Encara costa dir-li a la iaia que festeges amb una xica

Perquè avui encara costa dir-li a la iaia que festeges amb una xica; perquè quan estàs enamoradíssima d’aquella dona tan sexi als dinars de diumenge no et pregunten si és guapa ni on la vas conèixer; perquè els teus pares de vegades encara creuen que és un experiment de joventut; perquè quan dius que vols ser pare o mare alguns amics et pregunten com ho faràs i t’avisen que és un procés complicat.

Perquè ahir vas sentir-te confós i ningú no et va explicar que allò que senties era normal; perquè a l’escola cap professor no et va dir que hi havia maneres diferents d’estimar; perquè vas descobrir que quan al pati cridaven maricón, tortillera o marimacho parlaven de persones com tu; perquè vas passar tota l’adolescència mirant les teranyines d’una discoteca qualsevol mentre somniaves tornar al teu planeta; perquè la primera vegada que vas dir a casa que festejaves amb una xica et van preguntar si t’ho havies pensat bé; perquè quan tenies deu anys et vas enamorar de Demi Moore i la gent deia que allò era admiració; perquè d’adolescent la ciutat era el teu somni d’evasió més recurrent; perquè has hagut d’empassar-te pòsters de Tom Cruise sense voler-los penjar al capçal del llit; perquè també els heterosexuals i les seues celebracions d’amor institucionalitzat t’han resultat alienes i t’has posat talons per acompanyar-los; perquè durant anys no vas trobar més refugi que la fantasia o un full en blanc.

Perquè demà hauràs de justificar per què surts amb un xic si ahir sorties amb una xica; perquè diràs que no creus en les etiquetes i hauràs de sentir-te que estaves confosa; perquè a molts països estimar continuarà essent castigat amb pena de mort; perquè quan arribis als hotels amb una persona del teu mateix sexe et continuaran donant dos llits separats; perquè als diaris apareixerà una notícia que han apallissat dos nois en un poble a cent quilòmetres del teu; perquè veuràs a la tele que en aquell país han condemnat dos hòmens per haver-se besat en públic; perquè al bar de la plaça Major les veïnes continuaran especulant sobre si aquella és l’amiga o la xica; perquè la tieta dirà a la perruqueria que has anat de vacances amb ‘una amiga’; perquè els futbolistes de moda continuaran pagant noies per simular que són les seues parelles.

Ja fa tres anys que el 28 de juny les Terres de l’Ebre també tenen alguna cosa a celebrar. Després d’una llarga transició pel desert del silenci, el col·lectiu LGTeBre –sorgit fa dos anys per reivindicar els drets de les persones LGTBI al territori– ha aconseguit de crear un espai estable de socialització i reivindicació en un dels territoris amb menys visibilitat d’aquest col·lectiu. Una activitat que s’allarga durant tot l’any amb una àmplia oferta cultural oberta a tothom i un servei de suport i assistència a les persones que volen viure obertament la seua identitat afectiva. Aquesta és la revolució més recent en qüestió de drets humans fora de l’àrea metropolitana. Tot i això, encara hi ha moltes veus que minimitzen aquesta reivindicació.

I han de saber que qui surt al carrer aquest dia potser no volia ser un heroi ni un orgullós, però s’hi va trobar i va optar per viure. Pel dret d’una vida íntegra i sense silencis imposats: bon Dia Internacional de l’Orgull LGTBI.