S’escurça la distància entre Illa i Puigdemont, però ERC decidirà, segons l’enquesta de VilaWeb

Si les eleccions a Catalunya s’haguessin fet ahir, les hauria guanyades el PSC de Salvador Illa amb 38 diputats, seguit de Junts, amb 34, que avançaria clarament Esquerra, amb 28. Això indica la primera enquesta d’EM Analytics per a VilaWeb, que aquests dies vinents anirà publicant un tracking amb deu enquestes més. El sondatge és fet a partir d’una mostra representativa de 1.200 panelistes, una part per telèfon i una altra part per internet, que van respondre ahir. L’objectiu és seguir el comportament dels votants durant tota la campanya, que ja ha començat, però cal remarcar que les enquestes no es poden anticipar a possibles imprevists, ni podran fotografiar els darrers dies, quan serà prohibit de publicar-ne més.

Segons aquest lliurament, l’independentisme mantindria la majoria absoluta amb 69 diputats, un més dels necessaris, atès que la CUP n’obtindria 7. Aragonès s’enduria la patacada més grossa i en perdria 5. Els republicans també sumarien amb el PSC i els Comuns, que baixarien fins als 5 escons. Tots sols, els socialistes i Junts sumarien encara una majoria més folgada de 72 diputats. El triangle que va fer possible que Jaume Collboni fos batlle –socialistes, Comuns i PP– restaria 13 escons lluny de la majoria. Ni Aliança Catalana, amb un 2,2% d’intenció de vot, ni Alhora, amb un 0,9%, no entrarien al parlament.

Una polarització creixent entre el PSC i Junts

Com mostren la majoria de sondatges publicats fins ara, el PSC té més que consolidat el lideratge dins el bloc unionista, molt lluny del PP, amb 12 diputats. Al seu torn, Junts sembla que va consolidant la segona posició, i la primera en el bloc independentista. La distància de 6 escons respecte d’Esquerra és substancialment més alta que no pas la de fa tres anys, quan Pere Aragonès en va obtenir 33 i Laura Borràs, 32; i també més que la del 2017, quan Carles Puigdemont en va obtenir 34 i Oriol Junqueras, 32. En canvi, la separació de tan sols 4 escons entre el PSC i Junts, aquesta vegada, quinze dies abans de les eleccions, sembla molt més estreta que no es preveia fa unes quantes setmanes, abans que Puigdemont anunciés la seva candidatura.

En els trams finals de les campanyes –tret d’excepcions sonades com les eleccions espanyoles del 2004 després dels atemptats a Madrid–, les tendències de vot no solen canviar de sobte, sinó que més aviat s’acceleren. Ara com ara, aquestes tendències indiquen una polarització creixent entre Illa i Puigdemont, pendents, per exemple, si la decisió que anunciï Pedro Sánchez dilluns vinent sobre la seva continuïtat al govern espanyol podria alterar les dinàmiques.

L’espanyolisme més dur, molt fort

Tot i que Ciutadans desapareixeria del mapa amb un trist 0,9% dels vots, la parella del PP d’Alejandro Fernández i Vox, l’espanyolisme més dur, aconseguirien plegats de millorar el resultat de l’espai. El PP creixeria molt significativament, de 3 escons a 12, però, amb més perspectiva, Alejandro Fernández aconseguiria tan sols de millorar d’un escó els 11 de Xavier García Albiol l’any 2015, i encara seria lluny del millor resultat històric del PP al parlament, els 19 d’Alícia Sánchez Camacho l’any 2012. Per la seva banda, l’extrema dreta aguantaria la posició i conservaria els 11 diputats que té actualment.

En el següent gràfic es podrà veure l’evolució del vot a mesura que avanci la campanya electoral: 

Resultats per circumscripció

El repartiment d’escons en les eleccions es fa per circumscripcions. A continuació, en aquest gràfic interactiu, podeu veure l’estimació a Catalunya i a les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona:

El PSC seria la primera força a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, i Junts seria el més votat a les de Girona i Lleida. Aquest mapa permet de veure la candidatura més votada:

A continuació, podeu consultar el percentatge de vot dels partits a cada circumscripció. El llindar electoral, que segons la llei se situa en el 3%, a la realitat varia segons el territori. A la demarcació de Barcelona, un partit que supera el 3% del vot aconsegueix de manera automàtica dos diputats, mentre que a les de Tarragona, Lleida i Girona és habitualment més alt, de vora un 4,5% dels vots.

El darrer escó en disputa

Un dels elements que inclou l’enquesta és la disputa del darrer escó. Actualment, Vox assoleix tres dels darrers escons en disputa, és a dir, els de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona, i el PP aconsegueix el darrer de Girona, on tindria un sol escó.

La distància dels partits respecte d’aquest darrer escó és la següent:

Ara mateix, els escons més disputats són els de la demarcació de Barcelona i el de Girona. A Barcelona, ERC (0,2 punts percentuals), la CUP (0,3), PSC (0,4) i el PP (0,5) són els que es troben més a prop d’aconseguir l’escó que ara mateix reté Vox, a uns pocs milers de vots. A Girona, el PSC (0,2) i, una mica més lluny, Junts (0,6), són molt a prop de guanyar l’únic diputat que el PP hi tindria.

Fitxa tècnica

Univers: persones amb dret a vot a Catalunya
Àmbit: Catalunya
Quotes per escala ideològica, edat, sexe, renda, ocupació, territori, formació i interès en la política, segons la distribució del cens electoral.
Mida de la mostra: 1.200 entrevistes inicials + 100 diàries
Procediment de recollida d'informació: Entrevista telefònica, assistida per ordinador (50%) CATI, model mixt, (50%) entrevistes online amb qüestionari intel·ligent estructurat, CAWI.
Marge d'error: 2,5% (N-1.200 per a un grau de confiança del 90% (dos sigmes) i en la hipòtesi de P=Q=0,5 en el supòsit d'una mostra aleatòria simple.
Duració del qüestionari: 4-5 minuts
Dates del treball de camp:
Anterior: del 15 al 29 d'abril de 2024.
Actual: 25-26 d'abril de 2024
Nombre de supervisors: 3
Accés al qüestionari i preguntes: https://electopanel.com/catCallCtrackingCont
Responsables de l'anàlisi: Rodrigo Panero i Miguel Díaz
Institut: EM-Analytics.com (Carrer Gran Via, 6, 28013, Madrid)