Enric Álvarez: “La majoria d’estudis indiquen que l’òmicron és menys greu, però no sabem en quin percentatge”

Ja fa un mes de l’aparició de l’òmicron, però encara hi ha molts dubtes sobre aquesta variant del coronavirus. Els estudis deixen clar que és més contagiosa, i tot indica que és menys greu. Tanmateix, encara no hi ha prou dades concloents per a saber fins a quin punt en disminueix la gravetat, i aquesta és la dada més important per a entendre en quin moment de la pandèmia som. Es poden mirar les dades de països com ara el Regne Unit i Sud-àfrica, on la variant s’ha propagat més, i extreure’n algunes conclusions. En parlem amb Enric Álvarez, del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC).

—Catalunya fa dies que supera el seu màxim de contagis durant la pandèmia i passa de 10.000. Això és perquè l’òmicron és més contagiosa?
—Sí, això és molt clar. La variant òmicron és molt més contagiosa que la delta. Té més capacitat de reproduir-se ràpidament i de generar més càrrega vírica. A més, té la capacitat d’escapar parcialment a la protecció que donaven els vaccins a qui tenia la malaltia, i això encara els ajuda més a la transmissió. Amb l’òmicron, algú que ja ha tingut el virus té més probabilitat de tornar-se’n a encomanar que amb la delta. Tot plegat fa que sigui molt més contagiosa.

—Què espereu que passi aquests dies vinents?
—És molt probable que els contagis continuïn augmentant. Veurem amb quin ritme, ara que la variant òmicron passarà de ser pràcticament majoritària a ser-ne l’única. Fins d’aquí a una setmana o dues no veurem l’efecte de les noves mesures. Fins llavors no sabrem si aquestes restriccions són suficients per a reduir els contagis de manera significativa. Sabem que van funcionar amb la delta, però ara falta veure què passa amb la nova variant.

—Per analitzar aquesta situació, podem mirar països que van per davant en aquesta onada de contagis, com ara Sud-àfrica i el Regne Unit. De Sud-àfrica arriben dades que asseguren que l’onada ha crescut molt ràpidament, però que ara baixa amb la mateixa rapidesa. Podria passar aquí també?
—Sí, les onades poden pujar molt de pressa i després baixar amb la mateixa rapidesa. No és descartable. Així i tot, cal dir que les dades de Sud-àfrica són difícils de comparar aquí. Tenen una població molt més jove, amb molts asimptomàtics i moltíssima més positivització quan arriben al pic i, per tant, sempre es fa difícil de saber què passa. En canvi, a Dinamarca, que controlen gairebé tots els casos, amb una positivització molt baixa, encara han de veure com funcionen les mesures que han aplicat. Si aconsegueixen d’aturar les incidències per sota el 2%, serà una bona notícia.

—Ens hauríem de fixar més en les dades de Dinamarca i el Regne Unit que no en les de Sud-àfrica?
—Sí, sobretot en les de Londres, que sembla que va un pèl més avançat que Barcelona quant al creixement de l’òmicron. També ens compararia amb les dades daneses, que sembla que van una mica més avançades que la mitjana catalana. Tot i això, sembla que Barcelona va un xic per davant quant a la substitució de la delta per l’òmicron en comparació amb Dinamarca.

—És a dir, Barcelona seria el lloc on l’òmicron ha pres més força?
—No sabem totes les dades de Catalunya, potser hi ha algun lloc que va una mica per davant. Sí que sabem que a Barcelona, on es controla molt, la variant òmicron va arribar amb molta força i va pujar molt ràpidament. S’ha de dir que és un comportament similar al d’unes altres grans ciutats. Sabem que no és estrany que aquesta nova variant pugi d’aquesta manera tan vertiginosa, ho ha fet també a Madrid i a Londres.

—El dubte ara seria la gravetat d’aquesta variant. En tenim xifres prou sòlides?
—En aquests moments, la majoria d’estudis indiquen que és menys greu. El problema és valorar en quin percentatge és menys greu. Això és molt difícil de fer tan aviat. Tenim les primeres estimacions, però manquen dades per a assegurar si és una millora poc significativa o si és molt menys greu. Això ho veurem aquests dies vinents. I en aquest cas, probablement ho sabrem gràcies a les dades d’Anglaterra, que és on s’avança més a l’hora de fer les anàlisis de la quantitat de gent que entra als hospitals amb òmicron.

