Enric Morera: ‘Ens falta voluntat de ser. La voluntat de ser poble valencià no és tan ampla com voldríem’

Enric Morera (Oliva, 1964) ens rep al despatx de la Presidència de les Corts. És molt ample. Per a la fotografia de posar tria de fons un quadre de la sèrie de les multituds que Joan Genovés va començar a construir a l’última etapa de la seua vida. Onades de persones que fan canviar el món sense distància física. Damunt la taula, una edició facsímil del Missal de Nadal d’Alexandre VI, el papa Borja. També hi ha un llibre de gravats d’Artur Heras sobre Raimon.

Morera ix d’un ple en què ha rebut un parell de reprimendes i peticions de dimissió dels grups de la dreta perquè ha fet un piulet en què diu que la inhabilitació del president Quim Torra empitjora el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Insisteix en la qüestió i posa exemples de més estats on s’han fet referèndums d’independència sense judicialitzar la qüestió.

Les Corts Valencianes acaben de fer el debat de política general i es preparen per a la gran cita de l’any, la discussió i aprovació del pressupost. Les mesures anticovid han obligat fins avui mateix a retallar la cabuda fins a la meitat i a limitar algunes pràctiques abans habituals, com els rogles, les tertúlies i les confessions a l’ombra del ficus. Quant a l’activitat legislativa durant els mesos més durs de la pandèmia, Morera emfasitza que les Corts no han estat tancades en cap moment.

—Hi ha res a celebrar aquest Nou d’Octubre?
—S’ha de celebrar sempre la voluntat de ser. La voluntat de ser en un món global. I ara més que mai, pensar en què volem ser. Hi ha pocs pobles en el món que tinguen una data de naixement. El nostre en té. Hem de celebrar eixa voluntat de ser i on volem ser una vegada superem col·lectivament la pandèmia de la covid.

—On volem ser?
—El valencianisme que jo represente, i pel que sempre he lluitat, vol tindre un espai en el món. Volem ser nosaltres mateixos, amb la nostra identitat, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Ser el que som en un món global. I això comporta canvis de molts tipus i tindre els instruments per a ser nosaltres mateixos en eixe món.

—Què ens falta?
—Ens falta la voluntat de ser. Hem sigut un poble que durant més de tres-cents anys ens han anul·lat, ens han subordinat, ens han maltractat, ens han impedit en molts casos fer servir la nostra llengua. La voluntat de ser del poble valencià no és tan ampla com la voldríem. Així i tot, sí que hi ha molts sectors de la societat valenciana que tenen eixa voluntat. Per tant, jo personalment treballe en buscar eixos denominadors comuns del poble valencià. I els anem trobant. I pose com a exemple que després de més de tres-cents anys del Decret de Nova Planta és la primera vegada que tenim un element que ens agermana, als valencians, i aquest element és la consciència que l’infrafinançament perjudica el nostre benestar. Igual que la manca d’inversions públiques territorialitzades. A mi m’agradaria també remarcar la necessitat d’anar tots junts en la defensa de l’agricultura valenciana davant la Unió Europea. Hem de buscar en l’agenda valenciana uns denominadors comuns que permeten construir eixe futur col·lectiu.

—Aquestes ganes de futur col·lectiu que descriviu, les podem anomenar país?
—Sí. De fet, la denominació ‘País Valencià’ és una denominació de la dreta regional valenciana. A mi m’agradaria que la dreta centralista que tenim ací la fera seua. El nom de ‘país’ no és oficial, però per a mi està plenament justificat i necessari. Pere Maria Orts ja ho va dir en el seu temps, i Emilio Attard, l’inventor de la denominació ‘comunitat’ ja va dir que era una imbecil·litat. Però ‘comunitat’ és l’oficial, l’hem de respectar i crec que hem de treballar per aconseguir una base suficient per a poder tindre una denominació que ens identifique amb el nostre passat i amb el futur que volem construir més lliure.

