En què s’ha incomplert l’acord de govern entre ERC i Junts?

La direcció estratègica de l’independentisme, la taula de diàleg i la coordinació de l’independentisme a Madrid. Aquests són els tres punts de l’acord de govern que segons Junts no es compleixen i que han originat una crisi de govern que es resoldrà en la consulta que comença demà. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va enviar la darrera oferta al president, Pere Aragonès, diumenge a la nit per WhatsApp. Tractava sobre els tres acords esmenats i ja n’havia desaparegut la restitució de l’ex-vice-president Jordi Puigneró. La resposta d’Aragonès va ser negativa, com ja ho havia estat divendres. Repassem què deien aquests tres punts en l’acord signat el maig del 2021, i si s’han complert o no.

Qui forma el nou estat major?

Quan Junts i ERC van acordar de formar una coalició de govern, la direcció del govern havia estat diluïda. Calia recuperar-la i per això, en el document pactat, s’hi estipulava la creació d’un espai de coordinació i consens de tot l’independentisme, que havia d’articular un Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia. I especificava que l’havien d’integrar cinc actors: Junts, ERC, la CUP, ANC i Òmnium. No hi constava la inclusió del Consell per la República (CxR) fins que no fos reconegut com un ens de consens per tots els actors. Això és el que volia Junts, però no s’ha complert perquè ERC sempre ha recelat de l’òrgan pilotat per Carles Puigdemont.

Aquí rau el desacord en aquest punt. En la darrera oferta, la de diumenge, Junts volia incloure el CxR en la direcció estratègica de l’independentisme i que n’assumís la coordinació tècnica. ERC va refusar-ho i va dir que l’oferta era innegociable, igual que la de dos dies abans. A més, la inclusió del CxR encara afegia més dubtes al president.

La composició de la taula de diàleg

L’altra pedra a la sabata en les relacions entre ERC i Junts és qui integra la taula de diàleg. La penúltima reunió, el 15 de setembre de 2021, va fer visible la primera gran crisi de govern. El motiu era qui s’havia d’asseure en la negociació amb el govern espanyol. L’acord de govern era clar. Deia: “La delegació catalana en el procés de negociació serà escollida per consens i nomenada pel govern, amb la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista i té la voluntat de representar i defensar els grans consensos a favor de l’autodeterminació i l’amnistia de la majoria del 80% de la ciutadania.”

D’acord amb el text, JxCat va dir que hi enviaria el secretari general del partit aleshores, Jordi Sànchez, el vice-president del partit, Jordi Turull, i la portaveu al congrés espanyol, Míriam Nogueras, a més del vice-president del govern, Jordi Puigneró. Però ERC s’hi va negar. Aragonès adduïa que tenien un acord verbal d’ençà del juliol perquè la delegació catalana la formessin membres del govern. Junts ho negava.

La ferida es va mantenir oberta i Junts es va allunyar d’una taula a la qual s’havia compromès a donar una oportunitat i a participar-hi. D’ençà d’aleshores no en forma part. Turull, en la darrera oferta a Aragonès, va renunciar a l’acord original i va limitar la presència a la taula de diàleg a membres del govern i dels grups parlamentaris que hi donen suport. És una proposta que l’exclouria tant a ell com Míriam Nogueras, dos dels noms que la formació havia proposat anteriorment. Però ERC també va refusar la proposta.

Més coordinació a Madrid

Els partits que formen la coalició de govern es coordinen, si més no fins ara, mitjançant les anomenades “reunions 4×4” –pel nombre de representants que hi aporta cada partit– i que es fan setmanalment. Així es preveia en l’acord de govern, que també reservava una coordinació en el front espanyol que havia de ser encapçalada per Aragonès i Jordi Puigneró.

Aquest espai de treball conjunt no s’ha convocat i a Madrid les tensions entre els portaveus dels grups parlamentaris, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, han estat constants. Ambdós partits han treballat al marge i han presentat poques propostes conjuntes. Junts va més enllà i critica que algunes votacions d’ERC han perjudicat les polítiques que es fan a Catalunya. I posen d’exemple recent l’aprovació de la llei de la Ciència impulsada pel PSOE, censurada per la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis.

De cara enfora, ERC defensa que la coordinació ha existit i la prova és que ambdós partits voten igual en el 90% de les votacions. El president d’Esquerra, Oriol Junqueras va ficar llenya al foc assenyalant que en el 10% restant, corresponent a les qüestions més econòmiques i socials, Junts havia votat al costat del PP i de Vox.

ERC vol mantenir distàncies amb Junts al congrés i continuar marcant un perfil propi que li ha permès de guanyar les darreres eleccions amb una diferència folgada. Junts, per la seva banda, va fer mans i mànigues per trobar encaix en un grup propi i no caure en el mixt.