El velòdrom d’Anoeta s’omple de gom a gom per a rebre Arnaldo Otegi

El velòdrom d’Anoeta, a Sant Sebastià, s’ha omplert de gom a gom molt abans del començament de l’acte polític que ha de protagonitzar Arnaldo Otegi a partir de les 17.30 i que servirà d’homenatge al dirigent de l’esquerra abertzale quatre dies després d’haver sortit de la presó de Logronyo. Dues hores abans ja s’havia format una enorme cua per a accedir al recinte:

Sortu ja havia previst, arran de l’enorme expectació que hi havia, la instal·lació d’una pantalla gegant en un tendal a l’exterior del velòdrom, que té una capacitat per a 8.500 espectadors.

Precisament Otegi ha passat abans de començar l’acte per aquesta zona exterior a saludar els qui no han pogut entrar al recinte:

https://twitter.com/erreharria/status/706159043728056320

A les sis, Otegi ha entrat al velòdrom, que l’ha rebut calorosament:

https://www.youtube.com/watch?v=tHu3SQkDGb8

A més de la intervenció d’Otegi, també hi haurà paraules de dirigents polítics de l’esquerra abertzale i de delegacions polítiques internacionals, com les del president del Sinn Féin Gerry Adams, l’ex-president sud-africà Kgalema Motlante, l’ex-president d’Hondures Jose Manuel Zelaya i del candidat a la presidència de Mèxic i ex-batlle de Mèxic DF, Cuauhtémoc Cárdenas. Fins a Anoeta s’han desplaçat representants d’Andalusia, Aragó, Astúries, Castella, Galícia i els Països Catalans, amb una àmplia delegació de la CUP i d’ERC.

Fou en aquest mateix lloc, al velòdrom d’Anoeta, el 2004, quan Otegi fou protagonista d’un acte polític històric, amb la lectura de la Declaració d’Anoeta, posant una pedra decisiva en el camí cap al distanciament de l’esquerra abertzale respecte d’ETA que va permetre d’avançar en el procés de pau al País Basc.

L’autocrítica d’Otegi
Ahir Otegi va concedir la primera entrevista després d’haver sortit de la presó. Ho va fer a la televisió pública basca ETB, al programa d’informatius ‘Teleberri‘, on va fer autocrítica i va reconèixer que l’esquerra abertzale hauria d’haver sabut interpretar abans que havíem de sortir de la confrontació armada i tornar a les vies polítiques. ‘Ho hauríem d’haver fet abans’, va dir.

Va dir que admetre els errors era senyal de maduresa política: ‘Vam néixer del poble i estem al seu servei. Encara que hàgim fet les coses bé o malament, les hem fet pensant que eren bones per a la ciutadania. L’autocrítica li concedim al poble, estem disposats a fer una autocrítica de la mida que ens demani la societat, amb un somriure i amb tranquil·litat.’

No obstant això, creu que la mateixa esquerra abertzale ha aportat molt per a assolir aquest escenari de convivència i va dir que en els dies que duu fora de la presó ho ha comprovat amb els seus propis ulls. Explica que molta gent li ha reconegut la seva aposta per la pau, des de membres del PNB passant pel PSOE i fins i tot populars.