La DANA, la “Barrancà” i Carlos Mazón: entre el desastre i la negligència

El País Valencià ha viscut una desfeta sense precedents. La barreja d’una pluja catastròfica amb una manca de previsió ha causat la pitjor tragèdia humanitària en dècades per al poble valencià. Si bé és el moment de mostrar solidaritat amb les víctimes, donar suport als equips d’emergència i assegurar que tota l’ajuda necessària arribe a les persones afectades, també és necessari d’analitzar per què hem arribat a aquest punt.

Des del començament de la DANA, la resposta institucional ha estat lenta i insuficient. El president Carlos Mazón, com a màxim responsable autonòmic, no va decretar el nivell d’emergència adequat a temps, tot i que algunes institucions, com ara la Universitat de València, ja havien activat protocols preventius de nivell 3 a les 11:41 del mateix dia. Malgrat la gravetat de la situació, el govern autonòmic, condicionat pel pacte amb Vox, ha retallat en estructures d’emergència, com ara l’Agència Valenciana d’Emergències, eliminada fa poc. Mazón va justificar aquesta decisió titllant l’agència de “xiringuito”, un error que, en situacions com aquesta, posa vides en perill.

Es fa evident, en aquest cas, l’absència d’una estructura d’emergències consolidada i coordinada que podria haver salvat molta gent. Mentrestant, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat va establir tardanament el nivell 2 d’alerta, segons el Pla Especial d’Inundacions, quan moltes zones ja n’havien estat afectades i l’alerta per SMS a la població va arribar quan els vehicles ja estaven atrapats i moltes persones es trobaven en perill imminent o mortes.

A aquesta gestió deficitària cal afegir-hi les decisions polèmiques, com ara la negativa de Mazón a acceptar l’ajuda dels cossos de Bombers de Catalunya, un gest que posa en evidència una ineficàcia que deixa una empremta de negligència. Cal recordar que, en unes altres emergències, Catalunya va mobilitzar recursos sense esperar a rebre’n una demanda, com va ser el cas del referèndum del 2017, en què van arribar nombrosos efectius de seguretat per una qüestió estrictament política.

Els testimonis dels afectats són esgarrifosos: Paiporta, Catarroja, Massanassa, Aldaia i més municipis han tingut destrosses brutals. Fang, cotxes amuntegats i, sobretot, una pèrdua irreparable de vides. El dolor s’ha intensificat en veure com, en un vídeo esborrat, Mazón assegurava que la pluja s’allunyava, una afirmació gravíssima per part d’un president que hauria d’haver garantit la seguretat de la seua gent. Aquest vídeo, que ara mateix és una prova contundent de la negligència en la gestió, ja ha estat difós com a exemple de la fallida resposta d’un govern que prioritzava uns altres interessos.

La gravetat d’aquesta catàstrofe també ha tingut ressò internacional i molts mitjans de comunicació estrangers es pregunten com és possible això al segle XXI, amb tots els recursos tècnics i humans que existeixen. La diferència amb la cobertura dels mitjans de Madrid és palesa: el focus fora de l’estat espanyol està posat en les decisions tardanes i la inacció manifesta.

Així i tot, mentre la gent valenciana plora les seues pèrdues, comença ja el procés per a exigir responsabilitats. La negligència ha estat tan evident que podria considerar-se criminal. Tant els tribunals com les institucions hauran d’actuar amb fermesa i, com a representants del poble valencià, molts demanaran respostes tant al Senat com a les Corts Valencianes. El poble valencià no es mereix una resposta tan deficient davant una catàstrofe d’aquesta magnitud, ni tampoc que es continue jugant amb la veritat. Aquest govern haurà de donar explicacions i no hi haurà oblit ni perdó si les negligències es confirmen.