Enric Blanes (ANC): ‘S’ha d’anar a totes i mantenir la investidura de Puigdemont’

Investidura ajornada sine die. La crònica política d’ahir va fer un tomb inesperat quan el president del parlament, Roger Torrent, va decidir de suspendre el ple d’investidura sense consultar-ho amb Junts per Catalunya ni amb la CUP. ‘No ha de ser només una investidura simbòlica, ha de ser efectiva’, va dir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià. La gent ja s’havia preparat per concentrar-se al passeig de Lluís Companys i donar suport als parlamentaris quan Torrent va fer l’anunci inesperat. Tot i la contrarietat, l’ANC va decidir de mantenir la convocatòria. Parlem amb Enric Blanes, membre del secretariat nacional de l’entitat, perquè ens expliqui com observa l’enèsim cop de timó del procés i quines són les prioritats per l’entitat.

—Com valoreu la decisió de Roger Torrent d’ajornar el ple?
—Nosaltres creiem que en aquests moments s’ha d’anar a totes i mantenir la investidura de Carles Puigdemont. Restituir-lo en el lloc de president. La decisió del president del parlament, si al final es converteix en un ajornament d’unes quantes hores, doncs ja haurà complert la finalitat, que és donar un marge de maniobra. Però estem convençuts que cal mantenir la investidura i fer-la com més aviat millor.

—En quin termini creieu que s’hauria d’aixecar l’ajornament?
—Nosaltres no podem posar terminis, però hem mobilitzat moltíssima gent amb la convicció que es faria la sessió. Aquesta gent espera que comenci la sessió perquè vol donar suport als seus representants. Al final el parlament és la representació del poble i el poble no pot esperar. La investidura no es pot desconvocar ni ajornar gaire més temps. Creiem que, fins ara, la mesa del parlament ha manifestat una gran fermesa i un gran sentit de la protecció dels drets de tots els diputats. I per tant, nosaltres considerem assegurat que actuaran amb conseqüència.

—Junts per Catalunya i la CUP han explicat que gairebé tenien l’acord tancat. L’ANC té constància de les negociacions dels partits?
—Eren converses de partit. No en sabíem el contingut en detall, però estàvem certs que hi havia unitat i convicció per a dur endavant la investidura.

—Es pot trencar aquesta unitat?
—Aquesta unitat ha passat moltes crisis aquests últims anys, però sempre s’ha mantingut forta, tot i que els embats dels adversaris espanyols són molt durs. L’única posició possible és la unitat de totes les forces partidàries a la República.

—És una crisi més?
—És un entrebanc més.

—En cas que els esdeveniments fessin un altre tomb i s’acabés proposant un altre candidat que no fos Carles Puigdemont, l’ANC com ho interpretaria?
—L’ANC creu que en aquest moment el resultat de les eleccions és molt evident. Vàrem guanyar les eleccions i qui va obtenir més suport va ser Carles Puigdemont. Per tant, ell ha de ser el candidat a president. És una restitució, que és el que havíem dit des d’un primer moment. Des del 28 d’octubre mateix. No acceptarem cap més proposta.

—L’ANC ahir va decidir de mantenir la convocatòria, tot i l’anunci d’ajornament del ple. Amb quina finalitat?
—Amb aquesta convocatòria, nosaltres volíem mostrar que fem costat al parlament. Som conscients que la mesa ha rebut amenaces aquests últims dies, molt i molt greus. Ens trobem en una situació de país ocupat. Hi ha unes eleccions i una voluntat popular que no es vol respectar, i la mesa és amenaçada penalment: les filles del president, per exemple; o el secretari Eusebi Campdepadrós, que ha rebut una visita de la Guàrdia Civil. Per tant, contra totes aquestes amenaces, la concentració ha demostrat que el poble fa costat als seus representants.

—Per què no hi havia representants d’Òmnium?
—La manifestació la convocàvem nosaltres, no era una mobilització conjunta. Això, doncs, hauríeu de preguntar-ho a Òmnium.

—Quan la manifestació va arribar al passeig de Lluís Companys, vàreu decidir de desconvocar-la, però els CDR no.
—Després dels parlaments vàrem demanar a la gent que s’unís als CDR, que eren a l’altra banda del passeig de Picasso. I una bona part dels concentrats hi va anar. Nosaltres, per tant, considerem que ens hi vàrem afegir, tot i que el recorregut de la nostra manifestació ja s’havia acabat.

—També vàreu demanar que la gent marxés a casa quan va començar a haver-hi incidents.
—Sí, perquè ens va arribar una informació contrastada que començava a haver-hi incidents originats per uns grups d’individus infiltrats. Una informació que ens va fer arribar urgentment una font fiable i que els dies d’octubre ja ens havia donat informacions importants. En vista d’això, vàrem voler demanar calma i que la gent tornés a casa tranquil·lament. Per una altra banda, ja ens constava que no hi hauria ple.