Encesa de torres de guaita a la Mediterrània en favor dels drets humans

Unes quantes poblacions del país participaran avui, 13 de gener, en una encesa de torres, talaies i talaiots a la Mediterrània per a reivindicar els drets humans de la gent que travessa la mar amb l’objectiu de cercar un futur millor. L’acció té un objectiu doble: sensibilitzar sobre els morts que hi ha a la Mediterrània i reivindicar les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

“Allò que havia estat un element defensiu de la gent que venia del mar ara es reivindica com si fos un far per a la gent que intenta de crear la Mediterrània i en molts casos perden la vida”, explica Maria Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), que d’ençà del 2022 coordina les accions de Catalunya, la Franja, el País Valencià i Catalunya Nord.

Hi participen trenta-sis municipis d’aquests indrets, que aglutinen quaranta-quatre torres o fortificacions. En total  se n’encendran cent cinquanta més de noranta d’elles a les Illes, concretament 85 a Mallorca.

Acció simultània

L’acció es farà simultàniament i recrearà la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa. “La idea és pujar a les torres i talaies cap a les 12.00, llegir el manifest i encendre pots de fum perquè es vegin en les altres torres. A la tarda, es repetirà amb bengales”, explica Carles Barull, secretari general del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), una de les entitats que ho organitza. En alguns casos, l’acció acabarà amb el “Viatge a Ítaca”, de Lluís Llach.

La iniciativa va néixer l’any 2016, quan un grup de professors de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX van fer una acció per a tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis. El Consell de Mallorca, i en particular la Direcció Insular de Patrimoni, va donar-hi suport de bon començament, i a la coordinació s’hi han afegit entitats com Amnistia Internacional i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.

Manifest a càrrec de Josep Vallverdú

El manifest que es llegirà durant l’acció d’enguany l’ha escrit Josep Vallverdú, de qui fa poc s’ha commemorat el centenari. “En l’època actual, la constant emigració de masses africanes cap a Europa ha distorsionat les previsions morals que portàvem heretades i les han deixat laxes, fins a extrems perillosos”, diu Vallverdú.

Destaca que la gent que se salva té, en principi, tots els drets humans a respectar, però que ja han estat ferits al lloc d’origen: “Enfront de llur desesperat estat de fam i impotència, els oligarques i cacics els empenyen a emigrar, fent-los encara pagar i havent de fer milers de quilòmetres a peu fins a arribar a territoris costaners”. Vallvedú també reclama als estats membres del Parlament Europeu que no deixi els de la Mediterrània en una situació lamentable: “Obligats a no poder garantir, per impossibilitat física i dèficit pressupostari, els drets humans als migrants. La Mediterrània ja fa el primer esforç; que tots ajudin en un segon pas a desafeixugar-la.”

Què són, les torres de guaita?

Les torres de guaita són estructures normalment aïllades situades en un lloc alt i de bona visibilitat per a poder vigilar la mar i avisar de qualsevol sospita d’amenaça. La majoria són construïdes entre els segles XIV i XVI. N’hi ha centenars repartides per tot el país i la conservació depèn de l’indret. En alguns casos, han estat estudiades i han generat publicacions i s’han convertit en un atractiu turístic afegit. N’hi ha poques que hagin estat restaurades, i la majoria encara s’han d’acabar de conèixer quan se’n faci la investigació històrica.

Les torres que coordina l’IRMU

L’IRMU coordina una quarantena de torres durant l’encesa. Són les següents:

• Torre del Mir (Prats de Molló, Vallespir)
• Torre de les Creus (Cadaqués, Alt Empordà)
• Torre de Can Valls (Sant Vicenç de Montalt, Maresme)
• Torre d’en Nadal (Vilassar de Mar, el Maresme)
• Torre de Can Roca de Baix (Castelldefels, Baix Llobregat)
• Torre del Mas de la Goma (Castelldefels, Baix Llobregat)
• La Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
• Torre de la Masia de Can Ratés (Santa Susanna, Maresme)
• Cim Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
• Castell de Santa Oliva (Santa Oliva, Baix Penedès)
• Quintana del Castell (Vila-rodona, Alt Camp)
• Castell de Falset (Falset, Priorat)
• Castell de Verdú (Verdú, Urgell)
• Torre de Fontdepou (Àger, Noguera)
• Col·legiata de Sant Pere d’Àger (Àger, Noguera)
• Castell d’Orrit (la Terreta, Tremp, Pallars Jussà)
• Castell d’Areny (Areny de Noguera, la Ribagorça)
• Castell de Montanyana (el Pont de Montanyana, Baixa Ribagorça)
• Castell de Viacamp (Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
• Castell de Lluçars (Tolba, Baixa Ribagorça)
• Castell de Benavarri (Benavarri, la Ribagorça)
• Castell de Gardeny (Lleida, Segrià)
• Castell del Rei (turó de la Seu Vella, Lleida, Segrià)
• Tossal de Moradilla (Lleida, Segrià)
• Castell d’Algars (Batea, Terra Alta)
• Torre del Cèlio (Tortosa, Baix Ebre)
• La Casa del Prat (Campredó, Baix Ebre)
• Torre de Font de Quinto (Campredó, Baix Ebre)
• Torre de la Carrova (Amposta, Montsià)
• Torre de Sant Joan (Amposta, Montsià)
• Torre de la Guardiola (la Ràpita, Montsià)
• Torre del Moro (la Ràpita, Montsià)
• Torre del Carrer Nou (Alcanar, Montsià)
• Torre del Carrer Major (la Sénia, Montsià)
• Campanar (Rossell, Baix Maestrat)
• Castell de Carrícola (Carrícola, Vall d’Albaida)
• Castell de Moraira (Teulada, Marina Alta)
• Castell de Dénia (Dénia, Marina Alta)
• Els Molinets (Pedreguer, Marina Alta)
• Castell de Petrer (Petrer, Vinalopó Mitjà)
• Castell d’Elda (Elda, Vinalopó Mitjà)
• Torreta d’Elda (Elda, Vinalopó Mitjà)
• Castell de Monòver (Monòver, Vinalopó Mitjà)
• Torre del Rellotge (el Pinós, Vinalopó Mitjà)