25.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 26.10.2021 - 14:45
Avui el consell executiu ha aprovat* el nou decret d’energies renovables de Catalunya, inclòs dins el nou model energètic català. El nou full de ruta per a la transició energètica, presentat la setmana passada pel president Pere Aragonès i la consellera Teresa Jordà, i el decret d’avui volen complir amb una idea –que el 50% de l’energia elèctrica el 2030 sigui generada per renovables– i un esperit –que els projectes siguin petits i també en mans dels veïns. Però la lletra petita del decret que han rebut entitats i sectors aquests dies, i que VilaWeb ha pogut llegir, també origina dubtes i esquerdes sobre el seu compliment i essència.
Així, la gran característica del decret –i del pla– és que opta pels projectes petits repartits pel territori en compte dels macroprojectes. “No repetirem un model basat en centres macroproductors d’energia transportada per línies d’alta tensió i que l’única cosa que aconsegueix és despoblar el territori i traslladar les empreses a les grans ciutats”, diu el pla. El decret presentat a les entitats i actors del sector diu que el 20% de la propietat de qualsevol projecte de renovables hauria de ser en mans dels veïns o l’administració del municipi o comarca en què s’implanti: “L’oferta de participació local consisteix a oferir la possibilitat de participar, almenys en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament, a les persones físiques –directament o a través d’una societat vehicle que les agrupi– i jurídiques, públiques o privades, radicades en el municipi en el qual es pretén situar la instal·lació, o en els municipis limítrofs a aquest o els que pertanyin a la mateixa comarca.”
La clau és en el redactat. Una cosa és que els projectes hagin de tenir el 20% en mans dels veïns i administracions locals, i una altra allò que diu el decret, que els promotors del projecte “hagin d’oferir” el 20% al món local. Si després cap veí ni administració local no compra aquest 20%, el projecte pot tirar endavant igualment. De fet, la setmana passada, membres de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica, que agrupa diverses plataformes de veïns i ajuntaments contraris a la instal·lació de grans projectes, s’hi van manifestar en contra.
Un altre aspecte important és l’objectiu que el 30% dels projectes d’electricitat renovable sigui en mans d’empreses petites. Diu això: “Aprovar l’objectiu que com a mínim el 30% de l’energia elèctrica renovable de nou desenvolupament a implantar en l’horitzó del 2030 sigui distribuïda i participada en la propietat o finançament per la ciutadania, les petites i mitjanes empreses, les administracions locals, les operadores i comunitats energètiques ciutadanes i les comunitats d’energies renovables.” I també es vol limitar que una sola persona acapari molta propietat: “Les persones físiques o jurídiques a les quals s’ofereixi participar en el 20% de la propietat o finançament del projecte d’acord amb el que estableix el present article no podran tenir una participació major al 10% d’aquest.”
Un altre aspecte significatiu del decret és que ara els promotors hauran de notificar els projectes a l’administració, que informarà els ajuntaments, que fins ara es trobaven que les empreses feien plans al seu territori i ni ho sabien. “La persona promotora del parc eòlic o de la planta solar fotovoltaica ha de presentar la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia i de construcció a l’Oficina de Gestió Empresarial […] L’òrgan competent en matèria d’energia ha de donar trasllat de la sol·licitud a l’ajuntament o ajuntaments on es projecta l’activitat.”
També s’afavorirà que s’instal·lin plaques fotovoltaiques en entorns urbans, i no solament rurals. És expressat d’una manera confusa: “Promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzar així l’ocupació innecessària del territori, afavorint l’ocupació de les cobertes de les edificacions i més construccions auxiliars d’aquestes, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, així com l’ocupació del sòl diferent del no urbanitzable, i dins el sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús.” Es vol evitar de posar plaques en terreny agrícola en ús.
Finalment, el pla preveu “un desplegament de la xarxa de tècnics comarcals que el govern situarà a cada comarca per tal de donar suport als municipis davant els projectes d’energies renovables”. Cada comarca s’haurà d’autoregular i serà el primer pla que naixerà del debat municipal, amb presència de tots els sectors de la comarca: energètics, ambientals, de governança i veïnals.
Valoracions
VilaWeb ha contactat amb tres actors importants per a valorar aquest decret: Sergi Ametller –del projecte gran Parc Eòlic Tramuntana–, Pep Puig –fundador de cooperatives energètiques, com ara Viure de l’aire i Som Energia– i Santiago Vilanova –del partit ecologista Els Verds-Alternativa Verda. I aquestes són les seves valoracions:
Sergi Ametller (Projecte Parc Tramuntana): “Si ens afecta el 20% que ha de caure en mans locals? El nostre projecte es tramita a Madrid, perquè som en aigües territorials i la titularitat és estatal, però entenem que les línies mestres de la Generalitat les hem de seguir. I entenem que el decret diu que has d’oferir la possibilitat que el territori se’n quedi un 20%. Una altra cosa és que al final no en vulguin comprar. I no en comprin. Però has d’oferir-los la possibilitat. I nosaltres sí que tenim pensat d’oferir participació local, tant a la comarca de l’Empordà com a la Generalitat mateixa. Perquè l’època de fer projectes contra el territori s’ha acabat. O el tens a favor, o és molt difícil que surti.”
Pep Puig (Cooperativa Viure de l’Aire): “El gran canvi és que ara demanen un procés participatiu. Això, en principi, està bé. A Europa funcionen. Però els requisits que posen que un 20% de la propietat s’ha d’oferir a la ciutadania del municipi o la comarca potser és exagerat. És molt. Nosaltres hem promogut un molí a Pujalts i és comunitari, però hi participa gent de tot Catalunya, i de fora, no solament de la comarca. No va ser fàcil d’aplegar 2,8 milions, i dins una comarca sola, encara menys […] En aquest decret, diuen que almenys una tercera part dels projectes han de ser comunitaris, participats, petits. Doncs et posaré un altre exemple: en la darrera subhasta que s’ha fet a l’estat espanyol, s’havien de concedir 300 megawatts en projectes d’aquests. I pràcticament no s’hi ha presentat ningú.”
Santiago Vilanova (Els Verds-Alternativa Verda): “No em sembla malament aquest decret, però el veig utòpic. Va deu anys tard. Per al 2030 falta una dècada. Tenim governs que no volen que sigui dit que imposen els parcs eòlics i les renovables. Perquè és antipopular. I ara comencen un procés molt més democràtic, però el temps ens cau a sobre. I no es té en compte, per exemple, l’augment d’energia que hi haurà amb el cotxe elèctric i el 5G. Necessitarem molts més parcs solars i eòlics que no diuen. Crec que és una opa que ha fet el govern a les plataformes en contra dels parcs eòlics i solars. Per forçar-los a un procés de concertació. ‘Ara, comenceu a fer parcs solars o eòlics. Espavileu-vos.’ I si no surten, podran anar per uns altres camins, i ningú no podrà dir que no s’ha intentat.”
*Una primera versió d’aquest article deia que avui el decret es publica al DOGC. I no, avui el Consell Executiu del govern l’aprova, i sortirà publicat al DOGC demà o dijous
