Laura Borràs defensa la legalitat de la contractació que va fer a la ILC

Les parts exposaran les seves conclusions dimecres

El jutge Barrientos ha suspès per avui la sessió del judici, i ha convocat una última sessió dimecres al matí. Aquell dia les acusacions i les defenses hauran de presentar les conclusions finals del judici, i la petició que fan per a la sentència. Se sabrà llavors si la fiscalia manté les peticions de penes que va fer al començament del judici, i també si finalment hi ha hagut un pacte amb Isaías Herrero i Andreu Pujol per a rebaixar-los la pena a canvi d'inculpar Borràs.

El judici es reprèn amb la fase documental

Un cop fetes totes les declaracions dels acusats i els testimonis, el judici encara la part final amb l'exhibició de correus electrònics i la reproducció de notes d'àudio.

Borràs denuncia lawfare al final de la seva declaració

Laura Borràs ha acabat la seva intervenció denunciant que tot avenç de la causa judicial ha anat en paral·lel a l'avenç de la seva carrera política i ha catalogat el judici com un cas clar de lawfare.

Borràs va pagar part d'una prova pericial amb Herrero i Pujol que no han presentat al judici

Borràs explica que el juliol de 2020 es va reunir telemàticament amb l'advocada d'Isaías Herrero i els dos pèrits proposats per ell per a tractar una prova pericial, que van pagar a parts iguals. Tanmateix, aquesta prova pericial no es va arribar a incloure, suposadament pel pacte dels altres acusats amb la fiscalia. La defensa de Borràs ha demanat que s'inclogui ara la prova pericial, però el president del tribunal, Jesús María Barrientos, ho ha impedit perquè està fora de termini.

Borràs es defensa amb vehemència

En una intervenció encesa, Borràs ha dit que tota la seva actuació ha estat dins de la legalitat i ha lamentat que hagi hagut de veure el seu nom tacat per les acusacions de corrupció.

Interrupció de la relació amb Herrero

Borràs explica que el darrer encàrrec a Herrero va ser el 2017 sobre l'Any Bertrana. Posteriorment, va tallar la relació laboral arran de la seva situació personal. De totes maneres, el mateix Herrero li va donar noms de persones que podien fer la seva feina, com ara Maria Arjona. Ara bé, Borràs recorda que ella va dimitir aquell mateix any abans de ser destituïda per l'aplicació de l'article 155.

Apareixen els problemes d'Herrero amb les drogues

Borràs llegeix un fil de missatges de whatsapps reclamant a Isaías Herrero perquè no lliurava la feina que tenia encomanada. "Dóna senyals de vida, si us plau", diu un dels missatges. Seguidament, llegeix una resposta d'Herrero. "En un moment em diu que li estan diagnosticant una malaltia mental i jo empatitzo amb ell, però més tard m'acaba confessant que tenia un problema de drogaddicció", relata.

La desconnexió d'Herrero de la feina

Borràs detalla que a partir de 2016 Herrero va començar a no lliurar la feina que tenia encomanda. "Entre el 2013 i el 2015 mai hi va haver cap endarreriment ni queixa sobre la feina d'Isaías Herrero. Després, a partir del gener de 2016, hi van començar a haver llacunes i desaparicions per part seva. Desapareixia. No era normal que s'inhibís de la seva feina. No responia a correus, no responia a missatges. Va ser una època molt angoixant", declara.

"Tota la contractació era menor"

Borràs afirma que és fàcil determinar que a la ILC s'abusava de la contractació menor per tal de saltar-se qualsevol control, però, segons ella, la realitat és que "tota la contractació era menor. Fèiem entre 800 i 850 contractes l'any". "Mai vam tenir cap advertiment de la intervenció perquè ja sabien com funcionava la ILC. Eren projectes independents, amb vida pròpia fora del portal", afegeix.

"Entenc que Pagespetit es vulgui treure responsabilitat"

Elbal pregunta a Borràs com és que Pagespetit no va aturar cap contracte, tenint en compte que tots passaven per les seves mans. "No puc respondre per altres persones quan s'està sotmès a un procés judicial. Entenc que es vulgui treure responsabilitat del damunt, però era una persona molt responsable", declara.

Deficiències lleus a la ILC

Elbal pregunta a Borràs sobre un informe de fiscalització de la interventora de Cultura, Blanca de Gispert, que va detectar deficiències lleus. La presidenta suspesa afirma que va presentar al·legacions, que van ser acceptades per la interventora. Així mateix, detalla que Pagespetit estava al corrent de tot plegat.