—Com és que el terme ‘País Valencià’ encara esmussa tanta gent?
—Això va ser una maniobra d’un sector de l’extrema dreta en un moment molt determinat, l’any 1979, per mirar d’aconseguir l’alcaldia de la ciutat de València. Però és cert que al poble valencià ens han intentat sempre dividir, enfrontar, crear-nos conflictes en qüestions com la de la llengua, quan en l’àmbit acadèmic i científic és més que superada i en l’àmbit institucional també, amb la creació de l’AVL. Hem de saber d’on venim, i venim d’una decisió conscient de dividir el poble valencià. Hem de ser conscients d’eixa realitat per a superar-la amb intel·ligència.

—En quina situació es troba ara el nacionalisme valencià?
—Això forma part de les reflexions que faig cada dia. Vaig nàixer quan es publicà Nosaltres els valencians i el país que descriu Fuster no és el mateix país que tenim ara. Han passat més de cinquanta anys. El valencianisme ha caigut massa sovint en els paranys que ens han posat els altres, els que volen una Espanya uniformitzada i que vénen d’una tradició de l’exclusió. I el valencianisme no ha estat capaç d’entendre eixa realitat i s’ha anat arraconant en espais molt reduïts de la nostra societat. Per tant, ha estat poc permeable per a poder exercir un lideratge més intens. S’ha refugiat en uns racons i ha estat criticat per uns sectors que volien un valencianisme arraconat, inútil i estèril. Jo m’he preocupat tota la vida perquè  el valencianisme progressara cap a àmbits on, quan ens coneixen i plantegem coses, ens accepten.

—A quins sectors us referiu?
—En l’àmbit econòmic, posem per cas. Hi ha sectors de la vida valenciana que no entenen el maltractament secular, quasi de colònia, que rebem els valencians i que reben els nostres sectors productius. Per exemple, en infrastructures o en el preu de l’energia.  Hi ha una part del valencianisme al qual li agrada estar en el seu racó. Jo no sóc d’eixos. A mi m’agrada involucrar-me en la societat, entendre que és molt plural i que, per exemple, no té un marc mediàtic propi. El marc mediàtic que té el nostre poble és pràcticament com el de Guadalajara. No té un espai de comunicació en termes propis i això és un dels handicaps que tenim com a projecte polític.

—No considereu À Punt com un sistema mediàtic propi?
—Em vaig  involucrar molt en la recuperació de la nostra ràdio i televisió pública, és el que marca un poc la diferència, però À Punt encara té una audiència molt baixa.

—Les Corts Valencianes actuals, amb sis grups polítics, són més plurals que mai, però entre aquests grups hi ha aquells que no ens volen ni país ni lliures. Com es gestiona això des de la presidència?
—He de respectar el reglament i he de respectar les normes que ens hem donat. I una cosa és el respecte personal que tinc per totes les persones i en un altre àmbit, el de les idees, és on s’han de combatre aquelles que ens intenten negar el pa i la sal com a poble i fins i tot com a persones. Gent que nega evidències com la del terrorisme contra les dones i més qüestions. En l’àmbit parlamentari he de respectar les normes, no puc fer res més.

—Parleu de construir el país, però ens trobem un tomb ideològic dels electors cap a un sentit contrari, que ha permès l’arribada de Vox a les Corts.
—Aquesta legislatura, s’ha adaptat l’activitat de les Corts als temps de pandèmia, però hem estat actius. Hem aprovat lleis com la del pressupost; hem celebrat les sessions de control i ha estat un parlament dinàmic, diferent, amb sis grups parlamentaris. La nostra activitat i els nostres objectius sobre què hem d’anar construint cap al futur són molt clars. Hem de fer molta pedagogia envers el nostre poble perquè cada vegada siguem més els qui vulguem un futur en clau valencianista.

—La gestió de la pandèmia ha posat damunt la taula una certa pulsió recentralitzadora del govern espanyol. Temeu que això s’estenga a més àmbits?
—Eixe moviment recentralitzador i, per tant, vulnerador dels pactes constituents ja es van produir en el segon govern de José Maria Aznar. Amb la llei de bases hi hagué una dinàmica de reduir i esmicolar l’anomenat estat autonòmic. Ara, amb la pandèmia, hem vist actituds que realment són molt negatives per la falta de cooperació i de lleialtat institucional entre comunitats autònomes i l’estat. Perquè el virus sí que entén en territoris, i si en alguna cosa no entén és en eixe nacionalisme excloent que ens ha fet caure en molts errors. Les comunitats autònomes som estat, tenim unes competències i veiem com cada vegada es van reduint. Per exemple, ho hem vist en el projecte d’ingrés mínim vital que trepitja les competències de la renda valenciana d’inclusió. I si no entenen eixa situació… Imagineu els altres, els que actuen d’una manera molt conscient per anul·lar l’estat autonòmic i per reduir les comunitats autònomes a una simple gestoria.

