21.09.2020 - 19:50
Llegia aquest cap de setmana que als Estats Units la pandèmia ha fet explotar l’economia independent, és a dir, la no assalariada. Milions de treballadors nord-americans són autònoms per elecció, però molts també han hagut d’optar per aquest estil de vida més arriscat i no tan estable a causa de la turbulència econòmica motivada per la covid. Entre els autònoms, han crescut més de pressa dos segments de població. Per una banda, les parelles que han de fer mans i mànigues per combinar la cura dels fills i la feina i, per una altra, els joves de la generació Z (nascuts després del 1994), la meitat dels quals són autònoms.
Pensem que, ara com ara, als Estats Units hi ha 59 milions d’autònoms (poc més d’un terç de la força laboral) i, d’aquests, el 36% fa aquesta mena de feina a temps complet, en contrast amb el 28% que l’hi feia l’any passat. La pandèmia hi ha accelerat el procés previst de flexibilització del mercat laboral per afavorir l’adaptació de les empreses als canvis de conjuntura que impliquin caigudes de l’activitat i per evitar-ne el tancament.
Aquí la situació és molt diferent. El pes dels autònoms dins el total d’afiliats a la Seguretat Social (SS) és gairebé la meitat –a Catalunya, el 16,5%. I tot això que ha passat els mesos de la pandèmia també ha estat diferent. Si bé les estatístiques que tenim no ens permeten de filar tan prim, aquí no han pujat. Si fem un cop d’ull als afiliats a la SS del febrer a l’agost, veiem que pràcticament hi ha els mateixos –2.000 menys sobre una xifra que supera el mig milió.
Segons aquesta font, quantitativament, la crisi ha afectat menys els autònoms, perquè mantenen el nombre d’afiliats, mentre que el nombre d’assalariats entre el febrer i l’agost ha baixat de 118.000, un 4,7%. Ara, ni l’una xifra ni l’altra no detecten la realitat dels que estan sense feina de debò, perquè tots els que s’han acollit a un ERTO no han estat donats de baixa de la SS.
L’altra font que tenim a l’abast és l’enquesta de població activa (EPA), però també presenta dos inconvenients. Un, que no ‘regionalitza’ els autònoms i, dos, que és trimestral. Catalunya disposa tan sols de la xifra d’ocupats i la d’assalariats. L’evolució de la diferència entre totes dues ens pot donar una aproximació a la realitat fins al mes de juny, malgrat que en aquesta diferència no hi ha tan sols els autònoms, sinó també empresaris, ajuts familiars i membres de cooperatives.
Bé, tenint en compte això i que els autònoms són dominants en aquesta xifra diferencial (a l’estat espanyol representen el 70%), resultaria que a Catalunya, entre el març i el juny, haurien perdut la feina uns 20.000 autònoms, és a dir, un 3,7%, xifra que sembla que s’acosta més a la realitat que intuïm que no pas la de la SS. Pensem que la baixa d’assalariats al trimestre, segons l’EPA, ha estat del 7%.
D’això, en podem treure una conclusió clara. Els autònoms, malgrat ser el segment de treballadors amb menys ajuts i més desprotegit, és el que resisteix més bé la situació; això sí, moltes vegades voreja l’heroïcitat. Malauradament, les xifres que es poden aportar no parlen de les condicions que tenen ni quin nivell de resistència poden assolir.
