A favor del Parlament de Catalunya

Els partits que s’oposen al procés d’independència van decidir ahir de desafiar el Parlament de Catalunya d’una manera inaudita. Diuen que no reconeixeran la reunió de la junta de portaveus convocada avui mateix per la presidenta de la cambra i han apujat substancialment el to de les amenaces contra la majoria independentista.

Darrere una actitud tan insòlita com aquesta hi ha una simple excusa formal. El PP no s’ha volgut constituir en grup parlamentari, deliberadament i amb l’única intenció de boicotar el primer ple. Una intenció reconeguda en públic. En vista d’això, la presidència de la cambra ha considerat que no era cap raó ni suficient ni raonable per a aturar la tasca parlamentària. Menys encara tenint en compte que n’hi ha precedents en legislatures anteriors.

Tanmateix, allò que seria en definitiva una qüestió formal menor ha esdevingut una rebel·lió parlamentària que no s’havia vist mai i que, en realitat, pretén de desautoritzar el Parlament de Catalunya i negar-ne el funcionament normal. Ho vaig explicar fa dies: el PP i Ciutadans tenen ara l’objectiu bàsic de deslegitimar el parlament, convertint-lo en una mena d’assemblea il·legal per a poder justificar millor els seus plans autoritaris contra l’autonomia i, al final, contra el país. Plans que per una altra banda són ben evidents quan resulta que el govern espanyol ja parla de ‘insurrecció’ i ‘d’ofegar-la’.

Ho fan i ho faran encara més cada dia, com si els ciutadans no l’haguéssem votat, aquest parlament, i com si les seues regles no fossen les mateixes, exactament, de tots els parlaments anteriors. Perquè allò que hi ha en joc no és endarrerir una votació uns dies, sinó impedir que el resultat de les urnes es puga concretar en l’acció parlamentària i de govern.

Això d’avui serà un desafiament al parlament, però també a la democràcia, perquè és un desafiament a nosaltres, els votants. A nosaltres, que amb els nostres vots vam decidir que el parlament que representava el poble català era aquest i no cap altre. A nosaltres, que, en l’exercici dels nostres drets democràtics, vam conformar la majoria que hi ha i que ha de marcar el ritme dels esdeveniments.

Cal ser conscients d’això i actuar en conseqüència. Defensant el Parlament de Catalunya i reclamant als partits polítics contraris a la independència que no entren en aquesta dinàmica de desqualificació de la democràcia només perquè el resultat de les eleccions no va ser el que ells volien. Que al final, i que no s’enganye ningú, la seua derrota a les urnes és l’única raó de la insòlita actitud d’avui, premonitòria d’un xoc institucional com n’hem vist mai cap, que s’acosta a gran velocitat.