23.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 24.10.2022 - 08:22
L’Energètica. Així es diu la nova empresa pública d’energia de Catalunya, que es presenta com el mitjà propi de la Generalitat per a incidir i millorar el mercat energètic. El govern diu que farà tota mena d’activitats. Generació d’energia a partir de fonts renovables, obres i serveis relacionats amb l’energia renovable, emmagatzematge, serveis de recàrrega dels cotxes elèctrics… I també comercialització d’energia, i aquesta és una de les qüestions que més ha cridat l’atenció. Tan sols en subministrarà a la Generalitat i, per tant, els particulars no s’hi podran adherir.
El projecte és en una fase embrionària. Hi ha un llarg etcètera de propòsits innovadors, però també moltes incògnites, com ara el calendari d’actuació, els plans detallats dels projectes i qui formarà part del consell d’administració. La CUP i En Comú Podem feia temps que reclamaven una empresa d’aquest estil. Malgrat tot, l’Energètica no els convenç i la qualifiquen de poc ambiciosa i insuficient. Alguns experts també discrepen de la proposta i el paper que li han atribuït.
El govern s’enorgulleix del projecte i de la defensa de l’energia renovable, però la realitat és ben diferent. El país ha avançat molt poc en la promoció de renovables i l’oferta encara és escassa. La llei del canvi climàtic de Catalunya estipula que l’any 2030 la meitat de l’electricitat consumida al país hauria de ser renovable, amb l’objectiu d’aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. Aquesta esperança xoca amb el darrer informe de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat), en què es menciona que les energies renovables representen el 15,4% de la generació elèctrica. L’observatori també denuncia que el 20% de cobertura de la demanda elèctrica amb fonts d’energia renovables és el màxim a què pot aspirar Catalunya mentre no faci créixer significativament la capacitat de generació amb fonts no hidràuliques –eòlica i solar–: “Aquest 20% tan sols s’assoleix en anys de bona disponibilitat de recursos hidràulics.”
El govern descarta de plantar cara a les empreses privades
“Tindrà un impacte en l’estalvi de la Generalitat”, va dir el president Pere Aragonès a mitjan setembre a la Setmana del Clima de Nova York, on va anunciar la creació de l’Energètica. La societat serà de capital, anònima i unipersonal i el president va deixar clar que no plantaria cara a les grans comercialitzades. A parer del Departament d’Acció Climàtica, ha de servir per a contribuir a la transició energètica a Catalunya, amb el propòsit de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. Per aconseguir-ho, la Generalitat diu que aprofitarà l’espai disponible de l’administració catalana –les teulades dels 1.500 edificis i el sòl no urbanitzable– per generar energia a partir de plaques fotovoltaiques i abastir els organismes i empreses que depenguin del govern.
També diuen que l’empresa gestionarà les centrals hidroelèctriques que hi ha arreu del territori tan bon punt s’exhaureixen les concessions. Avui, d’aquesta font d’energia, qui més en gaudeix són les empreses privades, que amb el pas dels anys han fet guanys milionaris. És un espoli dels recursos naturals, atès que s’aprofiten dels rius i els beneficis no repercuteixen als pobles. La primera concessió que caduca és la central de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona), l’any 2024. Però la major part no caducarà fins al 2061, fruit d’acords polítics que han permès de renovar les concessions sense cap impediment. Sobre aquesta qüestió i algunes més, en va parlar l’ex-conseller d’Empresa Ramon Tremosa fa uns dies a VilaWeb, i es va mostrar molt crític amb l’avenç de les renovables a Catalunya. “El subministrament, a més, és molt fiable: no saps si demà farà sol o vent, però en el cas de la hidràulica la seguretat del subministrament és total. La importància de les centrals reversibles és que permeten d’emmagatzemar l’excedent d’energia que, si no, es perdria”, comentava sobre les hidroelèctriques.
Teixir consens amb les comunitats locals
Pel geògraf i consultor en energia Sergi Saladié, la constitució d’una empresa d’energia pública és una bona notícia. Ara, té clar que la publicitat institucional no pot desviar l’atenció de la lletra petita, com ara els compromisos que té i el capital humà i econòmic. I, en part, tot això ho determinaran les competències de la Generalitat.