"No s'ha vulnerat mai la llei de contractes"

Borràs afirma que mai es va vulnerar la llei de contractes durant la seva presidència de la ILC. "En cap moment es va vulnerar la llei. Tot es feia dins els límits de la llei", assegura, tot detallant que tot passava per les mans de Pagespetit i de la intervenció de la conselleria. "El marge d'actuació que teníem era molt petit perquè teníem un volum de contractació molt gran, però perquè tot s'havia de fer amb contractes menors", afegeix.

Borràs diu que va fer de mediadora entre Pagespetit i Herrero

Borràs afirma que va posar en contacte Assumpta Pagespetit i Isaías Herrero per tal de tirar endavant el projecte de digitalització. "En alguna ocasió vaig fer de mediadora entre els dos perquè Herrero perdia la paciència", afirma la presidenta suspesa. Elbal repregunta per què l'informàtic perdia els estreps. "La senyora Pagespetit era molt minuciosa. 'No parlem el mateix llenguatge', deia ella", relata.

Validació de l'interventor de Cultura

Borràs relata que es va reunir amb l'interventor de la Conselleria de Cultura perquè validés el seu projecte de digitalització de la ILC. En aquesta reunió, segons la presidenta suspesa, també hi va assistir Assumpta Pagespetit. "Tot es va fer perquè es podia fer", afirma.

Barrientos talla la declaració de Borràs

El president del tribunal interromp la declaració de Borràs i li demana que miri els jutges quan respongui les preguntes. "És nova en aquest lloc", respon la seva advocada, Isabel Elbal.

Autorització dels pagaments

Borràs afirma que la ILC només té contractes menors i detalla que va ser la gerent Assumpta Pagespetit —"és qui elaborava i confeccionava els expedients, que ja els hi dic que eren de deu"—, qui li va explicar com funcionava tot el procés de contractació. Així mateix, detalla que abans de fer qualsevol moviment hi havia una autorització de pagament, per part de l'interventor de la Conselleria de Cultura, que validava que tot el procediment fos d'acord amb la llei.

La ILC "era una institució petita"

Borràs explica que la ILC havia tingut dinou treballadors, però en el context de retallades –arran de les jubilacions— diu que quan va arribar només n'hi havia onze. "Teníem una població petita i envellida", comenta, tot detallant que alguns tècnics no tenien ni tan sols telèfon mòbil. "Vam fer equip i vam treballar per a fer la transformació digital", continua.

Borràs nega que volgués fer un contracte encobert a Herrero

Borràs assegura que "mai se'm va ocórrer que Herrero pogués estar en nòmina de la institució, ni amb un contracte encobert", tot afegint que només l'interessava la seva expertesa professional. "A un preu molt més competitiu del que podia oferir el CTTI", afirma. Així mateix, indica que la ILC podia fer uns 850 contractes menors a l'any pels quals havia de retre comptes davant de la junta de govern. Els d'Herrero van ser aprovats per unanimitat.

Borràs explica com va conèixer Herrero

Borràs explica que va conèixer Isaías Herrero arran d'un premi literari i n'ha lloat el seu talent literari, però també tècnic. "M'ha dolgut molt veure com s'ha menystingut com un simple informàtic. Isaías Herrero és un artista digital", ha dit. Arran del context de retallades en recursos humans, Borràs ha explicat que va decidir d'encomanar a Herrero el disseny dels portals de la ILC. "Com a programador, però sobretot com a artista digital", afegeix.

Declara Laura Borràs

El judici es reprèn amb la declaració de Laura Borràs, que respon a les preguntes de la seva advocada, Isabel Elbal. El primer tram de la declaració versa sobre com la van reclutar per a dirigir la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en un context de retallades econòmiques i de recursos humans. Així mateix, Borràs afirma que fou el conseller Ferran Mascarell qui li va demanar que posés en marxa la digitalització de la ILC.

Retrets entre els pèrits de la Guàrdia Civil i els de la defensa

Després dels interrogatoris de les parts, els pèrits de la Guàrdia Civil i els de la defensa de Borràs, Javier Rubio Alamillo i Luis Enrique Hellín, s'han enganxat en un debat sobre el tractament dels discs durs. Els agents defensen la seva actuació, mentre que els de la defensa els retreuen la seva poca cura en la gestió de les proves.

La Guàrdia Civil defensa la seva actuació

Un dels pèrits de la Guàrdia Civil assegura que les discrepàncies en el hash de les còpies del disc dur C1 es deu al fet que es van fer clonatges amb programes i formats diferents. "El contingut és el mateix", afirma.

"Els agents de la Guàrdia Civil estan intentant de treure importància al hash, però això no és el que diu el protocol d'actuació del seu cos", respon el pèrit de la defensa, Luis Enrique Hellín.

"Es produeix una gran interactuació"

El pèrit Javier Rubio Alamillo assegura que durant l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra a casa d'Isaías Herrero es va produir "una gran interactuació" amb els arxius dels discs durs. "S'incorpora informació a una evidència abans de la seva requisició", afegeix.

