Enric Álvarez: “Tenim indicadors més baixos que la major part del continent, però ens hem estancat”

El nombre de contagis de covid-19 ha augmentat aquesta darrera setmana i s’ha confirmat un “estancament de baixada”. El Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) va fer aquest advertiment i ahir el govern llançà un missatge idèntic amb vista a la mobilitat que hi pugui haver durant les festes de Setmana Santa. Enric Álvarez, del grup de recerca, ens explica per què la corba de descens s’ha situat en un altiplà i ja no baixa més, quin efecte ha tingut el relaxament de les restriccions i a què ens encarem aquests dies vinents.

—Ara mateix les xifres us preocupen?
—Preocupa que hi hagi un estancament i som a les portes d’un augment de mobilitat. Per tant, preocupa que aquesta mobilitat porti associada moltes interaccions socials i que això acabi amplificant la circulació del virus. Això preocupa.

—Teniu prediccions a l’abast sobre la mobilitat i les interaccions que hi pot haver per Setmana Santa i com poden repercutir en l’augment de casos?
—Aquí hi ha dues coses. Una és el model predictiu a curt termini que tenim publicat, que per decisió pròpia no té en compte prediccions o consideracions possibles sobre mobilitat. Simplement estudia l’estructura dels contagis i la propagació a curt termini. Això a banda, fem recerca sobre la relació entre la mobilitat i el creixement-decreixement de l’epidèmia en diversos punts d’Espanya. En això hi treballem molt i per això tenim idees sobre què pot passar, però no són publicades ni han passat el filtre que tenen els altres models predictius.

—I què us diu el nas sobre què pot passar?
—La mobilitat pot ser un reflex del fet que hi ha mesures o un reflex del fet que la gent té més ganes de moure’s. Com dic, el problema són sempre els contactes associats a la mobilitat. Per exemple, vàrem observar un augment de mobilitat abans de la Puríssima, durant la Puríssima i per Nadal, i això va tenir associat un augment d’interaccions que van acabar desembocant en pujades de casos. Per tant, hi ha preocupació per Setmana Santa. Si no tan sols ens movem, sinó que augmentem les interaccions, doncs, és clar, pot haver-hi un augment de casos.

—Per tant, la quarta onada depèn de què fem per Setmana Santa?
—Malauradament, per a tenir una onada, no solament has de tenir un creixement de casos, sinó que sigui sostingut. No depèn tan solament de què fem per Setmana Santa, sinó també de les mesures que es prenguin si pugen els casos després. Sí que sabem que la nova variant anglesa, amb les mesures que teníem, es controla. No calen mesures extremadament fortes. Per tant, sabem que es pot controlar. Una altra cosa és que es faci, s’apliqui i amb quin retard es facin efectives les mesures en la hipòtesi que –esperem que no– hi hagi aquesta enfonsada de Setmana Santa.

—L’hauríeu aixecat, el confinament comarcal?
—Tant jo com el meu grup intentem no dir al PROCICAT què s’ha de fer o què no s’ha de fer. Però si no hi hagués la vacuna a escala social, no s’hauria fet aquesta obertura. De fet, sense vacuna, en totes les restriccions prèvies s’hauria disminuït encara més la circulació. Però, és clar, hi ha un problema econòmic. Epidemiològicament, val més no obrir, és clar, però sí que va sorprendre que el PROCICAT no fes un pas intermedi, per passar d’un confinament comarcal a un de provincial, i així tenir una mica més de marge. Però insisteixo que són decisions socials i econòmiques, que a més a més es veuen reforçades per una part del territori que es troba en una bona situació relativa.

—Sembla que anem al revés d’Europa. França s’encamina cap a noves restriccions, Itàlia ha decretat un nou confinament…
—Aquests països ara mateix tenen una situació epidemiològica més complicada, això és evident. Com dic, si no hi hagués economia ni societat la millor solució seria aturar-se, però no podem comparar la nostra situació amb la d’Itàlia o França. Tenim indicadors més baixos que la majoria del continent, però ens hem estancat, ja no baixem més. Hem de vigilar que, si hi ha un creixement, es faci una aturada i es prenguin les mesures necessàries per a contenir una onada a l’abril.

—De fet, alerteu de zones especialment en risc, com la Catalunya Central. Es pot fer una altra mena de confinament?
—Sí, com fa Madrid, que estableix mesures més o menys dures –en això no hi entro– segons si les zones estan millor o pitjor. És una de les possibilitats que té el PROCICAT, si una zona empitjora. Fer un pas enrere a tot Catalunya o focalitzar-lo a les zones on creus que va pitjor. Però això és tasca del PROCICAT, que no ha de valorar solament qüestions epidemiològiques.

—A què és deguda aquesta situació d’estancament actual?
—La hipòtesi, que no és segura però en tenim indicis raonables, és que hi ha una presència absoluta de la nova variant a tot Catalunya. És més contagiosa a les cases i, per tant, amb els contactes estrets; si li dónes una finestra, aquesta variant té més capacitat de crear dificultats. El fet que ara tinguem un percentatge molt elevat de la nova variant, combinat amb el fet que les mesures no són tan estrictes com fa un mes, és el que segurament ha originat aquest estancament. Em refereixo al relaxament de mesures que hi va haver a començament de mes, quan hi va haver una flexibilització en les restriccions en l’hostaleria, la universitat i cultura. És a dir, més activitat social.

—Com la calculeu, la presència de la nova variant?
—D’acord amb les dades públiques que tenim, fem una corba de creixement que segueix un model matemàtic molt exacte. Per sobre del 80% de nous casos són de la nova variant. I hi ha moltes zones de Catalunya on, en aquests moments, tots o gairebé tots els contagis són de la nova variant.

—Més enllà de les interaccions, quines amenaces tenim?
—El problema principal és que el nivell de vacunació que tenim actualment no és suficient. Encara no et permet de tenir protegit el sistema sanitari ni bona part de la població per evitar que la malaltia es continuï propagant molt negativament; no tens protegida una gran part de la gent vulnerable. Per tant, si ara hi ha una quarta onada, encara no som en una bona situació de vacunació. Pot començar? Sí, i això preocupa.

—Sabeu quin tant per cent de la població està immunitzada?
—És molt probable que la immunitat en aquests moments sigui del 15%-20%. És aproximat, és molt complicat de saber-ho de manera exacta. Sabem quanta gent s’ha vacunat, i qui ha passat la malaltia els darrers tres mesos i molt probablement, el darrer mig any. Respecte de la primera onada, quan hi va haver molts casos, pots estimar quants n’hi va haver, però no ho sabràs del cert; i tampoc no sabràs si tenen immunitat ni en quin grau, perquè encara hi ha moltes incerteses entorn d’això. Per tant, encara falta molt per a arribar a la immunitat de grup.