03.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 03.06.2019 - 23:22
L’any 2006, el Grup Enciclopèdia Catalana es trobà eclipsat pel Grup Planeta en l’operació que significà la creació del Grup 62. Enciclopèdia Catalana hi va aportar el segell Proa, que, juntament amb l’editorial infantil la Galera (que no va entrar en l’operació), era el patrimoni més valuós que tenia. Però de seguida es va entreveure, i amb el temps es va fer efectiu, que en aquella operació Planeta s’imposava i aconseguia el 80% de les accions, mentre Enciclopèdia Catalana hi restava en minoria i perdia el control de Proa.
El 2015, Enciclopèdia Catalana feia un cop de força encapçalat per l’editora Iolanda Batallé, que havia aconseguit grans èxits amb el segell la Galera. L’estratègia consistia a tornar-se a situar en el mercat editorial en català amb la creació de dos segells per a adults: Catedral, per a un públic ampli, i Rata, que havia de publicar literatura exquisida i minoritària. La idea era anar esborrant la marca Enciclopèdia Catalana, en declivi, i anar implantant la marca Catedral com a grup editorial.
Però l’estratègia no va acabar de reeixir i, potser per aquesta raó, l’editora Iolanda Batallé va acceptar el càrrec de directora de l’Institut Ramon Llull i va abandonar el seu ambiciós projecte editorial dins Enciclopèdia Catalana. En aquest procés també va canviar la gerència del grup, que fins aleshores havia estat d’Albert Pèlach, gestor editorial de llarg recorregut, i que ha estat substituït per Joan Abellà, provinent del Macba. Va ser Abellà qui va convèncer Ester Pujol d’impulsar la nova etapa d’Enciclopèdia.
Ester Pujol és una editora formada a Columna. Va arribar a ser directora editorial del Grup 62, abans que se’n remodelés la cúpula i ella fos substituïda per Emili Rosales, un home fidel al Grup Planeta. Fa sis mesos que va entrar a Enciclopèdia Catalana per substituir Iolanda Batallé.
El nou projecte d’Enciclopèdia Catalana: Univers
Ester Pujol i Joan Abellà han presentat ara el seu pla per a tornar a provar de situar-se al capdavant de l’edició en llengua catalana. El primer assalt el van guanyar: fa pocs mesos van aconseguir la confiança d’Òmnium Cultural per coeditar durant tres anys el Premi Sant Jordi, amb la marca Enciclopèdia Catalana.
I ara han presentat la reforma dels segells del grup: per començar, han creat una nova editorial, Univers, d’àmbit generalista. Després, mantenen el segell Rata i converteixen Catedral en el segell en llengua castellana del grup.
Univers pren el nom d’una editorial que es va fundar abans de la guerra de 1936-1939: Biblioteca Univers. La va crear i dirigir Carles Soldevila des de la Llibreria Catalònia, amb Antoni López-Llausàs d’editor. Va publicar quaranta-vuit títols, fins que va esclatar la guerra. El primer, Càndid de Voltaire. D’aquesta manera, el segell Univers i els nous responsables d’Enciclopèdia Catalana volen ser una baula més de la història de la cultura catalana contemporània.
Donant valor a la cultura catalana, es tornen a situar en el món editorial català, en un moment polític en què el Grup Planeta s’ha significat per haver-se situat a l’altra banda, traslladant la seu social fora de Catalunya durant l’aplicació del 155. Molts autors s’han sentit incòmodes amb aquesta decisió i Ester Pujol i Joan Abellà ho volen aprofitar. Hauran de competir amb el Grup Ara, que també vol ocupar aquest espai. Però, de moment, ja han fet saber el nom de dos autors que passaran del Grup 62 al Grup Enciclopèdia Catalana: la popular Sílvia Soler i l’últim premi Sant Jordi, Jordi Cabré.
El segell Univers ha obert el catàleg amb un llibre de relats sobre Barcelona, Barcelona Suites, que Ester Pujol diu que té la voluntat de ser una declaració d’intencions. Són onze contes d’onze autors d’edats diferents i estils també ben diferents: Xavier Bosch, Roc Casagran, Natàlia Cerezo, Empar Moliner, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler.
Sílvia Soler explica el canvi d’editorial dient que va començar l’any 1998 a Columna publicant amb Ester Pujol i que avui són amigues i, del punt de vista editorial, li té una confiança absoluta. Alhora, diu que se sent més còmoda en el context d’Enciclopèdia Catalana. Però de moment no publicarà cap novel·la, tot just s’ha posat a treballar en la que ve.
Els autors de Barcelona Suites han escrit el conte a petició d’Ester Pujol, però no vol dir pas que facin el canvi de segell. Jordi Puntí no ho té pas previst i Empar Moliner diu que quan tingui el llibre escrit ja ho decidirà.
També s’han fet públiques les primeres obres de narrativa que es publicaran a partir de la primera setmana de setembre a Univers i que apareixeran per la Setmana del Llibre en Català. La primera és L’abisme, de Carla Gracia, que fins ara publicava a Penguin i ara diu que cercava una editorial que tingués més cura de l’obra i de l’autor. Al setembre també apareixerà L’home del barret, de Berta Jardí, i a l’octubre una nova novel·la de Ramon Erra, La veritable història d’una mentida. També a l’octubre arribaran les primeres traduccions, tant de clàssics com d’autors contemporanis, però que no s’han traduït fins ara al català. Les primeres: G. K. Chesterton, El napoleó de Notting Hill, i Dan Mooney, L’insòlit final del senyor Monroe.
Segons que explica Ester Pujol, la intenció és de publicar de trenta a trenta-cinc títols l’any. El disseny dels volums és obra d’Enric Jardí i el de les cobertes, d’Ignasi Font.
