04.02.2017 - 09:15
Enginyeria Sense Fronteres (ESF) es defineix com una ‘associació multidisciplinària de cooperació per al desenvolupament que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del sud, respectant sempre les característiques culturals i tècniques’.
Societat, cultura i tecnologia, tres aspectes que d’entrada semblen difícils de combinar però que, d’una altra banda, són imprescindibles per a millorar la vida d’aquelles persones que viuen en condicions menys afavorides, especialment pel que fa a la salut.
Per saber en què consisteix la seva tasca i conèixer més sobre l’associació, entrevistem Ivan Menal, president de l’entitat.
—Pregunta obligada: d’on i per què sorgeix Enginyeria Sense Fronteres?
—L’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) té els seus inicis ara fa 25 anys, al 1992, dins el món universitari. Arran dels contactes que havien establert un grup de professors amb altres universitats de països empobrits, es van començar a articular diferents projectes de cooperació al desenvolupament. ESF es va crear per agrupar aquelles persones que compartien una visió de l’enginyeria com a element de transformació social i necessitaven una entitat que pogués dur a terme aquesta tasca de manera independent.
Si voleu seguir llegint l’entrevista, feu clic aquí.
