16.09.2023 - 21:40
“Recordem aquell dia amb molta impotència de veure que les persones competents no actuaven i que, una vegada més, els antifeixistes vam haver de posar el cos per manifestar el nostre rebuig a eixes actituds neonazis”, diu Guillem. Ell és un dels antifeixistes encausats de Pego (Marina Alta). Mentre parlem, assenyala una de les lletres de l’entrada del camp de futbol Cervantes: “Si t’hi fixes, encara es veu la cola dels adhesius de Hitler fans que hi van posar.” El 18 d’octubre de 2020 va marcar catorze joves del poble. Ara, un acte solidari a la seua vila, el 23 de setembre, els servirà per a encarar el judici, que serà tres anys després.
Com van succeir els fets
Aquell dia, una trentena de Gandiblues, els ultres de l’equip de futbol de Gandia, es van passejar per Pego impunement mentre feien pintades i càntics d’enaltiment del feixisme i deixaven adhesius amb la cara del dictador nazi. I Pego, una vila que ha vist nàixer grups de música com ara la Gossa Sorda, es va mobilitzar. Gràcies al boca-orella, un centenar de persones es va concentrar davant el camp de futbol, on es jugava el partit, per deixar clar que no volien feixistes al seu poble. Quan va acabar, va eixir tothom tret dels hooligans, que es van quedar dins, custodiats per la Guàrdia Civil. “Nosaltres ens vam dedicar a deixar clara la nostra postura i el nostre pensament, que no volíem eixa gent al nostre poble, ni al nostre ni a enlloc. Era el que tocava, plantar cara al feixisme”, diu Sergi, un altre dels encausats.
Finalment, la policia va atacar els manifestants i els ultres van ser escortats fins als seus vehicles. Els agents van adduir que no volien que hi hagués una “batalla campal”, però els encausats insisteixen que no tenien cap intenció violenta, perquè no són hooligans. “La policia i la Guàrdia Civil, una vegada més, protegien els que van trencar la pau social al poble. A nosaltres ningú no ens va protegir durant tot el dia”, diu Guillem. No hi va haver cap identificació, ni de l’una banda ni de l’altra. Malgrat que en un primer moment els agents van dir que havien identificat els ultres, en l’informe que van redactar aquella mateixa nit no hi consta. S’hi relataven agressions contra sis agents i danys del material dels antiavalots per part dels manifestants, anomenats “grup antifeixista”. Segons el relat oficial, també van llançar objectes com ara pedres i ampolles de vidre contra els agents i els seus vehicles. Però no hi ha cap esment de les accions dels ultres, que són considerats afeccionats.
Fins ací el dia dels fets. L’endemà hi hagué la primera detenció, d’un dels manifestants. Quasi un mes després arribaren les següents. Van ser identificats servint-se d’enregistraments de vídeo. En total, catorze antifeixistes encausats. Dotze són acusats d’atemptat contra l’autoritat més lesions lleus, amb una petició de quatre anys i cinc mesos de presó; dos més, d’amenaces, amb un any i tres mesos; i tots són acusats de desordres públics, amb tres anys i sis mesos. Amb tot, la fiscalia els demana de quatre anys i nou mesos de presó, la pena més baixa, fins a nou anys i dos mesos. Més de cent anys sumant el col·lectiu. Ells destaquen que el fiscal els demana el màxim de les penes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus, més que l’acusació particular, que són els advocats de la Guàrdia Civil. En canvi, cap dels neonazis no ha estat investigat.
“No hem vist ni una multa, ni una sanció econòmica, ni una sanció jurídica per enaltiment del feixisme o per desordres públics, que entenem que és alterar la pau social i que eixe dia la van trencar ells i no nosaltres”, explica Guillem. “No es pot equiparar antifeixisme i feixisme”, diu Sergi.
Detencions a l’estil d’una macrooperació
El poble va fer una concentració per a denunciar la primera detenció, però ningú no s’esperava allò que va arribar més tard. Sergi recorda que el 10 de novembre de 2020 van anar a cercar-lo a les portes de casa. El van trobar pujant al cotxe amb el seu pare per anar a treballar, i vuit agents se’l van endur detingut. “Em van emmanillar davant de mon pare, davant d’alguns veïns que hi havia per allí, i em portaren a la caserna de Xàbia, on em vaig passar unes trenta hores detingut, com si fos un criminal o un terrorista”, conta. Parla del menjar i de les condicions pèssimes amb què el retingueren al calabós, d’uns dos metres quadrats, i la vigilància constant amb una càmera. Quan el van deixar eixir, li van dir que ja rebria més notícies. En tornar a Pego, Sergi es va trobar amb una concentració de suport. “Va ser increïble veure la plaça del poble plena per nosaltres, denunciant aquella persecució que patíem, totalment injusta. Va passar de ser un dia molt trist a ser un dels millors dies de la meua vida, possiblement”, recorda. “Ho van fer a les portes de casa nostra perquè el nostre veïnat ens pogués jutjar. Intentaven criminalitzar-nos i, en canvi, ens ajudaren a estar forts i a rebre la solidaritat de la gent del poble”, diu Guillem.
Els encausats diuen que amb una simple carta s’haurien presentat als jutjats, però semblava que la Guàrdia Civil volgués donar una imatge de macrooperació. “Parlem de sobredimensió, de molts detinguts per fer més gran el cas i intentar donar un motiu, fer veure que hem fet una cosa mal feta i hem de ser condemnats”, explica Guillem. Però la realitat és que molts ni tan sols tenien relació entre ells, més enllà de ser del mateix poble. La resposta popular va sorgir espontàniament.
