Enric Calpena: “La Catalunya del segle XX no s’entén sense el Barça”

“No sóc gens afeccionat al futbol, gens ni mica. No vaig a veure mai cap partit. Tècnicament, no sóc del Barça, no sóc de cap club. Em cau bé, però això és indiferent”, diu el periodista i historiador Enric Calpena. Tanmateix, tot i que el vessant esportiu del Futbol Club Barcelona no li crida l’atenció, el rerefons polític i el paper de la institució, en canvi, el té captivat. Per això s’ha endinsat en una part de la història de Catalunya que sovint és poc explicada, que ni tan sols apareix en els llibres d’història de secundària.

Calpena acaba de publicar En guerra (Edicions 62), una novel·la que narra fil per randa els tràgics moments que va viure el Barça durant la guerra de 1936-1939. Hi apareixen fets documentats d’un moment en què els esports multitudinaris tenien un paper social important. “La Catalunya del segle XX no s’entén sense el Barça”, diu. El gènere literari que fa servir, la novel·la, li permet d’aproximar-se a tots els lectors sense la necessitat d’estar familiaritzats amb la història esportiva del Barça.

A En guerra s’hi narra una història fosca que va provar d’eliminar qualsevol element que fes referència a la catalanitat, però que va anar més enllà, perquè el Barça també va perillar de desaparèixer. El projecte arrenca poc després de publicar-se El primer capità (Edicions 62) sobre Hans Gamper –conegut a Catalunya com a Joan Gamper– i els primers anys del Barça. “Ell s’adona que en deu anys el Barça s’ha convertit en un mirall de Catalunya”, diu Calpena.

L’historiador ha fet un treball minuciós per a documentar-se sobre el Barça i l’impacte de la guerra de 1936-1939. Ha tingut en compte les investigacions precedents, encapçalades, entre més autors, per l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté i pels periodistes Frederic Porta, Jordi Finestres i Carles Llorens. “Els seus articles i llibres són una de les fonts principals d’aquesta novel·la”, reconeix Calpena.

La mort del president Josep Sunyol, el punt de partida

Josep Sunyol, president del Barça i també diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al congrés espanyol, és afusellat pels franquistes a començament d’agost de 1936. La seva mort és el punt de partida de la novel·la. Molts directius i jugadors són il·localitzables, i qui s’acaba fent càrrec de la situació és el secretari de la junta, Rossend Calvet, que és el protagonista d’En guerra. “Hi havia incertesa sobre cap a on aniria la república. Calvet és un home que no sap ben bé cap a on tirar. Vol salvar la feina. Se les empesca de valent per mantenir allò viu”, diu.

Calpena ha perseguit les fonts i fins i tot ha parlat amb familiars d’alguns protagonistes per reelaborar l’explicació dels fets. Això es reflecteix pàgina rere pàgina. Ben segur que pocs socis saben, per exemple, que el camp de les Corts fou un amagatall d’unes quantes personalitats, o que els franquistes el volien fer servir per a aparcar els tancs i les peces d’artilleria, o bé que van bombardar la seu social del carrer de Consell de Cent de Barcelona.

“He parlat amb la família de Calvet. Em faltava saber l’element de la vida quotidiana. Volia saber on vivia, la relació que tenia amb la gent, els hàbits”, diu. A banda de Calvet, en la novel·la hi ha més personalitats clau, com ara l’avi Torres: “Feia el manteniment del camp. Un home que va assessorar tots els presidents del Barça. Un personatge important.”

El recorregut històric de Calpena clou amb un partit, el del dia de la reobertura del camp després de l’entrada dels feixistes a Barcelona, que marca l’entrada d’una nova època. D’aleshores ençà, és constant la presència de gent amb camises blaves i les proclames en favor de Franco i Espanya.

Però, abans d’arribar a aquestes jornades humiliants, l’historiador ressegueix totes les peripècies a què s’enfronten els directius del club, tots homes. A En guerra s’hi explica la ronda que es va fer a Mèxic i als Estats Units per captar fons durant la incerta primavera del 1937. “El club es trobava en una mala situació. Van començar els bombardejos. Era una situació tensa, perquè la gent se n’anava. Els jugadors guanyaven força diners, però res a veure amb l’actualitat. Quan se’n van a Mèxic els passen coses fascinants”, avança.

L’autor fa palès que les autoritats franquistes són conscients del poder del futbol: “Per a les autoritats franquistes, igual que per als nazis, els esports eren molt importants. Són moviments de massa i s’adonen que, a partir d’aquesta passió, es pot controlar la gent plàcidament. Si estàs excitat perquè el teu equip guanya o perd, no t’excites tant per qüestions polítiques. Aquest era el pensament de fons.”

Fruit de la ronda a Mèxic, en la novel·la hi apareix Jaume Miravitlles, home que va ser clau durant la guerra de 1936-1939. Fou l’ideòleg i director del Comissariat de Propaganda, l’organisme públic de la Generalitat de Catalunya creat el 3 d’octubre de 1936 que tenia l’objectiu de difondre els valors del republicanisme català per lluitar contra el feixisme. Ell comunica a Calvet que al club hi ha un espia franquista. “Miravitlles és una persona oblidada”, lamenta Calpena.

En guerra explica la història de Catalunya a partir d’un club que va estretament lligat al país, amb la política en primer pla. Una novel·la basada en fets reals que reflecteix els efectes que va causar la guerra en la gestió i el futur del FC Barcelona. Perquè, en aquest cas, segons Calpena, “no és el futbol allò que importa. És el motor que els mou a tots, però l’experiència del Barça va més enllà dels partits”.