26.03.2021 - 21:50
“L’escriptura s’ha convertit en una arma per combatre el sistema, el qual extreu l’autoritat del poder autocràtic exercit pel cap de l’estat i aquest, del pare o del marit en la família”, escriu a les seves memòries de joventut Una filla d’Isis (edició original de 1999, no traduïda, n’hi ha versió castellana de 2003, segurament descatalogada) la psiquiatra i escriptora Nawal El Saadawi, que ha mort a vuitanta-nou anys aquest diumenge 21 de març al Caire. Sense deixar en cap moment de fustigar “la injustícia exercida en nom de la religió, de la moral o de l’amor”. Pot ser xocant que l’autora situï l’amor entre les fonts de la injustícia contra les dones, però potser no, perquè si bé parla de manera específica de la civilització àrab també sabem que tanta violència contra les dones és domèstica, a casa, emmarcada sovint en allò que en diem amor.
De tot plegat va advertir en una llarga i combativa trajectòria aquesta dona que va ser distingida el 2003 amb el quart Premi Internacional Catalunya i l’any següent amb el Nord-Sud del Consell d’Europa. Llàstima que la distinció catalana no va servir llavors per impulsar la traducció de la seva dilatada obra. Descatalogades estan les traduccions prèvies de les novel·les La dona que buscava i La cançó circular, que estaria la mar de bé que Proa reposés; Memòries d’una doctora encara es pot trobar i sí que tenim edició viva de Dona al punt zero (2017, traducció d’Anna Turró Armengol). Un treball literari que avui no sols continua sent de categoria sinó que és més atractiu i tot, per la combinació desimbolta de ficció i dades reals, ciència mèdica, moments autobiogràfics i descripció de malalties socials.
La Saadawi va ser una dona d’una empenta formidable, una metge filla de família benestant que no li va estalviar la mutilació genital a sis anys. I sobre aquesta violència estructural de la societat àrab va escriure de bon començament aquesta doctora graduada el 1955 que va ser ginecòloga, psiquiatra, metge-escriptora (li agradava dir-se’n), presa política, feminista. En anglès hi afegeixen secularista i humanitarista.
Va escriure ocasionalment en anglès, que parlava, i va ser força traduïda en vida. Les traduccions a l’anglès i al francès considerava que s’havien d’enfrontar a un “gran problema”, el fet que “els poders colonials capitalistes parlen sobretot en anglès i en francès… Encara sóc oblidada pels poders literaris mundials, perquè escric en àrab i perquè sóc crítica amb la mentalitat dels superpoders colonials, capitalistes, racistes i patriarcals”.
Per haver escrit La dona i el sexe (1969) se li ha dit durant anys la Simone de Beauvoir egípcia, etiqueta que pot funcionar però que és poc equiparable en veritat perquè la Saadawi es va embrutar les mans treballant amb les poblacions més pobres i sense enlairar-se sinó tocant de peus a terra. El llibre sobre les mutilacions genitals, que encara afecten el 90% de les egípcies, va ser condemnat sense compassió i ella va perdre el càrrec al Ministeri de Salut.
Ha deixat més de cinquanta títols, traduïts a una trentena d’idiomes, i un extens llegat de contribucions als mitjans de comunicació, denunciant el patriarcat i l’extremisme religiós, la poligàmia i l’ús del vel islàmic, les violències contra les dones i la desigualtat de drets de successió entre homes i dones. El president El Sadat la va empresonar dos mesos el 1981, en una presó on ella va escriure, “en un rotllo de paper higiènic i amb un llapis de celles” les Memòries de la presó de dones. En sortir, va fundar l’Associació de Solidaritat amb les Dones Àrabs i més endavant va cofundar l’Associació Àrab dels Drets Humans.
Activista feminista i contra el fonamentalisme religiós, no li va tocar més remei que exiliar-se a primers dels noranta quan el seu nom va aparèixer en una llista de personalitats a abatre pels islamistes radicals. La van fer divorciar del seu tercer marit si volia evitar-li la presó, perquè l’islam prohibeix a un home casar-se amb una dona no creient, i ella havia apostatat. El 2007, ja ben entrat el segle vint-i-u, la institució teològica sunnita més influent la va denunciar als tribunals per atemptat contra l’islam i, el mateix any, la seva autobiografia i una obra de teatre van ser prohibides a la fira del llibre del Caire.
Vida d’extrema complexitat política i creativa, la seva. Va ser activíssima contra el president Mubàrak, fins al punt que es va decidir de presentar-se en les eleccions del 2005, de les quals es va retirar per considerar-les “paròdia” de la democràcia. Però al cap d’un any de presidència de l’islamista Morsi, sorgit dels Germans Musulmans i elegit democràticament, Nawal El Saadawi va donar suport a la seva destitució per un cop d’estat militar i a l’ascensió del general Abdel Fatah Al Sisi, una decisió que li va valdre la desconfiança dels mitjans progressistes laics que els mandats d’aquell des de llavors justifiquen. Queda per sempre una formidable obra escrita que no defuig cap complexitat i que resistirà el temps precisament per això, per afrontar les coses sense temor. L’obra és la que parla.