—Una altra pota de l’estat espanyol que sembla que treballa en la mateixa direcció és el poder judicial.
—Personalment, la preocupació que he expressat en molts àmbits va en sintonia amb allò que han expressat entitats com Amnistia Internacional i el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU. És preocupant l’ús de les institucions i com les degraden. La justícia és un dels poders de l’estat que m’agradaria que tinguera més independència i que no fóra polititzada. Hi ha una falta de voluntat de canviar eixes qüestions i de reformar tot allò que no és bo per a l’estabilitat institucional. Crec que tots ens hauríem de llevar les caretes i cercar solucions dels problemes que tenim davant nostre, i aquestes solucions vénen de la política, no de la justícia.

—Què en penseu de la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya?
—Ja ho he dit en una piulada: la sentència no solucionarà res i agreujarà el problema polític de fons. La sentència es pot valorar. Sobta veure com un òrgan administratiu com és la Junta Electoral Central pot prendre una determinació d’aquesta magnitud. Jo en tinc dubtes, però tinc claríssim que això no solucionarà res. Us ho diré d’una altra manera, la Llombardia temps arrere va fer un referèndum sobre la independència i l’estat central va reaccionar en termes polítics i no va passar res. No es va judicialitzar el problema. Ací falta un bagatge de més pes democràtic. Mariano Rajoy va deixar podrir el problema en compte de buscar una eixida institucional.

—Per aquesta piulada que mencioneu, el PP ha demanat la vostra dimissió i fa uns quants mesos Ciutadans us volia reprovar per haver dit que llegíeu un llibre de Quim Forn.
—Quim Forn i Josep Rull són amics meus. Per a mi és una anomalia que siguen a la presó. No ho entenc. Moltíssima gent no ho entén i tampoc en l’àmbit europeu. Però sí que és cert que aquestes crítiques formen part de l’estratègia d’intentar d’arraconar-nos. Hem d’eixir del racó i parlar clar i dir les coses com les entenem. Amb intel·ligència i humilitat. Penseu que la transició espanyola, i Guillem Agulló n’és un exemple, és una història d’impunitat. Impunitat que han tingut tots aquests que ens han agredit. Des de les bombes de Joan Fuster a la persecució a Sanchis Guarner o el que va patir Guillem. Tenim un problema greu per a la democràcia valenciana i en general per a tots. Per això hem de fer aliances amb tots els demòcrates de l’estat que volen acabar aquest estat de coses. I després hi ha això: pel fet de manifestar la teua solidaritat personal amb algunes persones has d’aguantar moltes coses… És una situació que hem d’anar superant amb intel·ligència i amb molta pedagogia.

—La pandèmia fa que aquesta legislatura siga estanya. Fins i tot les Corts han estat acusades de treballar poc.
—Les Corts no han tancat durant la pandèmia. S’ha fet molt de treball virtual, però no vam tancar. Vam aprovar la llei del joc, per exemple. La mateixa gent que diu que les Corts no serveixen per a res són els mateixos, per exemple, que volen tancar À Punt… O entenem que per a viure en democràcia les Corts són necessàries per a identificar quins són els problemes i per a donar eixida institucional a mesures concretes a eixa situació o és que al final esperarem que vinga un salvador i donarem ales a les posicions més autoritàries. Ací hi ha grups que defensen que s’acaben les autonomies i es recentralitze tot. A les Corts Valencianes hem aprovat un acord de reconstrucció amb els vots de cinc dels sis grups parlamentaris. L’acord marca un camí, un full de ruta.

