Els encausats per terrorisme del 23-S podrien quedar fora de l’amnistia?

L’anomenada operació Judes ha estat una de les causes contra independentistes que més ha perjudicat –i podria perjudicar– els seus encausats. Fa un parell de setmanes, en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, l’Audiència espanyola va afanyar-se a tancar la instrucció que afecta dotze activistes dels CDR, la majoria dels quals detinguts el 23 de setembre de 2019. Tots són acusats de pertinença a organització terrorista i alguns, també, de fabricació i tinença d’explosius de caràcter terrorista. Com que aquests delictes comporten penes elevades de presó, aquesta era una de les causes que més preocupava que quedés fora de l’amnistia, i més tenint en compte que el delicte de terrorisme ha estat un dels punts que ha generat més discussions.

La interpretació més òbvia de la proposició de llei registrada al congrés fa pensar que aquests encausats serien emparats per la llei, però es manté el dubte si hi ha algunes escletxes que podrien donar cert marge als tribunals. Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d’aquests encausats, comparteix aquests dubtes i temors.

Un redactat que sembla clar

L’única part de la llei en què s’esmenta explícitament el terrorisme és la part de les exclusions. És a dir, aclareix que queden fora dels fets amnistiables els actes tipificats com a terrorisme, però sempre que hi hagi sentència ferma i que la conducta dels condemnats encaixi amb allò que diu l’article 3 de la directiva europea sobre terrorisme. Aquesta directiva inclou la fabricació d’explosius, fet del qual la fiscalia de l’Audiència espanyola acusa els CDR, malgrat que la Guàrdia Civil ja va fer un informe dient que no hi havia explosius, sinó substàncies químiques que podien servir per a fer-ne.

Els redactors del text van explicitar les dues condicions perquè ambdues fossin necessàries, atès que van connectades: només en el cas que hi hagués una sentència ferma d’acord amb els fets que recull la directiva europea, un cas podria quedar exclòs de l’amnistia. En el marc del procés independentista, de moment, no hi ha hagut cap sentència ferma per terrorisme, i no seria possible que se’n dictés cap abans de l’entrada en vigor de la llei, perquè entre l’obertura de judici oral, el judici i els recursos posteriors, la sentència no seria ferma fins molt més enllà del març, quan és previst que la llei entri en vigor.

En definitiva, com que els detinguts del 23-S encara no han estat jutjats, i per tant no hi ha sentència ferma, la interpretació més lògica diu que quedarien emparats per l’amnistia. Aquesta és la posició que defensa Alejandra Matamoros, l’advocada dels dos únics encausats que no són defensats per Alerta Solidària. “Llegint el text, és clar que aquest cas hi entraria, però ara som en un moment delicat i, a més, cal recordar que la darrera paraula sempre la tenen els jutges.”

Algunes escletxes?

L’única escletxa que podria fer que la inclusió d’aquest cas a l’amnistia no fos tan clara és l’ambigüitat del redactat de la primera part de la llei, la que recull tots aquells fets que sí que són emparats per la llei d’amnistia. Per una banda, els fets d’algunes de les causes obertes lliguen amb el redactat d’aquesta primera part, i per tant queda clar que aquestes causes quedarien amnistiades. Però, d’altra banda, sembla que hi ha casos, com el del 23-S, que no són tan fàcils de relacionar amb el text. Per tant, per més que la part de delictes exclosos de l’amnistia no n’exclogui l’operació Judes, si un jutge interpretés que no queda inclòs en la primera part, en la de delictes amnistiables, es podria arribar a obrir una escletxa, tot i que sembla un escenari improbable.

Es preveu que siguin amnistiats “els actes que hagin estat declarats o que fossin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i al referèndum de l’1 d’octubre de 2017”. La llei comprèn no tan sols l’organització i realització de la consulta i el referèndum, sinó també altres “possibles il·lícits” relacionats, i en un article específic diu que quedarien amnistiats actes contra l’ordre i la pau pública amb el propòsit, entre més, de mostrar suport a encausats i condemnats.

Tenint en compte que l’operació Judes, segons el relat de la fiscalia, era la preparació de la resposta a la sentència contra el procés, és a dir, una acció de protesta contra la condemna dels responsables de l’1-O, podria quedar inclosa en aquesta part, però així com en tot aquest redactat s’esmenten alguns delictes que quedarien emparats per la llei (per exemple, desobediència, desordres públics i atemptat contra l’autoritat), no s’esmenten ni la pertinença a organització terrorista ni la tinença il·lícita d’explosius. Tampoc uns altres delictes que afecten unes altres causes, com ara el delicte de lesions o la revelació de secrets. Sí que es fa una referència general al fet que quedarien amnistiats actes contra la pau pública.

Així com algunes parts del text es poden relacionar fàcilment amb casos concrets, sobre el 23-S és més difícil trobar referències indirectes. Per exemple, el text diu que quedaran amnistiats els qui haguessin prestat “assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol mena, representació, protecció o seguretat als responsables” dels actes comesos amb la intenció de “reivindicar, promoure o procurar” la independència, a més dels que haguessin contribuït “a la consecució d’aquests propòsits”, o bé “que haguessin recollit informació a aquests efectes”. Això sembla que permetria d’incloure casos com la condemna a presó de l’ex-conseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà per haver dotat de protecció el president Carles Puigdemont a l’exili; i com el de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, pendent d’un judici el febrer vinent per les despeses d’un viatge a Nova Caledònia, on va anar en qualitat d’observador internacional. Amb una redacció menys exhaustiva, aquests casos no quedarien coberts.

La darrera paraula, dels jutges

Malgrat tot, sembla difícil fer una interpretació que no inclogui la causa del 23-S dins els fets amnistiables, atenent també el context de la llei i l’exposició de motius inicial, que parla, entre més, de posar fi a la tensió política i social derivada de “les conseqüències legals” del procés i de les protestes; és a dir, de causes com aquesta.

Tanmateix, la preocupació pel fet que l’escletxa més mínima pugui portar a distorsions per part dels jutges és present, més tenint en compte el paper de l’Audiència espanyola en aquest cas, amb un jutge instructor, Manuel García-Castellón, que les defenses han denunciat que els ha posat entrebancs durant tot el procés i que a més ha criticat l’amnistia en un acte públic amb ultres. “Entenem que segur que entrem a la llei, però si l’última paraula l’ha de tenir un jutge de l’Audiència nacional, aquesta és la trampa”, assenyala David Budria, un dels encausats. I, més enllà de les particularitats de cada cas, el temor que el Tribunal Constitucional espanyol suspengui la llei també és ben present entre els represaliats.