La fiscal insisteix a demanar precisió en l'alteració dels discs durs

La fiscal Assumpta Pujol insisteix a demanar als pèrits de la defensa que demostrin alteracions en el contingut dels discs durs, més enllà dels problemes en el hash de les còpies. "Nosaltres fem una anàlisi pel broc gros per no entrar a la cosa més tècnica. L'entrada al compte de correu, les connexions de dispositius [disc durs externs i una impressora] i els 250 programes en marxa causen alteracions en el contingut. Estem parlant de milers i milers d'arxius. No té cap sentit anar arxiu per arxiu i fer una anàlisi detallada", declara Javier Rubio Alamillo.

La fiscalia demana als pèrits si poden precisar les diferències entre les còpies dels discs durs

La fiscal Assumpta Pujol demana als pèrits de la defensa si poden precisar les diferències entre les còpies del disc dur C1, més enllà que el hash fet per la Guàrdia Civil no concorda. "S'hauria de mirar arxiu a arxiu. Però el hash diferent constata que el contingut no és el mateix", declara Javier Rubio Alamillo.

D'altra banda, la fiscal pregunta als pèrits per què parlen de més de 77.000 correus, quan els informes de la Guàrdia Civil n'esmenta uns 55.000. "La diferència es pot deure a les eines que es fan servir. Nosaltres comptem tots els correus, inclosos els eliminats", afirma Rubio Alamillo.

Els pèrits posen en dubte l'autenticitat dels correus entre Herrero i Borràs

El pèrit Luis Enrique Hellín explica que els 44 correus electrònics entre Herrero i Borràs que apareixen en un informe de la Guàrdia Civil es van obtenir mitjançant una extracció completa —feta pels Mossos— des d'un servidor del contingut del seu compte de Gmail (més de 77.000 correus). "La carpeta i els 44 arxius no tenen codi hash", afegeix, de manera que no es pot garantir que no es manipulessin.

Els pèrits de la defensa assenyalen l'actuació dels Mossos

El pèrit Javier Rubio Alamillo explica que durant l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra al pis d'Isaías Herrero hi ha constància de connexions a l'ordinador amb disc durs externs i una impressora. També d'accés al compte de Gmail de l'acusat.

Els pèrits de la defensa diuen que els Mossos no van assegurar els discs durs

El pèrit Javier Rubio Alamillo afirma que els Mossos d'Esquadra no van assegurar els discs durs d'Isaías Herrero, quan els van confiscar. En aquest sentit, diu que no en van deixar constància amb una signatura electrònica de la seva actuació. D'altra banda, el pèrit assenyala que el hash d'un disc dur, si no s'ha alterat el contingut, no pot canviar, tal com li va passar a la Guàrdia Civil. "Amb un hash diferent és perquè s'ha fet una modificació del contingut. No sé si petita o gran", ha declarat.

Boye comença a interrogar els pèrits de la defensa

Després d'interrogar els pèrits de la Guàrdia Civil, Gonzalo Boye procedeix a fer el mateix amb els de la defensa, Javier Rubio Alamillo i Luis Enrique Hellín, que ratifiquen el contingut i les conclusions del seu informe.

Boye s'enganxa amb un guàrdia civil

Arran del contingut d'un informe, l'advocat de Borràs s'ha enganxat amb un dels pèrits de la Guàrdia Civil. "Aquí les preguntes les faig jo", ha reblat Boye, després d'un breu intercanvi amb l'agent.

La Guàrdia Civil diu que no sap com els Mossos van obtenir els discs durs

Un dels agents, interrogat per Boye, afirma que no sap com van obtenir els discs durs d'Isaías Herrero. "Nosaltres treballem amb el que van aportar els Mossos. Vam fer les còpies dels discs, però no sabem com els van aconseguir", ha dit.

Per què es van fer una segona còpia dels discs durs?

Boye pregunta per què la Guàrdia Civil va fer dues còpies dels discs durs, una el 2019 i una el 2020. "Se'ns va requerir fer-ho així. Tornar al Suprem i fer les còpies, no pas perquè volguéssim", respon un agent. Posteriorment, el lletrat demana per què no es va deixar constància hash —signatura electrònica— de les còpies. "La lletrada de l'administració ho va considerar així", ha dit l'agent.

Seguidament, Boye pregunta si la Guàrdia Civil va accedir a les pàgines web que va fer Isaías Herrero. "No, vam accedir-hi per la memòria cau", respon l'agent, que afirma que els informes sobre els portals es va fer a través del contingut que hi havia als discs durs.

