21.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.05.2024 - 11:56
VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats de sondatges i tan sols s’ha d’interpretar en aquesta línia: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.
Les eleccions europees renovaran el Parlament Europeu i hi ha convocats més de quatre-cents milions de ciutadans. Són les segones eleccions democràtiques més grans del món. Les d’enguany són les primeres sense el Regne Unit i, com a principals novetats, es passa de 705 eurodiputats sortints a 720; això implica que hi hagi dos escons addicionals per als estats francès i espanyol.
Eleccions europees: batalla electoral al cor de la col·laboració independentista contra la repressió
Enguany les enquestes preveuen un tomb a la dreta a escala europea, amb la possibilitat per primera vegada que la dreta pugui tenir majoria amb la ultradreta, sense necessitat de pactar amb els socialdemòcrates, l’altra gran família política europea.
La majoria absoluta és de 361 diputats, i les enquestes preveuen que el Partit Popular Europeu, els Conservadors i Reformistes Europeus –de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, Identitat i Democràcia –de Marine Le Pen i Matteo Salvini– i alguns independents podran prendre el control del parlament.
En el cas de l‘estat francès, les enquestes estimen que, després d’un resultat frec a frec entre la ultradreta de Rassemblement National i Renaixement d’Emmanuel Macron, aquesta vegada el partit de Le Pen guanyarà de manera molt clara.
La majoria de sondatges li donen més d’un 30% dels vots, i la segona força ja no arriba ni al 20%. En aquest segon lloc hi hauria una pugna entre Renaixement, una mica més destacat, i els socialistes. La resta de partits amb possibilitats d’entrar-hi, la França Insubmisa, Europa Ecologia – els Verds, els Republicans i Reconquête, es preveu que obtinguin menys d’un 10% dels vots, amb el perill que representa l’alta barrera electoral del 5%. Aquest seria el cas de la llista Europa Territoris Ecologia, amb representants de Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits sobiranistes de l’estat francès, que pot aconseguir entre un 0,5% i un 1% dels vots.
L’estat espanyol difereix del francès pel fet de no haver-hi barrera electoral, de manera que els partits polítics poden obtenir representació amb menys d’un 2% dels vots. Tot amb tot, són habituals les coalicions electorals dels partits d’àmbit no estatal.
Les enquestes situen ara com ara el PP al capdavant, amb vora un 35% dels vots, però encara no hi ha cap tendència clara i el PSOE no és pas a gaire distància: voreja el 30%. Cap de les altres formacions no arriba al 10%, amb Vox com a tercer partit. Sumar, malgrat l’aliança amb Compromís i Més Madrid, obtindria vora 4 escons, unes expectatives més baixes que no pas les de Podem l’any 2019, que va aconseguir un 10,1% dels vots i 6 eurodiputats. Podem, amb Irene Montero al capdavant, aspira a tenir representació.
Ara Repúbliques, la candidatura d’ERC, Bildu, BNG i Ara Més, podria repetir els 3 escons de fa cinc anys, i Junts, que es presenta tot sol, dels 3 escons que té actualment, passaria a aconseguir-ne 1 o 2. També pot entrar –amb un sol escó– Coalició per una Europa Solidària, que inclou el PNB, Coalició Canària i el PI.