Destaca que és molt important que les hidroelèctriques passin a ser de titularitat pública, que les comunitats locals hi tinguin pes i que el govern ajudi a crear pols generadors de coparticipació amb els pobles i el conjunt d’empreses. També té clar que cal canviar el model de distribució: “És tot un debat obert, i en regions d’Europa la qüestió està molt avançada. Aquí, ara mateix, rau en les grans empreses. A les Illes i al Principat, principalment Endesa. I al País Valencià, Iberdrola. Amb l’Energètica tenim la possibilitat d’accedir-hi i establir les condicions del model. La legislació actual dificulta que la xarxa de distribució canviï de mans. Però això no vol dir que la Generalitat no hi pugui encaminar el projecte.”
En relació amb la comercialització, diu que s’hauria de tenir en compte la participació d’empreses locals i que sobretot s’hauria de garantir l’accés adequat i a un preu just a les famílies en risc de pobresa. “Hi ha molt camp per a córrer, pensant en casos concrets i delicats. Les possibilitats són enormes i tremendes”, diu. Sobre això, el govern es limita a dir que podrien participar en comunitats energètiques d’autoconsum. Si bé és cert que l’activitat de l’Energètica no tindrà cap impacte directe en el dia a dia dels ciutadans, Saladié destaca que la incidència es veurà si amb l’estalvi econòmic de l’energia es destina a unes altres partides del pressupost. “Si no, serà una energètica coixa”, comenta.
“Ens van dir que no solament generaria energia, sinó que buscaria el consens amb les comunitats i els municipis. No ens fa l’efecte que es prioritzi. I va ser una decepció que digués en un espai amb tantes mirades que no es pretenia d’entrar en el terreny de les grans empreses”, diu en referència a l’anunci que va fer el president Aragonès a Nova York.
Canviar el model de distribució, una de les reclamacions principals
La Xarxa de la Sobirania Energètica (XSE) també discrepa sobre el rol de l’Energètica. Considera que és una notícia positiva, però que cal canviar el model. “Tenim discrepàncies amb les prioritats. Que la Generalitat generi energia des de les teulades ens sembla fabulós. Però cal disputar el model que hi ha actualment, que és de les grans empreses energètiques, que van en contra de la transició energètica i generen pobresa energètica”, exposa Irene González, membre de l’organització.
També fa èmfasi que cal treballar amb els ajuntaments perquè hi hagi gestió municipal compartida i evitar els macroprojectes. “Si la Generalitat crea energia, però no implica que les grans empreses deixin de generar-la, encara en tindrem molta més. Ens manca saber quanta energia necessita Catalunya i qui l’ha de generar”, afegeix. González no sap quines garanties hi haurà. Diu que estan disposats a acompanyar el govern en el desenvolupament de l’empresa: “Cal que l’Energètica tingui un impacte positiu en la ciutadania.” No obstant això, l’organització està decebuda per l’anunci que s’ha fet.
Qui també s’hi oposa és Pep Puig, doctor en enginyeria industrial i vice-president de l’associació europea i president de la secció catalana d’Eurosolar. “S’abusa de la paraula públic, quan en realitat és un organisme estatal. És una maniobra per distreure’ns de la feina que cal fer”, exclama. I critica amb duresa el rol del govern: “És una pèrdua de temps crear aquestes empreses. Fan veure que fan coses, però en realitat no fan res.”
Ho té clar: s’ha d’abandonar urgentment la crema de materials fòssils i s’han de potenciar totes les renovables. Una qüestió que, a parer seu, el govern té endarrerit. “La feina de l’administració és que la ciutadania pugui transitar al cent per cent a les renovables, i això no ho fan. És un tripijoc estatal i aquesta empresa, per més que diguin que serà pública, no ho serà pas, de la ciutadania, sinó de l’administració.” A més, exclama que l’administració hauria de plantar cara al monopoli d’Endesa: “Posa moltes traves a l’hora d’instaurar les renovables. L’administració té força política per plantar-hi cara, cosa que no poden fer els ciutadans.”
