08.05.2024 - 21:40
La primera meitat de la campanya electoral de les eleccions a Catalunya ha estat farcida d’enquestes electorals, que són capaces de fer arribar als electors les expectatives i tendències dels partits polítics. Però de dimarts a mitjanit ençà no se n’han publicat més, perquè la llei electoral espanyola, del 1985, ho impedeix.
De primer, no es permetia de publicar ni fer difusió de sondatges cinc dies abans de la votació i, a partir del 2011, arran de la importància creixent de les xarxes socials i la premsa digital, s’hi va afegir la prohibició de reproduir enquestes publicades. Això es fa així perquè alguns mitjans, per esquivar aquesta norma, publicaven les enquestes en diaris de fora de l’estat espanyol, com, en aquestes eleccions, a Andorra i a Austràlia.
L’objectiu és que els electors puguin fer una reflexió calmada i lliure i evitar que les enquestes condicionin aquests darrers dies, oimés tenint en compte que en molts casos els sondatges són publicats per mitjans de comunicació, que porten associada una ideologia. Tanmateix, la prohibició rep crítiques importants. La primera és que la campanya no s’atura fins a la jornada de reflexió i es provarà de condicionar els votants d’unes altres maneres; la segona és que la limitació té poc sentit actualment, amb informació que no s’atura a les xarxes socials i accés a tota mena d’enquestes de tot el món sense filtres, ni contrast ni prohibicions.
La importància dels dies final de campanya
El director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Oriol Bartomeus, explica que un 40% dels electors no tenien decidit el vot al començament de la campanya electoral i es preveu que 900.000 catalans el decideixin entre la jornada de reflexió i el dia de la votació. A més, els estudis determinen que vora d’un 10% de la població reconeix expressament que ha votat influïts per les enquestes. Un percentatge que realment podria ser encara més alt.
Segons el @CIS_Institucion, a l'inici de la campanya el 40% dels electors encara no tenia decidit el vot.
És la xifra més alta dels sondeigs preelectorals des de 1995.
2,2 milions d'electors, dels quals casi 900.000 es decidiran entre dissabte i diumenge. pic.twitter.com/pVAlNLIAKK— Oriol Bartomeus (@obartomeus) May 8, 2024
La ciència política ha determinat un seguit d’efectes. Cal tenir en compte que una mateixa situació pot originar reaccions diferents. Un dels principals és l’efecte d’arrossegament, és a dir, que molts electors tendeixen a afegir-se al probable guanyador; així es forma part de la majoria, es concentra el vot i no es malgasta.
Habitualment, quan es vol influir en els votants, les enquestes mostren una constant progressió; així s’ofereix com si fos una onada cap a l’èxit a la qual els votants es van afegint. Això es fa per a evitar un efecte de relaxació, l’efecte contrari a la mateixa situació, en què molts possibles votants, com que tenen la victòria coll avall, amb un excés de triomfalisme, consideren que no cal votar i es desmobilitzen.
Un altre efecte és el de suport al perdedor (underdog effect), que porta a donar suport a un candidat si es considera que és massa castigat, o bé si es vol evitar de donar una victòria massa folgada o excessiva a un partit. Si els electors pensen que ja no hi ha res a fer i hi ha un estat de desànim, també hi pot haver un efecte desmobilitzador. De manera que és important presentar-ho com a difícil, però no impossible.
Sobretot, és fonamental mostrar el vot de cada elector com a indispensable, és a dir, que el vot sigui útil, encara que sigui més per a evitar la victòria d’algun altre que no per a optar per un partit determinat. De fet, és habitual que els partits diguin que el vot és més important que mai i que presentin les eleccions com un plebiscit, malgrat que no vagi acompanyat de cap mena d’enquesta.
📣Amics i amigues gironines.
A les comarques gironines, l'últim escó serà de @SomComuns o de la formació d'ultradreta, a les nostres antípodes ideològiques, d'Aliança Catalana.
Aturem el discurs d'odi contra els més vulnerables.
A l'extrema dreta ni aigua. pic.twitter.com/ULaxoXy5K2— Sant Andreu en Comú (@StAndreuEnComu) May 4, 2024
Tot i que internet ha fet que la norma de la llei electoral sobre les enquestes sigui transgredida habitualment, amb mitjans que en publiquen i les enllacen a les webs, el 2022 la Junta Electoral espanyola (JEC) va decidir de multar l’empresa d’Electomanía per haver-se fet ressò d’un sondatge, en un missatge en què mostrava emoticones de fruites per fer referència als partits polítics. La JEC va considerar que constituïa una “forma al·legòrica de cobrir un sondatge electoral”, atès que el color de cada aliment era fàcil d’associar a cada formació política. Aquesta ha estat la primera sanció d’aquesta mena.
Tot amb tot, no hi ha impediments a fer enllaços a les enquestes publicades fora de l’estat espanyol, ni a fer-ne una mitjana o a escriure sobre les eleccions i les tendències. De fet, la prohibició pot fer que circulin per les xarxes socials i xats enquestes falses; i més que ajudar a no influir i a reflexionar, pot originar l’efecte contrari, que arribi molta informació sense una font clara i, per tant, que es desinformi.
El congrés espanyol va crear una comissió per a modificar la llei electoral, que va anar seguida d’una reforma, acordada per unanimitat, que eliminava el vot pregat. Alguns partits consideraven desfasada la prohibició de les enquestes, però finalment no hi va haver acord i aquesta part de la llei electoral no es va tocar.
Les prohibicions en els altres estats
En alguns estats no hi ha cap mena de limitació en la difusió d’enquestes ni tampoc a l’hora de demanar el vot. De fet, són majoria els que no hi posen impediments. Els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, o –dins la Unió Europea– els Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda i Suècia no hi posen cap restricció.
Tanmateix, en bona part dels estats sí que hi ha algunes limitacions, tot i que la gran majoria les apliquen molt menys temps que no pas l’estat espanyol. Per exemple, Portugal, Letònia, Noruega, Eslovàquia i Polònia no permeten de publicar enquestes solament durant la jornada de reflexió i les hores de votació; i a l’estat francès, Lituània o la República Txeca la prohibició és de dos dies a tres.
Uns quants estats sí que ho prohibeixen, encara amb més antelació que no pas l’estat espanyol. A Luxemburg es prohibeix de publicar enquestes un mes abans de la votació, i a Itàlia i Grècia la limitació és de quinze dies.