Van passar dos anys fins que van rebre la notificació amb les penes de presó. “Ningú no s’esperava eixes condemnes. És un cas molt exagerat i amb una clara intencionalitat política de desmobilitzar i de criminalitzar la lluita antifeixista i qualsevol protesta”, diu Guillem. “Primer no t’ho creus, no ho acceptes. Després van passant els dies i t’adones que sí, que és totalment real i que hi ha la possibilitat que pel simple fet d’eixir a defensar el teu poble d’un grup de trenta feixistes et volen tancar a la presó nou anys i escaig”, diu Sergi. “Açò passa al meu país? Gent que alaba la dictadura nazi està tranquil·la i contenta passejant pels carrers, i a mi per protestar contra ells em tanquen al calabós, em fan tota aquesta persecució i ara volen tancar-me a la presó? Però quina justícia tenim? Estem bojos?”, afig.
Catorze vides travessades
En un cas com aquest, el procés no solament afecta els encausats, sinó també el seu entorn més immediat. Sergi recorda com ploraven els seus avis el dia que van saber que s’enfrontava a penes de presó. “El meu avi deia: ‘Com pot ser açò? S’emportaven el meu pare i ara, tants anys després, s’emporten el meu nét.’ Com si no haguera canviat res. I ja veus la indignació que és per a una persona d’edat, que ja té vuitanta-sis anys, el meu avi, veure això i pensar que no hem avançat”, diu. A la seua àvia, diu, li costa de molt parlar-ne. “Sempre s’afona.” Els seus pares tampoc en parlen molt, però intenten veure la situació amb optimisme, cosa que agraeix.
“Estem forts i som conscients de què pot passar; algun dia podem dir adeu als nostres familiars i això és molt fort, tant per a nosaltres com per a ells. Però, gràcies a la denúncia, gràcies a la visibilització, ells no se senten sols, no senten que és una causa del seu fill, sinó que és una causa molt més gran, una causa col·lectiva que ens afecta a tots, i això també ens manté forts”, diu Guillem. En aquests anys, confessa que ha rigut i també ha plorat amb els amics. No és un procés fàcil, menys en joves de poc més de vint anys.
La importància de la lluita antirepressiva
De resultes de les detencions, els joves encausats van començar a organitzar-se i, juntament amb amics, familiars i els advocats d’Alerta Solidària, van formar el grup de suport. A poc a poc, s’hi va anar afegint gent que volia ajudar-los i asseguren que mai no esperaven que la seua campanya arribàs a tanta gent. “La gent es va adonant que l’antifeixisme és una lluita molt digna i necessària, que no desitja el mal a ningú, a diferència del feixisme”, diu Sergi. El seu cas no és l’únic, i expliquen que la solidaritat s’ha fet palesa entre els encausats antifeixistes que hi ha al País Valencià i de més llocs. Han participat en actes conjunts per donar visibilitat als casos perquè, com diuen, tots tenen un mateix fi.
“El grup de suport intenta donar visibilitat a la nostra causa, denunciant els problemes amb què ens trobem nosaltres però també molta gent, i això és molt bonic. Ens trobaran sempre de cara i units perquè cap encausat o encausada se senta sol”, diu Guillem. “Ens considerem una organització independent de les institucions, perquè les mateixes institucions són les que ens demanen aquestes condemnes”, explica. I, en relació amb això, denuncia que la fiscalia del “govern espanyol més progressista de la història” és qui executa aquesta persecució.
Els encausats de Pego han aconseguit, fins i tot, internacionalitzar la seua lluita. Aquest estiu han anat a Alemanya, convidats pel Moviment Alternatiu Internacional de Berlín. Hi van visitar diversos projectes, com ara l’Hausprojekt Kopfsalat, a Leipzig. “Ens ha servit per a mantindre noves relacions i nous contactes, comprendre la lluita antirepressiva en més llocs i més cultures i per a difondre el nostre cas, demostrant que la solidaritat no entén en fronteres ni en murs”, explica un membre del grup de suport. “Hi havia molta gent que militava en col·lectius diversos i s’han trobat amb casos com aquest”, afig un altre membre del grup.
23 de setembre, un acte solidari per a encarar el judici
Els catorze de Pego tindran el judici el 17 d’octubre, a l’Audiència d’Alacant. Per a pagar-ne les despeses, han organitzat un acte solidari a Pego, el 23 de setembre. Hi haurà ponències d’activistes i actuacions d’artistes i grups reconeguts, com ara Smoking Souls, la Maria, Mafalda, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Josep Nadal i Àlex Seguí. També compten amb la col·laboració de la cooperativa Neu al Carrer per a la difusió, i amb la il·lustradora Helga Ambak, que ha fet els dissenys de la campanya. Han tingut tan bona acollida que han hagut de canviar d’emplaçament. Es farà a l’espai multiactivitats la Trilladora. Les entrades costen dotze euros. A més, el qui no puga assistir al concert però vulga contribuir econòmicament a la causa pot comprar una entrada a la fila 0.
L’objectiu del grup és aconseguir l’absolució gràcies a la pressió popular; no esperen res de la classe política. “Condemnar-nos a nosaltres és una injustícia”, afirma Guillem. I diu que mai no s’ha penedit d’allò que va passar aquell dia, ans al contrari: “M’ha refermat a continuar en la lluita antifeixista.” Un mes abans del judici, se senten forts i confien que assoliran la victòria. “El camí és molt dur, però totes les mostres d’afecte que rebem fan que valga la pena cada segon de tot aquest procediment”, diu Sergi. “La incertesa i la por hi són, però les hem superades gràcies a la solidaritat i l’amor incondicional que hem vist en la gent. Estem molt il·lusionats i amb moltes ganes que arribe el 23 de setembre per a poder cridar ben fort que no passaran”, diu Guillem.
