25.11.2015 - 02:00
|
Actualització: 25.11.2015 - 08:30
La CUP no és un partit com la resta. Aquesta afirmació l’hem sentida i llegida moltes vegades aquestes darreres setmanes, ara que l’aritmètica parlamentària ha fet dels deu diputats de la CUP els homes i dones amb la clau per a facilitar o impedir la investidura i la formació d’un govern presidit per Artur Mas.
El debat sobre la investidura o no de Mas com a president de la Generalitat ha desvetllat un interès creixent sobre el funcionament intern de la CUP. La formació comprèn diversos sectors i diverses sensibilitats de l’esquerra independentista. Dos d’aquests sectors són Endavant-OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Poble Lliure.
Endavant-OSAN, el front més anticapitalista
Aquesta organització política va néixer el 2000 i, en certa manera, va agafar el relleu de les lluites urbanes que havien irromput als Països Catalans a partir del 1996. Un dels objectius fundacionals d’aquest moviment era promoure la mobilització independentista amb una línia estratègica i ideològica molt definida, tal com es detalla a la seva pàgina web:
«–Independentisme sense ambigüitats tant en relació amb l’autonomisme com pel que fa a la territorialitat de la nació.
–Construcció d’una alternativa socialista i voluntat de participar en les lluites de la classe treballadora, vinculant-les al projecte d’alliberament nacional.
–Priorització de les lluites populars enfront de la tendència a apostar tot el futur del moviment en el front institucional.
–Suport a totes les formes de lluita i voluntat d’imprimir combativitat als moviments populars.»
Dins el grup parlamentari de la CUP, qui representa la veu d’Endavant-OSAN és la diputada Anna Gabriel, una de les cares més visibles i amb més força mediàtica, juntament amb Antonio Baños, que no pertany a cap dels sectors de la CUP, perquè ni tan sols és militant del partit.
El flagell més dur contra Mas
Endavant-OSAN és el sector que s’ha pronunciat més clarament contra la investidura de Mas. Ho va fer dilluns en un extens document penjat a la seva web per deixar constància del seu punt de vista sobre la negociació amb Junts pel Sí. Endavant-OSAN ha criticat Mas i ha posat en dubte que vulgui avançar cap a la ruptura amb l’estat espanyol. Amb aquestes paraules: ‘Mas no pretén aconseguir el suport de la CUP per avançar cap a una ruptura amb l’estat, pretén assegurar-ne la submissió, possibilitar a través de la seva investidura la desactivació de tot el seu potencial rupturista i de la seva credibilitat davant les classes populars, per garantir-se una legislatura sense destorbs parlamentaris.’
Endavant-OSAN ha fet una crida a resistir les pressions rebudes de sectors pròxims a CDC: ‘La consigna per a l’esquerra independentista no pot ser cap més sinó resistir l’embat dels sectors més conservadors i immobilistes de Junts pel Sí i de Convergència Democràtica de Catalunya contra la CUP i contra la seva posició defensada públicament des de prou abans de les eleccions del 27 de setembre.’
Poble Lliure, l’hereva del Moviment de Defensa de la Terra
L’altre sector del qual també s’ha parlat i escrit aquests dies d’intens debat a la CUP és Poble Lliure. Aquesta organització es va constituir ara tot just fa un any, el 30 de novembre de 2014, i s’ha erigit en hereva de la tradició política del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que hi va traspassar tota la militància i efectius. Poble Lliure no refusa la transversalitat de l’independentisme per assolir l’objectiu final de l’estat propi.
De tots els diputats de la CUP, Albert Botran és l’únic que milita a Poble Lliure. Botran, un dels teòrics de l’esquerra independentista, és autor dels llibres ‘Pensar històricament els Països Catalans’ i ‘Unitat popular: la construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres’.
El manifest de Poble Lliure i ‘la ruptura independentista’ com a ‘prioritat’
Aquesta organització també es va pronunciar dimecres sobre el debat de la negociació amb Junts pel Sí. Va fer públic un manifest de sis punts en què evitava d’esmentar el nom de Mas i assenyalava que la prioritat era la ruptura independentista, sense estalviar crítiques a CDC. Un dels sis punts del manifest deia: ‘No afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l’estat espanyol i l’oligarquia, perpetuar les formes de poder despòtiques d’aquest estat i les polítiques de desposseïment, amb què s’ajuda a perllongar la situació d’opressió i ofec social per al poble treballador català.’
I la resta de diputats de la CUP, on se situen?
No hi ha cap altre representant electe de la CUP que militi ni a Endavant-OSAN ni a Poble Lliure. El cap de files, Antonio Baños, és independent i no milita a la CUP ni s’arrenglera en cap dels corrents interns. Josep Manuel Busqueta tampoc no forma part de cap sector i milita a la CUP des de l’any 2002. Gabriela Serra i Eulàlia Reguant tenen un perfil independent, com també el diputat més veterà del grup, l’escriptor Julià de Jòdar. Tot i que són militants del partit, el diputat de Girona, Benet Salellas, i el de Lleida, Ramon Usall, no s’adscriuen a cap dels sectors interns. Finalment, el diputat per Tarragona, l’activista social Sergi Saladié, tampoc no milita ni a Endavant ni a Poble Lliure.
