24.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2023 - 17:23
[Correcció: En una primera versió d’aquest article s’afirmava que Pere Macias participa en negocis relacionats amb l’energia. Aquesta era una afirmació que no és certa i per tant no s’hauria de publicar l’hem rectificat. Demanem disculpes als nostres lectors i a la persona implicada.]
No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?
No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes setmanes: les energies, per ser alternatives de debò, també han de ser alternatives i democràtiques en les maneres, en els mètodes i els processos per a posar-les en marxa. És una de les millors frases que dec haver escrit mai. Perquè ve carregada de raó, ja em perdonareu la petulància: els governs democràtics no haurien de permetre que companyies com la Shell, una de les més corruptes en la història de la contaminació del món per mitjà dels combustibles fòssils, comptin amb la permissivitat –si no amb la complicitat (qui sap si amb prebendes incloses)– dels partits polítics que ens han de representar a tots, no només als qui viuen en les “reserves naturals de la burgesia”.
No puc entendre, benvolguda gent que llegiu els meus articles, que davant les protestes de la gent que poblem els territoris que són amenaçats per macroparcs –com que som molts territoris, però poca gent, ens hem associat sota l’empara de la Vall del Corb–, em digueu: però per què us queixeu?; en algun lloc cal posar les plaques, no? És molt trist: la meva generació era ecologista (les lluites que vam tenir en contra de les centrals nuclears no eren per a passar l’estona) i ara ens volen fer passar per egoistes. Va parir! Hi insisteixo: estem més a favor de les energies renovables que molts dels qui en volen treure rèdit econòmic (propietaris, pagesos, comissionistes, empresaris…), però no podem tolerar les concentracions de milers de plaques solars o d’aerogeneradors de dos-cents metres d’alçada en uns pocs territoris del país que, per acabar-ho d’arrodonir, no en tindran cap mena de benefici perquè l’energia que s’hi pretén generar és per a vendre, per a fer negoci. I, nosaltres, derrotats. Un cop més. Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen.
No puc entendre que els personatges públics enganyin la població. Primer, a tots en general, perquè quan el president Pere Aragonès o el meteoròleg Francesc Mauri surten cantant les excel·lències dels projectes d’energia renovable a TV3 només expliquen la crosta elegant de la qüestió, però no diuen res de la molla putrefacta que hi ha dins els negocis energètics (on també es mouen, va de retro!, personatges com Felip Puig, vinguts del passat obscur de la política pujolista). Però és pitjor quan ens enganyen a la cara. Abans de l’estiu, una delegació d’associacions de les meves contrades vam anar al parlament. Hi eren tots els partits excepte els de la dreta nominal. El diputat d’ERC, Eugeni Villalbí, i l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, també diputat d’ERC, partit del govern, eren en aquella reunió i van dir-nos que ens ajudarien. Encara els esperem. Més endavant, hi va haver una reunió amb Marc Vilahur, responsable del Departament d’Acció Climàtica del govern: el mateix dia en què ens deia que no li constava que el projecte BCNSolars hagués entrat al seu registre, la Generalitat en feia un informe favorable. Incompetent? Mentider? En tots dos casos, potser que li busquin una altra sortida professional. Si no podem confiar en els nostres representants i en els funcionaris que paguem amb els nostres impostos, ja podem abstenir-nos la resta de la vida en totes les eleccions futures. (Per cert, per ser honrats, aquella reunió al parlament va ser convocada amb una agilitat inaudita pels diputats de la CUP Laia Estrada, de la nostra circumscripció electoral, i Dani Cornellà: els ho agraïm molt. Llàstima que ells no manin.)
No puc entendre moltes coses, ja ho veieu, però n’hi ha dues més, encara, que voldria compartir. La Generalitat ha promogut una norma per la qual multarà els pagesos que tinguin terrenys erms. D’altra banda, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), de titularitat pública, ajuda amb maquinària i diners a la preservació i desplegament del conreu de l’all de Belltall. Ai, caram!, i mentrestant la Generalitat permet que les terres on hauríem de conrear aquest all de Belltall siguin envaïdes per prop de mig milió (poca broma!) de plaques solars. És a dir, que allà no s’hi podran conrear ni alls, ni cebes (com les de Ciutadilla, un altre poble amenaçat), ni trumfos, ni cereals: acabarà tot erm.
L’última cosa que no entenc –o que entenc massa, ai las!– és com la gent d’aquestes contrades som abandonats per tothom. També per una part de la pròpia gent, és clar, que sempre diu que s’estima la terra, però que se l’ha venuda sense pensar-s’ho gaire, sense preocupar-se del futur, excepte del seu. Ens sentim abandonats i impotents, però, pitjor que això, es van abandonant o condemnant territoris agrícoles, boscos, paisatges, flora i fauna: és evident que aquests paisatges poden assumir algunes hectàrees de plaques o, com ja hem fet, aerogeneradors, però no es poden aprovar aquestes concentracions abusives de plaques, que substitueixen el paisatge rural per una zona industrial. L’article s’il·lustra amb un dibuix d’un amic del municipi que mostra com serà la ruta del Cister si no s’aturen aquests monstres de macroparcs energètics. Allò que és una font de turisme i de cultura, la visita dels monestirs de Vallbona, Poblet i Santes Creus, esdevindrà un desert; o un no-lloc, que ningú no vindrà a conèixer.
A tots els qui permeten i fomenten la destrossa d’una part de Catalunya, sempre els quedarà l’Empordà. Això sí que ho entenc. Però que no es pensin que ja han guanyat: som pocs, però tossuts!