Boye interroga ara els pèrits de la Guàrdia Civil

L'advocat de la defensa, Gonzalo Boye, interroga ara els agents de la Guàrdia Civil i intenta de demostrar que es va trencar la cadena de custòdia del contingut dels discs durs. Un dels agents diu que el contingut de dos discs durs "era pràcticament igual", però no van fer un informe per cada un d'ells perquè hi havia "poca variació". Seguidament, l'agent insisteix que la Guàrdia Civil treballa amb clonats dels discs durs i no pas amb l'original. En aquest punt, el lletrat li pregunta si hi ha alguna prova que demostri que la còpia i l'original són iguals. "No, no hi és", respon a l'agent. "Volen que fem un acte de fe?", insisteix Boye.

"No està aportant res de nou"

El president del tribunal, Jesús María Barrientos, torna a tallar l'interrogatori de la fiscal Assumpta Pujol. "No està aportant res de nou", diu el jutge. Posterioment, l'agent interrogat —F30562U– afirma que després de l'extracció de la informació sobre les pàgines web per la Institució de les Lletres Catalanes, que consta en els discs durs de la causa, Isaías Herrero va poder intervenir sobre el contingut de les pàgines web perquè "tenia les credencials".

Barrientos talla els interrogatoris de la fiscalia

El president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha tallat l'interrogatori de la fiscal Assumpta Pujol a un dels agents de la Guàrdia Civil. "Les preguntes no poden consistir a repassar fil per randa en el que diuen els informes pericials", diu el jutge, que més endavant interromp més vegades a la fiscal i li reclama que canviï l'enfocament de les seves preguntes. "Vostè es ratifica en el que diu l'informe?", pregunta el magistrat directament al guàrdia civil que declara. "Sí, em ratifico", respon. Posteriorment, la fiscal centra l'interrogatori en els noms propis que es van trobar en els arxius dels discs durs.

Qui és Luis Enrique Hellín?

La presència d'Hellín com a pèrit de la defensa de Borràs ha generat molta polèmica, fins i tot la fiscalia va intentar d'apartar-lo. Per quin motiu? Emilio Hellín, que ara es fa dir Luis Enrique, era membre de Fuerza Nueva i va ser condemnat a quaranta-tres anys de presó per haver mort a trets l’estudiant basca Yolanda González el 1980

Què diu la pericial clau de Borràs?

L'informe pericial informàtic de Luis Enrique Hellín que afirma que les proves contra Borràs, obtingudes durant l’escorcoll del domicili d’Isaías Herrero, el novembre del 2018 –principalment els correus que van bescanviar sobre com presentar els contractes menors–, no poden ser vàlides perquè es va trencar la cadena de custòdia quan eren en mans dels Mossos d’Esquadra, primer, i de la Guàrdia Civil, després.

Això va passar perquè, segons els experts, els agents “no van dotar les evidències d’un hash o signatura electrònica que en garantís la cadena de custòdia i la inalterabilitat”. I perquè no fou fins a l’octubre del 2020, ja al Tribunal Suprem espanyol, “quan es va calcular per primera vegada l’empremta digital” dels tres discs durs decomissats a Herrero, és a dir, dos anys després.

Aquest informe pericial afegeix que els Mossos van intervenir el seu correu electrònic de manera irregular, perquè l’ordre judicial d’entrada i escorcoll al seu domicili no els autoritzava a fer-ho.

Un segon agent reitera que la Guàrdia Civil no va alterar els disc durs de la causa

El segon agent de la Guàrdia Civil —F30562U— reitera que els discs durs originals es van copiar en dependències del Tribunal Suprem espanyol, on van romandre custodiats. En aquest sentit, afirma que els agents sempre treballen sobre còpies del contingut per evitar que es pugui alterar el contingut dels arxius originals.

Un agent relata la gestió dels discs durs que han servit com a prova

Un dels agents de la Guàrdia Civil —T94620L— explica com es va organitzar la informació dels discs durs i com es va bolcar el seu contingut. La fiscalia intenta de demostrar que no es va trencar la cadena de custòdia de les proves en cap moment, tal com denuncia la defensa de Borràs. En aquest sentit, l'agent relata que les còpies dels discs durs es van fer sempre en seu judicial, concretament al Tribunal Suprem espanyol (on es custodiaven els originals). Així mateix, explica que la Guàrdia Civil sempre ha treballat amb les còpies dels discs durs i no pas amb el contingut original.

Comença la sessió amb la declaració de tres pèrits de la Guàrdia Civil

Els primers pèrits que declaren al judici són tres agents de la Guàrdia Civil, que responen als codis d'identificació T94620L, F30562YU, S51761E. Posteriorment, ho faran Javier Rubio Alamillo i Luís Enrique Hellín, autor de la pericial aportada per la defensa de Borràs i que denuncia el trencament de la cadena de custòdia de les proves en contra d'ella.