24.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 09.07.2017 - 12:10
El País Valencià viurà avui un 25 d’Abril d’intens contingut polític i reivindicatiu en l’àmbit institucional. Les corts atorgaran per primera volta el premi Guillem Agulló i s’hi farà un acte per a bastir un front comú contra l’infrafinançament. Per analitzar el simbolisme d’aquesta diada, parlem amb el president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Oliva, 1964). Morera recorda l’alegria que va sentir quan el parlament va homenatjar Guillem Agulló. ‘Finalment les institucions valencianes feien costat al poble’, afirma. En aquell moment es va començar a gestar un premi que ha de ser un ‘reconeixement a les persones i les entitats que lluiten contra els delictes d’odi, de xenofòbia i de racisme’. Enguany, el guardonat és Daniel Sanjuan, a títol pòstum.
El president parla molt clar sobre l’acte per a reivindicar un finançament just: ‘El maltractament és estructural. Ha arribat el moment de plantar-se i dir fins ací hem arribat.’ Considera que el model territorial de l’estat espanyol s’ha esgotat i que calen solucions immediates per a reparar un greuge històric que és ‘la causa de l’empobriment del poble valencià’. Morera també demana coherència als representants polítics del PP i Ciutadans que van signar la declaració institucional contra l’avantprojecte de pressupost de Mariano Rajoy i que avui boicotaran l’acte de les corts. ‘Com més unitària siga la resposta [al govern espanyol] millor’, rebla.
—Per què un premi Guillem Agulló?
—Perquè va ser una víctima. Un jove assassinat per les seues idees polítiques en un context molt determinat. Vam considerar oportú, després de l’homenatge a les corts, de fer un reconeixement a les persones i les entitats que lluiten contra els delictes d’odi, de xenofòbia i de racisme. Per desgràcia, el País Valencià, segons l’informe Raxen del Parlament Europeu, és la regió europea on l’índex d’agressions d’aquesta mena de delictes és més alt.
—Què vau sentir el dia de l’homenatge?
—Vaig sentir que es feia una reparació. Finalment les institucions valencianes feien costat al seu poble. Vaig sentir alegria i que es feia justícia. Una cosa que no ha passat amb el seu assassí, que continua impunement present en les nostres vides. Com s’ha vist fa poc en el cas Pànzer.
—Per què s’ha escollit Daniel Sanjuan a títol pòstum?
—De Daniel Sanjuan, se’n reconeix el compromís i l’activisme en defensa dels drets humans i de les llibertats. Era advocat de causes i persones perseguides. Les entitats i organitzacions que vam consultar ens van suggerir que era la persona indicada per a rebre el guardó.
—Avui les corts també reivindicaran en un acte un finançament just. Què passarà si Mariano Rajoy acaba aprovant un pressupost que perpetua l’infrafinançament?
—Les Corts Valencianes, en una declaració institucional, han rebutjat aquest avantprojecte de pressupost. Hem decidit d’activar mecanismes perquè tots junts, al País Valencià, intentem corregir el greuge que tenim any rere any pel que fa al finançament . En eixe sentit, les corts fem la nostra faena per a representar els interessos dels valencians. Personalment, estic molt content que tots els grups hagen mostrat rebuig al pressupost.
—Ara però el PP el boicotarà l’acte i Ciutadans s’ha dividit…
—Cal valorar la declaració com un pas positiu que s’ha fet. A partir d’ací, com a president de les corts, demane coherència amb allò que s’ha signat. Jo no puc entrar en la dinàmica de cada grup parlamentari, però l’acte es farà i servirà per a abordar un problema que no es pot negar: el model territorial de l’estat fa aigües. I això és gravíssim. Hem de cercar una solució de seguida, perquè l’infrafinançament és una situació perjudicial que s’eternitza i és la causa de l’empobriment del poble valencià.
—Hi haurà una resposta a l’altura del greuge històric?
—La fórmula, perquè se’ns respecte i se’ns faça un tracte just, haurà de ser decidida en l’àmbit dels grups parlamentaris i el conjunt de la societat valenciana. Com més unitària sigui aquesta resposta, millor. Però és clar que haurà de traduir en accions concretes una indignació que no para de créixer. El maltractament és estructural i ha arribat el moment de plantar-se i dir: ‘Fins ací hem arribat.’
—I creieu que aquesta indignació pot desembocar en un procés com el català?
—No ho sé. Jo només sé que cada poble, cada país, ha d’escollir el seu camí per cercar solucions als seus problemes en el context europeu, de l’estat i el seu propi àmbit. Tanmateix, crec que són dos processos bastant diferents.
—Ahir Ciutadans va rellevar Alexis Marí del seu càrrec de portaveu del grup a les corts per haver criticat el pressupost de Rajoy i voler assistir a l’acte d’avui. Us esperàveu aquesta reacció?
—No en sé la causa exacta, del relleu. A les corts, no se’ns ha comunicat. En tot cas, puc dir que la posició del senyor Marí i part del grup parlamentari de Ciutadans és la correcta. Defensen el principi d’igualtat i reclamen allò que és just per als valencians. No reclamen cap privilegi. Si aquesta és la causa del cessament, no em sembla justa. Però al capdavall és el partit, que ha de determinar que fa amb els seus representants.
