Pau Juvillà respon al TSJC que la Junta Electoral va atacar la seva llibertat ideològica

El secretari tercer de la mesa del parlament i ex-regidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, ha defensat durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no van retirar els llaços grocs dels despatxos municipals de la Paeria de Lleida perquè l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica. Juvillà ha dit que l’assemblea local va decidir de no autocensurar-se i no treure símbols que no són partidistes, “sinó àmpliament compartits”, com ara llaços grocs i estelades. La fiscalia demana una condemna de vuit mesos d’inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobeir la junta electoral el març del 2019.

Juvillà ha dit que es va prendre els tres requeriments que va rebre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no solament a ell, que n’era el president. De fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell, també regidor. L’assemblea local va decidir de recórrer tots els requeriments i de no obeir-los perquè, entre més motius, el logotip mateix del partit té una estelada. A més, Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats d’ençà de la tardor del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los. En canvi, a les eleccions espanyoles de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment.

Els requeriments de la junta electoral van arribar després de la denúncia de la regidora de Ciutadans Ángeles Ribes contra tots els grups municipals independentistes. Juvillà creu que Ciutadans va denunciar els grups i no la institució perquè, a la pràctica, tenia un pacte de govern amb el PSC i no volia que el batlle, Àngel Ros, pagués el cost polític d’haver d’ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades. Ribes ha dit que això no era cert.

Segons Juvillà, als despatxos dels grups municipals hi tenien accés els serveis tècnics i de neteja municipals i la policia local. Això no obstant, abans de resoldre’s el recurs contra el tercer requeriment, els Mossos d’Esquadra van entrar a les dependències municipals de la CUP i van retirar la simbologia independentista. Dos dels mossos encarregats de la retirada han explicat que van entrar al despatx de la CUP quan no hi havia ningú amb una clau facilitada pel consistori.

En el seu informe final, la fiscalia ha recordat l’última jurisprudència del TSJC mateix i del Tribunal Suprem espanyol pels delictes de desobediència contra resolucions de la junta electoral, com en el cas del president de la Generalitat Quim Torra per no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. També ha recordat que Juvillà va expressar a Twitter i a la premsa que desobeiria la resolució.

Per la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució al·legant que el requeriment es va fer al grup municipal, no pas a Juvillà específicament, i que es va fer en un període que no hi havia cap campanya electoral en què es presentés la CUP.

Al final del judici, Juvillà ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula i ha dit que la CUP va decidir de respectar allò que és just, i no la llei. Per això, considera que no es pot limitar la llibertat ideològica de cantants, que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre de tot al parlament i defensar la seva ideologia clarament.

Podeu recuperar a continuació el seguiment en directe de l’acte de suport que s’ha fet a les portes del TSJC: