superar els moments més difícils. “Ara som en un altre moment. Ha passat un any i estem millor, millor dins d’una gravetat excepcional que no podem oblidar”, ha dit.

Ha destacat que “el parlamentarisme, en temps de pandèmia, ha fet un treball meritori”, cosa que ha estat possible, ha dit, per “l’adaptació i la flexibilitat” i la feina dels treballadors de la cambra. “Hem aprovat lleis tan importants com la llei del joc, els pressupostos de la Generalitat, o la llei de funció pública”, ha recordat. A més, ha destacat l’acord per la reconstrucció, aprovat per àmplia majoria i acordat amb els agents socials, que marca un full de ruta pel poder executiu.

Infrafinançament històric

Així mateix, el president de les Corts ha reclamat una volta més un nou model de finançament pel País Valencià, i ha exemplificat com les infraestructures, el model productiu o la sanitat pública en depenen. “Els més fràgils afronten la pandèmia amb menors defenses i oportunitats, la qual cosa pot generar injustícia i desesperança”, ha avisat Morera, que ha destacat la importància de no deixar ningú enrere en la lluita contra la crisi econòmica associada a la covid.

Enric Morera ha fet un crit d’alerta contra els intents recentralitzadors i ha demanat una reforma del model territorial de l’estat espanyol que doni més llibertat als territoris i expressi una nova manera d’entendre Espanya. D’altra banda, ha lloat el paper de la Unió Europea que, amb totes les mancances, ha dit que és una guia per les llibertats i ha reivindicat el valor de la diversitat, també lingüística. “Les llengües són l’expressió més directa de la cultura”, ha dit.

El president de les Corts ha agraït la feina que fan les fiscalies contra els delictes d’odi, guardonades amb el Premi Guillem Agulló, i ha demanat d’aturar les expressions feixistes: “Quan les ideologies s’expressen en símbols que evoquen l’extermini, són alguna cosa més que expressions ideològiques. Són un delicte.” Morera també ha recordat que, en moltes ocasions, s’ha “emblanquit el feixisme” i ha fet una crida al radicalisme a favor del sistema democràtic. “Som gent de pau, un poble responsable que aprèn i viu a partir de les seves arrels”, ha afegit.

Puig celebra el discurs de Morera: “És l’agenda compartida per tots els valencians”

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que la celebració del 25 d’Abril “és una commemoració d’una derrota per als valencians, però al mateix temps una reivindicació del futur de l’autogovern”. Sobre el discurs de Morera, Puig ha dit que “ha estat un discurs encertat, que ha parlat del fonamental per als valencians que és la superació de la pandèmia i la reactivació econòmica”.

Puig ha dit que és “l’agenda compartida per tots els valencians: l’estabilitat, la capacitat de diàleg i l’aliança per la unitat”. Segons que ha dit, són elements molt positius, així com tot el que fa referència als premiats: “la justícia contra l’odi i la recerca per a la superació de la pandèmia i la reivindicació de la ciència, una acció positiva que avui es ressalta”. “El 25 d’abril és una commemoració d’una derrota per als valencians però al mateix temps una reivindicació del futur de l’autogovern i un moment especial per a Europa i molt especialment per a Espanya, perquè és l’aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal, amb la qual va començar també a clarejar la democràcia a Espanya, ha afegit”.

Premi Guillem Agulló i alta distinció de Francesc de Vinatea

Abans del discurs de Morera, les Corts han lliurat l’alta distinció de Francesc de Vinatea a la Fundació pel Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica (Fisabio) i el premi Guillem Agulló a les fiscalies de delictes d’odi. María José Salvador, vice-presidenta de les Corts, ha destacat que aquests premis reconeixen els valors de la societat, “fins i tot enmig de la tragèdia”. Salvador ha destacat que la societat demana més eficàcia per perseguir els delictes d’odi, motiu pel qual ha remarcat l’actuació i “l’enorme esforç per acostar la justícia a la ciutadania” de les fiscalies de delictes d’odi.

Ha recollit el premi Guillem Agulló Susana Gisbert, delegada de delictes d’odi de la fiscalia provincial de València, que ha lloat la tasca de la fiscalia per protegir les víctimes vulnerables. “I quines n’hi ha que siguin més vulnerables que les víctimes de delictes d’odi”, ha demanat. Gisbert ha dit que el seu treball consisteix a “aconseguir que la igualtat que consagra la constitució no siga una utopia, sinó una realitat” i ha remarcat la importància de denunciar aquest tipus de delictes. Per acabar, ha dit que les fiscalies volen dedicar el premi al mateix Guillem Agulló, assassinat el 1993 per l’extrema dreta, moment que ha definit com un abans i un després de la conscienciació contra els delictes d’odi.

Després, ha reprès la paraula la vice-presidenta Salvador, que ha lloat el paper de Fisabio pels esforços per lluitar contra la pandèmia de la covid. José Antonio Manrique Martorell, director gerent de Fisabio, ha recollit la placa que els guardona amb l’alta distinció de Francesc de Vinatea. “Som conscients que el futur i l’eixida de la crisi provocada pel SARS-Cov-2 la trobem en el I+D+I”, ha dit Manrique, que ha reclamat una ciència “oberta i amb perspectiva de gènere”. “Avui mostrem la nostra voluntat per generar coneixement, que ajuda en el benestar de la societat, esperem per part la seva col·laboració”, ha demanat a les autoritats polítiques.