03.10.2023 - 21:40
Anthony Faiola, Michelle Boorstein i Kate Brady · The Washington Post
Colònia, Alemanya. A l’ombra de la catedral gòtica de Colònia, el Cor Juvenil de Sant Esteve va entonar la tornada de “All you need is love” mentre les parelles –d’homes amb homes, de dones amb dones i de dones amb homes– feien cua perquè les seves unions fossin beneïdes per sacerdots catòlics amb estoles de l’arc de Sant Martí.
Va ser un acte d’amor però també de sedició, en desafiament directe del decret vaticà que prohibeix de celebrar o reconèixer les unions entre persones del mateix sexe.
L’Església Catòlica alemanya, coneguda des de fa temps perquè posa a prova els límits de la fe, ha sublimat en una autèntica revolta les frustracions dels catòlics progressistes de tot d’Europa. La clau, per a 1.300 milions de catòlics, és ara si l’església alemanya ha comès un acte de desobediència flagrant o, per contra, si ha mostrat un nou camí a seguir.
El papa Francesc ha reprès els dirigents catòlics alemanys. L’any passat, fent broma, va dir al cap de la conferència episcopal alemanya que el país ja tenia una església protestant, i que no en calien dues. Però abans-d’ahir el Vaticà va fer públic un document que semblà obrir la porta a la benedicció de les unions entre persones del mateix sexe, com també a l’estudi de les sacerdotesses.
En la missiva, datada del 25 de setembre, Francesc va escriure que hi ha “situacions” que poden no ser “moralment acceptables”, però en què, tanmateix, un sacerdot pot avaluar –cas per cas– si es poden concedir benediccions sota la condició que es mantinguin separades del sagrament del matrimoni.
“No podem ser jutges que tan sols neguen, rebutgen i exclouen”, va escriure el papa. “És per això que la prudència pastoral ha de discernir adequadament si hi ha formes de benedicció –sol·licitades per una persona o unes quantes– que no transmetin una idea equivocada del matrimoni. Perquè quan es demana una benedicció, es demana l’ajuda de Déu.”
Les seves paraules semblaven contradir una declaració del Vaticà de 2021 que confirmava la prohibició de beneir parelles del mateix sexe. El papa també ha restringit considerablement la influència del funcionari conservador considerat l’arquitecte de la declaració, en favor d’un compatriota argentí que sembla tenir un punt de vista diferent sobre la qüestió.
Quant a l’ordenació de les dones, els efectes de la missiva no prometen ser tan sísmics, atès que Francesc es limità a escriure que el papa Joan Pau II s’hi havia pronunciat en contra i que la seva decisió ha de continuar essent respectada. Així i tot, indicà que la qüestió podria investigar-se amb més profunditat.
El paper de la dona a l’Església i la benedicció de parelles del mateix sexe, com també la possibilitat d’un sacerdoci matrimonial, són alguns dels aspectes més controvertits a l’agenda dels dirigents catòlics que es reuneixen aquesta setmana al Vaticà en la cimera més important d’ençà del segon concili ecumènic del Vaticà, als anys seixanta.
El papa ja fa temps que s’encara amb una revolta de la dreta. Els seus crítics conservadors més acèrrims han arribat a titllar-lo d’heretge, tot rebutjant l’anomenat Sínode sobre la Sinodalitat –que es comença avui i dura fins el 29 d’octubre– com una cortina de fum per a acomplir reformes liberalitzadores al si de l’Església.
Els observadors del Vaticà no esperaven grans pronunciaments a la trobada, atès que el sínode es tornarà a reunir la tardor vinent i no serà fins aleshores que enviarà les seves recomanacions al papa. Sigui com sigui, el Vaticà ha restat importància a qualsevol idea de reforma ràpida.
Però Francesc ha despertat les esperances dels progressistes –i ha atiat la por dels tradicionalistes– que l’Església podria, en algunes qüestions, començar a moure’s en la direcció d’Alemanya.
Les esglésies alemanyes ja han començat a convidar dones a dir l’homilia en misses i a batejar nadons. Desenes de capellans i monjos alemanys s’han declarat homosexuals cèlibes, mentre que algunes escoles i esglésies catòliques han començat a onejar banderes de l’arc de Sant Martí. La majoria dels bisbes alemanys han donat suport a la benedicció catòlica de les unions homosexuals, el diaconat femení i l’ordenació sacerdotal d’homes grans casats.