—Quan dieu “aquests dies vinents”, voleu dir que ho podrem saber relativament aviat?
—És possible que encara faltin unes quantes setmanes per a saber-ho clarament. Ara, cada dia en tenim informació nova. N’hem tingut dades molt aviat; per tant, cada setmana que passi tindrem una imatge més nítida de què passa realment.

—Entenc que aquest percentatge de gravetat és important per tal de posar en una balança què guanya, si el fet que es contagia més o el fet que és menys greu. Seria això?
—Exactament. I quan es posen mesures restrictives es vol que guanyi el fet que és menys greu. Si poses mesures molt fortes, tallaràs la transmissió, i guanyarà el fet que és menys greu. Això faria que la situació millorés d’una manera molt ràpida. En canvi, si no poses aquestes mesures, la incidència pot créixer molt. Aquí és on hi ha el dubte, fins a quin punt pot créixer l’òmicron i no causar un problema de saturació als hospitals. Aquesta és la gran pregunta.

—Una altra cosa que sembla clara és que la tercera dosi del vaccí és efectiva davant l’òmicron.
—Això comença a ser clar. A més hi ha estudis en dues direccions: els del laboratori que ja ho deien, però ara, a més, veiem canvis associats en el temps que es posa la tercera dosi. És a dir, si mirem la diferència d’incidència entre les franges d’edat a qui ja els han posat la tercera dosi i les que no, és molt difícil d’entendre si és per l’efecte de la vaccinació o no. Algú podria pensar que la diferència és perquè la gent gran té por i es tanca a casa, però són diferències massa grans. Les persones de seixanta anys i setanta tenen força interacció i, per tant, si es confirmen les dades observades a Galícia –que un cop posada la dosi de reforç els casos disminueixen clarament–, serà molt important. La conclusió que n’hem d’extreure és que tothom s’haurà de posar aquesta tercera dosi.

—En conseqüència, aquesta tercera dosi no tan sols protegeix de la malaltia greu, sinó que ajuda a tallar-ne els contagis?
—Exacte. Evita la malaltia greu i tenim uns valors molt elevats quant a tallar la transmissió davant la malaltia no greu. Les dades de laboratori apunten al fet que també ajuda força amb la transmissió i la malaltia lleu. Penseu que, en aquests moments, la incidència entre la gent de vuitanta anys o noranta és tres vegades menor que la dels joves i adults. És una diferència molt gran.

—Dos anys després de l’aparició de la covid-19, sabem si hi ha unes restriccions que siguin més efectives que unes altres per a controlar la pandèmia? Això es pot calcular?
—I tant! A Europa s’ha analitzat quines influeixen més i quines menys per tal d’aconseguir de tallar-ne la transmissió. En tenim moltes dades.

—Mirant dades científiques, quines serien les més efectives? Entenem que al final els governs també posen a la balança unes altres coses, com ara l’economia.
—Malauradament, tret de la màscara en interiors, que en principi si la portes ben ajustada redueix molt la transmissió i té un cost molt baix, la resta de mesures van molt associades al cost econòmic i social que tenen. Per a aturar l’onada de contagis cal reduir les interaccions. Per tant, una de les mesures clau és reduir la quantitat de gent que es pot reunir. Fer quarantenes entre els contactes estrets té un efecte molt clar, però implica també un cost elevat perquè s’han de fer baixes laborals. També va molt bé reduir els punts de trobada. Si redueixes horaris dels espais de lleure, redueixes menys els contagis que no si tanques tots els establiments que no siguin serveis essencials. Quan fas això últim aconsegueixes una reducció de contagis més dràstica. Cal cercar un equilibri i tenir en compte també el cost social i econòmic d’aquestes mesures. Però tancar-nos a casa no té gens de sentit. Això sí que se sap que no compensa, perquè assoleix xifres molt similars a les del tancament d’establiments no essencials. En canvi, té un cost molt alt.

—Però, per exemple, posar-se la màscara a l’exterior, que seria la mesura estrella anunciada per Pedro Sánchez, què aporta?
—La màscara a l’exterior no serveix per a reduir contagis. Tots els estudis indiquen que només és útil quan hi ha una aglomeració de gent. Portar-la al carrer de manera obligatòria sempre no té un efecte quant a la transmissió. Ara, en té quant a la conscienciació. Però en això no sóc expert i, per tant, no puc opinar.