04.03.2023 - 21:40
Finalment, sembla que l’energia comença a ser una qüestió que ocupa un lloc prioritari en l’ordre del dia de les agendes polítiques i socials. Molta gent en parla. En els mitjans, massa sovint, les redaccions fan “notícies” que escampen desinformació, igual que molts tertulians. I les administracions, a diferents nivells, quan s’hi fiquen solen espifiar-la molt.
Ens hem preguntat mai, però, què és l’energia? Si avui fem una cerca en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, podrem llegir que energia és “la potència activa d’un organisme”, “la capacitat d’obrar, de produir un efecte”. I si hi cerquem què és la potència llegirem que és “la facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte”. O sigui que amb la paraula “energia” es poden expressar moltes coses. Hi ha tanta confusió que fins i tot n’hi ha molts que identifiquen la potència amb l’energia, quan són dos conceptes físics ben diferenciats.
Una de les primeres aparicions escrites de la paraula energia es pot trobar en l’obra Les noces del cel i l’infern, escrita, entre el 1790 i el 1793, per William Blake (Londres, 1757-1827). En l’apartat titulat “La veu del mal” del manuscrit, es diu: “L’energia és delit etern.” Molts segles abans, Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC – Eubea, Grècia, 322 aC) ja emprava la paraula energeia com a concepte filosòfic prou ampli per a abastar idees com ara felicitat, plaer…
Més recentment (2015), Walt Patterson ha escrit l’obra Electriciy Vs. Fire: The Figth for Our Future, en què expressa la seva visió sobre l’energia: és el principi unificador de l’univers. A final de l’any passat, aquesta obra mestra es va publicar en català amb el títol Electricitat vs. foc: la lluita pel nostre futur i ens ajuda a entendre i comprendre què és l’energia.
Però encara avui hi ha una gran confusió entorn de què és, perquè massa sovint es confon amb alguns materials que en realitat no són pas energia, sinó que en són fonts. Entre aquests materials destaquen el carbó, el petroli, el gas fòssil i l’urani, que, quan es cremen i solament quan es cremen (els fòssils) o es fissiona (l’urani-235), alliberen energia tèrmica (i solament tèrmica).
Tanmateix, hi ha unes altres fonts que proveeixen d’energia la humanitat, que té a la seva disposició. Bàsicament, són aquelles fonts en què l’energia és continguda en els fluxos biosfèrics que es manifesten al planeta i fan que l’energia ens envolti pertot arreu. I el Sol és en el seu origen, atès que, tot escalfant desigualment la superfície del planeta, dóna lloc als moviments de les masses d’aire (en forma de vents) i d’aigua (en forma pluges i neu). Aquestes fonts d’energia, que sempre hi són, tant si les aprofitem com si no, a diferència de les fonts fòssils i físsils d’energia, no necessiten ni el foc, ni la fissió nuclear, per a manifestar-se.
Per a disposar d’energia, tant si l’obtenim cremant com fissionant materials, sempre necessitem artefactes tecnològics. Igualment, si en disposem a partir de captar l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, sempre, també, necessitem ginys que permetin de fer-ne la captació i transformació per proveir-nos dels serveis que en requereixen.
I de tecnologies, en tenim. Ara, tal com ha escrit en Bertrand Piccard, metge, aviador, aeronauta i explorador suïs: “La tecnologia no salvarà pas el món, però el món no se salvarà pas sense tecnologia.” I ho mostra des de la Solar Impulse Foundation, en què ha aplegat més d’un miler de solucions tecnològiques profitoses per a protegir l’entorn.
I de quins ginys tècnics s’ha dotat la humanitat per a disposar d’energia a partir de la captació de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics?
Per a captar l’energia del Sol i disposar d’energia tèrmica a baixa temperatura, hi ha els captadors solars tèrmics, plans o tubulars. Per a disposar d’energia tèrmica a alta temperatura, hi ha els de concentració. Per a disposar d’electricitat, els fotovoltaics. Per a captar l’energia del vent i disposar d’energia mecànica, hi ha aeromotors, i per a disposar d’energia elèctrica, aerogeneradors. Per a captar la força de l’aigua i disposar d’energia mecànica hi ha motors hidràulics (hidromotors) i per a disposar d’energia elèctrica, generadors hidràulics (hidrogeneradors).
En realitat, allò que volen les societats humanes no és pas energia sinó serveis que els permetin de viure bé sense fer malbé res. I ,moltes vegades, per a disposar de serveis cal fer servir energia. I allò que és molt important és adequar l’energia al servei, minimitzar les transformacions d’una forma d’energia a l’altra, atès que, en cada transformació, sempre hi ha pèrdues, cosa que vol dir que l’energia es malbarata.
O sigui, la humanitat fa servir l’energia per proveir-se de serveis. Encara avui, molts dels serveis de què disposa s’obtenen d’una manera molt poc eficient, en què es malbarata molta de l’energia que es genera. Un dels desafiaments que avui tenen les societats humanes és reduir el gran malbaratament de l’energia que s’allibera per combustió i fissió, o de l’energia que es capta de la biosfera.
Això vol dir assumir l’envit de fer possible de poder disposar de serveis amb la mínima demanda d’energia, perquè reduint la demanda, minimitzarem la quantitat de potència de generació que es necessita, cosa que vol dir, també, minimitzar la inversió necessària i l’espai que cal per a fer la captació de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics.
Atesa la situació que tenim a Catalunya, és evident que cal augmentar, i molt, la potència de generació amb fonts d’energia renovable, però també cal treballar, i molt, per fer possible la reducció de la demanda, sobretot plantant cara i combatent el malbaratament.