“Molts catòlics progressistes miren cap a Alemanya com a exemple del camí que podria seguir l’Església”, diu el reverend James Martin, delegat nord-americà al sínode, conegut pel seu pel seu tracte amb catòlics LGBTI. “Però, és clar, hi ha catolicismes més tradicionals que miren l’Església alemanya amb recel.”
Al Vaticà, por conservadora i esperança progressista
El Sínode no és un procés polític, segons que afirmen els responsables vaticans, sinó una oportunitat per a debatre i “discernir” la voluntat de Déu sobre la direcció de l’Església.
Requereix que els participants intentin de parlar entre ells, tot entenent que representen una institució que engloba tant bisbes alemanys, belgues i suïssos (que ja permeten la benedicció de parelles del mateix sexe) com bisbes nord-americans, africans i asiàtics (que el rebutgen).
Segons els observadors, entre els 364 delegats amb dret de vot hi ha un relatiu equilibri entre centristes, tradicionalistes i reformistes.
Alguns dels més extremistes de tots dos bàndols n’han restat fora, però els conservadors es queixen que el sínode els va en contra i en titllen l’estructura –que per primera vegada permetrà als laics i les dones votar en igualtat amb cardenals i bisbes– de fonamentalment anticatòlica. Consideren perillosos els documents del programa que demanen “passos concrets” per a acollir més bé els catòlics LGBTQ+ i els creients de matrimonis polígams, entre més categories.
Els conservadors temen que el procés sinodal obri una capsa de Pandora que desencadeni canvis sense precedents en el celibat sacerdotal, l’acceptació de l’homosexualitat i l’elevació de l’estatus de la dona en una Església històricament patriarcal. Adverteixen que podria originar un nou cisma en la principal fe cristiana del món.
La carta de Francesc va ser escrita en resposta a un desafiament, conegut com a dubia, per part de cinc cardenals conservadors. Li van demanar que reforcés la doctrina catòlica que condemna l’homosexualitat i reserva l’ordenació només a homes batejats.
“La principal preocupació és que el papa autoritzi coses que no són contingudes en la doctrina catòlica o que la contradiuen –com ara les dones diaques o bé la benedicció de les unions homosexuals–, o bé que afebleixi la doctrina catòlica contra l’anticoncepció i l’avortament”, diu el reverend Gerald Murray, un sacerdot de Nova York que no va ser convidat al sínode però que estarà a Roma fent comentaris per a mitjans conservadors. “Nosaltres no som protestants”, afegeix.
Predir què farà el papa és com llegir les fulles de te.
Francesc va deixar albirar la perspectiva de transformacions profundes al començament del seu papat, tot entonant “Qui sóc jo per a jutjar?” quan li van demanar sobre els catòlics homosexuals. Però, d’aleshores ençà, s’ha mostrat extremadament caut a l’hora de modificar la doctrina. Per exemple, ha evitat de permetre que hi hagi capellans casats a la regió amazònica, on l’escassetat extrema de clergues semblava reclamar-ho.
Però tot i que el papa, de vuitanta-sis anys, cerca de consolidar el seu llegat, dependrà molt d’on se situï en aquests debats, de si decideix d’impulsar l’Església cap a posicions més progressistes o bé la manté en els postulats actuals. S’enfronta a l’envit de tranquil·litzar els progressistes europeus, de països on l’Església és rica però moribunda, sense alienar-se amb les esglésies de ràpid creixement, encara que més tradicionals, dels països en via de desenvolupament.
Més enllà de les paraules a Alemanya
La catedral de Colònia, on es diu que reposen les restes dels Reis de l’Orient, és la principal església gòtica del nord d’Europa. Al pati s’hi van cremar públicament l’any 1520 els escrits d’un sacerdot alemany sense escrúpols anomenat Martí Luter. A final del mes passat, va servir de teló de fons d’un enfrontament entre catòlics de caràcter més modern.
El reverend Wolfgang Rothe, un nerviüt sacerdot catòlic alemany obertament homosexual, va organitzar una benedicció en grup com a reacció al comportament d’un cardenal local, un dels pocs que hi ha Alemanya que continua reprovant sacerdots que beneeixen parelles del mateix sexe. Rothe va aprofitar el servei com a “crit de guerra” per al sínode.