—Aquest acord donarà solucions als qui són víctimes de l’embat de la crisi, o ho seran?
—Hem de situar-nos. Vindrà un problema gros en l’àmbit polític i en el social, i crec que les forces polítiques no ho detecten. No som conscients de què ve. L’altre dia, per a donar un poc d’esperança a tot això, vaig parlar amb el sector citrícola. És un sector que ha funcionat molt bé. Ha crescut i ha creat ocupació i riquesa. En canvi, alguns altres, com el turístic o el comercial, no.  El turístic per la conjuntura, que jo crec que la superarem, però el comercial, per una situació estructural.  Què han de fer les Corts? Posar llums llargs per veure quin és el problema que ve i com el superem per eixir-ne tots junts. Per exemple, necessitem una indústria cultural valenciana potent. Parlem de relocalitzar empreses.  Hem aprovat nou decrets llei d’urgència i un era per a ajudar a instal·lar indústries i empreses energètiques, que n’hi ha moltes, per a afavorir la transició energètica. I encara una altra cosa, si volem parlar seriosament, parlem de les diputacions. Què hi fa una diputació gestionant un hospital, o un teatre o una plaça de bous? Això no té cap trellat: quan a la Generalitat falten funcionaris per a gestionar, les diputacions provincials gestionen uns recursos enormes. I ningú no parla de la necessitat de gestionar l’estructura institucional que tenim al país.

—Deixem la institució i entrem en el partit que representeu. El congrés del Bloc s’ha hagut d’ajornar dues voltes i ara sembla que es farà a la primavera. Quin partit n’ha d’eixir, d’aquest congrés?
—Hem de considerar moltes coses. A mi m’agrada molt el debat de les idees. Ara el valencianisme, gràcies a un treball començat l’any 2003, i gràcies a una reflexió estratègica de profunditat, és present a les institucions. I, a més, amb els companys de Compromís i en un govern de coalició, coopera en la governança del país. És una nova situació que requereix una nova anàlisi del paper que ha de tenir valencianisme en aquesta conjuntura.

—El paper del valencianisme, del nacionalisme valencià del Bloc s’ha diluït dins la coalició Compromís?
—El paper del valencianisme ha començat a ser transcendent. Jo no diria diluït. És un valencianisme útil. És un valencianisme que ha d’impregnar encara més la societat. Coopera amb grups que tenen unes altres sensibilitats, com poden ser l’ecologisme i posicions progressistes o d’esquerres. El valencianisme ha de continuar progressant i eixamplar-se. No ens podem situar en un racó. Hem d’aconseguir un espai de centralitat política, perquè impregne molts àmbits de la vida política i social d’aquest país. Ho hem aconseguit. El valencianisme ha introduït els conceptes del concert econòmic responsable, d’infrafinançament, la infrainversió pública territorialitzada. Ha introduït tots aquests conceptes i els ha fets seus. També la defensa del dret civil valencià, o la defensa del model productiu davant d’una economia especulativa que destruïa el territori. El Bloc com a instrument ho ha fet bé i ho ha de continuar fent bé, perquè, si no ho fem bé, perdrem el suport del nostre poble. Però la reflexió que ens hem de fer és com aconseguim ser cada vegada més i més influents no tan sols políticament sinó electoralment. Aquest és el repte.

—Darrerament, s’han sentit veus crítiques, hi ha un manifest en què es demana més democràcia interna dins el Bloc, més nacionalisme. Seran escoltades aquestes veus?
—Sempre és bo que hi haja veus crítiques i si són per a avançar i per a millorar, millor. Això vol dir que el partit és viu, que es planteja coses i que hi ha dinàmiques internes. Jo sempre he reconduït aquestes veus crítiques per a buscar acords. I crec que s’ha de fer això. Hi ha aquest manifest, crec que això és un element, i n’hi haurà més dins la dinàmica congressual. Espere que siga un congrés participatiu i que s’arbitren els mecanismes perquè totes les veus puguen dir-hi la seua.

—Quin paper hi tindrà Enric Morera en el congrés?
—El paper que sempre he tingut és el de les idees. Tinc moltes idees sobre el camí que hauríem de seguir perquè les idees són el motor de la història. Les idees són les que van produir la gran civilització grega, la il·lustració… Ara hem de saber quin és el camí que hem de continuar marcant per ser útils al nostre poble i perquè el valencianisme impregne més àmbits.

—Enric Morera on serà la legislatura vinent?
—Al servei del meu poble com he fet sempre. Però no hi pense en termes personals. Es pot servir de moltes maneres.