El projecte no convenç la CUP ni els comuns
L’empresa pública d’energia del govern no ha convençut la CUP ni En Comú Podem, dos dels partits que feia temps que la reclamaven. Dani Cornellà, diputat de la CUP, explica que sempre havien concebut l’Energètica com una empresa que treballés en totes les fases de l’energia i fes front a l’oligopoli. “Això que proposen, col·locar plaques als edificis, està molt bé, però és totalment insuficient”, expressa. En aquest sentit, diu que l’empresa hauria de donar resposta a les problemàtiques ciutadanes: “La manera com ho han fet fins ara, no tindrà cap mena d’incidència directa en la gent, ni en regular els preus del mercat, ni que es perdi el monopoli. Tot això no afectarà la ciutadania. Només baixarà la factura i el consum elèctric de la Generalitat.”
A parer de Cornellà, el govern no és ambiciós i no té cap planificació en matèria d’energia renovable: “Fa molts anuncis, però la realitat és una altra. Tal com enfoquen la transició energètica, no anem bé.” I denuncia que es continuen aprovant macroprojectes arreu del Principat: “Són d’oligopolis, que l’únic que volen és fer diners. No pensen en la llei del canvi climàtic. No són projectes democràtics.” Cornellà detalla que el partit presentarà una moció abans no s’acabi l’any per canviar el rumb del desenvolupament de l’energia renovable.
Per Lucas Ferro, diputat d’En Comú Podem, també hi ha manca d’ambició: “Som a la cua d’Europa en implantació d’energia renovable enmig d’una crisi energètica que pot abocar mig continent en un desastre econòmic. Quan un surt amb una energètica pública, no és per dir que els edificis públics seran 100% renovables i sobirans d’aquí a vuit anys. Ha de tenir la voluntat de tenir impacte en les famílies i el teixit productiu.” La proposta del partit implica que l’energètica sigui comercialitzadora: “Que les famílies s’hi puguin adherir, que per exemple rebin plafons endollables a casa, i que puguin estalviar el 30% o 40% de la factura de la llum.” El diputat denuncia que ara per ara la transició energètica tan sols se la poden permetre les rendes altes o la Generalitat: “I volem que totes les famílies la puguin fer.” En aquest sentit, el partit proposa que l’energètica impulsi un pla de xoc centrat en les famílies, un altre per al teixit productiu i que tingui capacitat d’invertir al territori.
Malestar per la gestió de la consellera Jordà
El desenvolupament de l’energia renovable i la transició energètica recau de ple al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, encapçalat per Teresa Jordà. I com més va més veus en qüestionen la gestió. Ara fa uns dies, el parlament –excepte ERC i el PP– va aprovar un punt d’una moció dels comuns que declarava “el fracàs” de la gestió del departament. El PSC va dir que el balanç en matèria de renovables era molt pobre, mentre que la CUP vol reprovar Jordà perquè entén que té les eines per a fer la transició energètica, però que no les fa servir. El parlament també va instar el govern a dissenyar un pla nacional per a la sobirania energètica, una vegada s’hagi engegat l’energètica pública.
“El desplegament de les renovables és una mancança molt greu. La Generalitat fa deixadesa de funcions. No té cap planificació”, expressa Saladié. Comenta que, per passiva, el govern no té capacitat de regular el sistema elèctric, però sí que pot definir com afecta el territori. I com que considera que no hi ha planificació: “Això causa que també hi hagi un model centralitzat amb les renovables.” Dit d’una altra manera, les grans empreses modelen els serveis per adaptar-se a la transició energètica. “El discurs polític l’has de sustentar amb fets. Tenen les eines i no les exerceixen. Per molt que diguis que lluites, permets un model que torna a recaure en mans de l’oligopoli.”
Nota: VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica a fi d’entrevistar-ne algun representant sobre l’Energètica. El propòsit era esclarir les incògnites que hi ha sobre la qüestió i posar fil a la informació que ha publicat el govern. Malauradament, no ens han concedit cap entrevista ni hem pogut recollir declaracions.