“Us ho demano, digueu-ho al papa, digueu-ho al sínode de bisbes, digueu-ho a l’Església mundial: l’actual moral sexual de l’Església Catòlica és antiquada”, digué. “És antibíblica i immoral… una bufetada a la cara d’un Déu amorós. Aquesta moral sexual pertany a la paperera de la història de l’Església.”
Prop d’allí, un grup d’opositors conservadors resava el rosari en senyal de protesta. Els elements més radicals de tots dos bàndols –catòlics d’extrema dreta i activistes d’esquerra– van manifestar-se entre megàfons i pancartes, i la policia va haver-hi d’intervenir.
L’Església Catòlica alemanya està en crisi.
Els catòlics alemanys han abandonat l’Església en xifres de rècord: tan sols l’any passat, van ser 522.000. En una enquesta feta entre els que havien abandonat la fe feia poc, la raó més comuna va ser la gestió dels abusos sexuals per part de l’Església; la segona, el rebuig a l’homosexualitat.
Enguany, el Camí Sinodal d’Alemanya ha proposat canvis radicals, com ara l’ordenació de dones diaques i un nou examen del celibat sacerdotal, a més de les benediccions a persones del mateix sexe.
Els bisbes alemanys han donat suport a la majoria de propostes, tot i que han volgut guanyar temps en alguns temes com ara l’ordenació de dones diaques.
Però també s’han tornat més agosarats. En un país on l’Església Catòlica és el segon ocupador més gran –amb 800.000 treballadors, sis vegades més que no Mercedes-Benz–, l’any passat els bisbes alemanys van modificar la legislació laboral de l’Església perquè ja no es pugui acomiadar ningú pel fet de mantenir una relació homosexual o bé de tornar-se a casar després d’un divorci.
Al març, la majoria dels bisbes alemanys van votar a favor de permetre la benedicció de parelles del mateix sexe, de manera separada i diferent del sagrament del matrimoni però amb cerimònies estandarditzades que es redactaran abans del 2026.
Les reformes progressistes també s’han començat a aplicar en més països, però els teòlegs consideren que el cas d’Alemanya és singular. L’atribueixen a una societat que s’ha convertit en una de les més progressistes del món del punt de vista social i a la qual li agraden les normes.
“Algunes d’aquestes coses ocorren de manera més discreta en països com ara el Brasil”, diu Massimo Faggioli, teòleg catòlic de la Universitat de Villanova. “Però els alemanys són alemanys, de manera que volen un reconeixement formal. És això que és diferent. No volen un canvi de facto i prou. Volen un permís formal per a canviar les normes.”
La pressió dins Alemanya és encara més important si tenim en compte que l’Església Catòlica alemanya és una de les més riques del món: les seves diòcesis són, en conjunt, molt més riques que no el Vaticà. I amb aquesta riquesa, Alemanya ajuda a finançar seminaris i parròquies a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica.
Un diumenge de fa poc, a l’església catòlica de Sant Teodor de Colònia, la sotana blanca de Marianne Arndt onejava en acostar-se al púlpit per a predicar.
Arndt, una dona de seixanta anys que diu que de jove va sentir la trucada de Déu, treballa aquí com a consellera parroquial del 2016 ençà. Al principi va començar oferint una “benedicció final” –en compte de l’extrema unció– als pacients moribunds als hospitals, tot emprant aigua beneïda en compte d’olis sacerdotals. Fa anys va començar a predicar durant les misses catòliques, però no va ser fins el 2020 que va començar a fer homilies. Tanmateix, el dret canònic catòlic requereix que l’homilia a la missa la diguin o bé un diaca o bé un sacerdot ordenat, i les dones no poden ser ni l’una cosa ni l’altra.
El reverend Dionysius Jahn, un dels dos rectors que solen celebrar missa al costat d’Arndt, va dir que el seu sermó era una prolongació de l’ensenyament religiós. Reconeix que l’acord és atípic. “Som un indret molt progressista”, va dir. “Alguns altres ho criticarien molt. No ho acceptarien pas.”
A Arndt no li fa el pes que una dona hagi de col·locar-se “darrere” d’un sacerdot home per a pronunciar l’homilia, i s’empipa contra aquells qui diuen que hauria d’abandonar la fe si no n’acata les normes.
“També és la meva església, i a mi no m’agrada fugir”, afirma.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
