30.01.2025 - 21:40
Un grup clandestí que actua en nombroses plataformes d’internet va posar els ulls en el malestar que havia causat la gota freda del País Valencià, amb un objectiu: desestabilitzar les autoritats i entitats opositores al règim xinès. Ho revela en un informe Graphika, una agència d’intel·ligència nord-americana especialitzada en anàlisis de xarxes socials.
El grup rep el nom de Spamouage i és considerat el més gran del món. D’ençà de l’any 2017 ja ha provat d’influir més vegades, com ara l’any passat en les eleccions presidencials dels EUA; o bé al Canadà, contra parlamentaris, inclòs el primer ministre Justin Trudeau.
El malestar per la gestió de la gota freda
En el cas de la campanya activada tot aprofitant el malestar causat per la gestió de la gota freda, Graphika detecta que va començar pel cap baix el 9 de desembre i que el mes de gener encara era activa. Comptes falsos de xarxes socials, com ara BlueSky, Facebook, Gettr, TikTok, X i YouTube, difonien vídeos, imatges i missatges crítics amb el govern espanyol, però alguns també amb el valencià.
Aquests perfils feien passar el material per una campanya de l’ONG Safeguard Defenders, especialment coneguda per haver publicat el 2022 una investigació que detallava que arreu del món, sobretot a la Unió Europea, hi havia una xarxa de més d’un centenar de comissaries parapolicíaques clandestines xineses. D’aquestes, suposadament, dues eren a Barcelona, dues a València i una Manresa, i es dedicaven a pressionar ciutadans del seu país que tenien negocis que no interessaven, o bé que eren dissidents polítics o culturals. Aquesta policia irregular no detenia gent pel carrer, però era capaç d’espantar a còpia d’amenaçar amb conseqüències per als familiars que resten a la Xina, per exemple.
La gent que hi ha darrere Spamouage va provar d’aprofitar el descontentament de la població i, com denuncia Graphika, “per primera vegada s’ha encoratjat a enderrocar un govern estranger”. L’informe recull exemples de l’activitat d’aquest compte, amb perfils anònims generats aleatòriament i imatges de perfil robades o d’estoc. Un dels materials identificats és un vídeo amb el logotip de Safeguard Defenders, en què apareix una persona amb una màscara de Guy Fawkes que assegura que el govern espanyol ha abandonat la “gent comuna”. El vídeo acaba amb una crida directa a enderrocar el govern de Pedro Sánchez.
També hi ha publicacions adreçades contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la seva gestió de la gota freda. De fet, s’han trobat vídeos amb errades de transcripció en què el nom és una traducció literal de la pronunciació xinesa i s’hi pot llegir “Carlos Ma Song”.
La campanya a les xarxes socials tenia l’objectiu d’augmentar la ira i el malestar polític als països occidentals tot fent-se passar per manifestants, i desprestigiant també les organitzacions humanitàries, que sovint són crítiques amb les polítiques de les autoritats xineses. Com explica l’agència d’intel·ligència nord-americana especialitzada en anàlisis de xarxes socials, entre les etiquetes més freqüents n’hi ha de molt genèriques, com ara #spanish o #government.
Una operació de milers d’usuaris
Els comptes identificats en aquesta campanya per la gota freda coincideixen, tal com explica Graphika, amb l’empremta de comportament de Spamouage, inclòs l’ús de noms d’usuari generats aleatòriament, amb imatges d’estoc o robades, interactuant exclusivament amb vídeos enllaçats per comptes vinculats a aquesta operació, publicant contingut idèntic en estreta coordinació i suplantant la identitat d’objectius.
En aquesta línia, en un informe de Meta del 2023, es detallava que aquesta empresa multinacional, propietària de les xarxes socials Facebook i Instagram, havia eliminat milers de comptes i pàgines vinculades a Spamouage. Meta va eliminar 7.704 perfils de Facebook, 969 pàgines i grups i 15 perfils d’Instagram per haver infringit la política contra comportaments coordinats no autèntics. Però l’activitat no se circumscrivia a aquestes dues aplicacions, sinó que n’afectava una cinquantena, com ara també a X, YouTube, TikTok, Reddit, Pinterest, Medium, Blogspot, LiveJournal, VK i Vimeo. Deien que era la primera vegada que podien vincular la campanya de Spamouage amb individus associats a les forces de l’ordre xineses.
Els comptes falsos eren gestionats en unes quantes ciutats de la Xina, i això feia pensar que darrere hi havia grups que treballaven en un emplaçament compartit, com ara una oficina. Cada clúster funcionava amb un patró de torn clar. Hi havia ràfegues d’activitat a mig matí i a primera hora de la tarda, hora de Pequín, amb pauses per a dinar i sopar, i després una ràfega final al vespre. L’activitat anava adreçada a un públic de diversos llocs del món, com ara Taiwan, els Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, el Japó i el públic mundial de parla xinesa.
De la mateixa manera que l’ONG Safeguard Defenders, les operacions de Spamouage ja havien suplantat abans la identitat d’organitzacions de drets humans crítiques amb Pequín. Una acció que Graphika veu com un esforç per a desacreditar-ne les activitats i influir negativament en la política interna dels països occidentals.
Unes campanyes que creixen
L’agència especialitzada en xarxes socials autora de l’informe també destaca que l’activitat d’aquest grup clandestí ha crescut, especialment aquests darrers mesos. Les campanyes donen un suport sostingut a les reivindicacions territorials de Pequín a la mar de la Xina Meridional i proven de legitimar-ne les accions. El mes de novembre van reproduir els comentaris d’un especialista en dret internacional que donava suport a la posició xinesa.
També hi ha hagut una campanya contra l’empresa de tèxtil japonesa Uniqlo. El novembre passat, el director executiu de l’empresa va dir que no farien servir cotó de la regió de Xinjiang en els seus productes, perquè organitzacions internacionals de drets humans havien denunciat la repressió del govern xinès contra els uigurs.
En aquesta línia, el govern japonès va acusar el grup de pirateria informàtica MirrorFace, vinculat a la Xina, d’haver atacat agències governamentals, empreses i particulars del Japó d’ençà del 2019. Doncs després d’aquestes acusacions, els grups pro-xinesos van començar una campanya en unes quantes plataformes de les xarxes socials en què acusaven el Japó de difondre informació falsa.