22.07.2019 - 11:44
|
Actualització: 23.07.2019 - 10:07
‘No ens deixarem trepitjar ni humiliar. Si vostès no pacten amb nosaltres, em sembla que vostè no serà mai president.’ Així ha acabat un dels seus torns de rèplica Pablo Iglesias, que ha mantingut un tens cara a cara amb Pedro Sánchez durant la primera sessió de la investidura del candidat socialista. Els durs retrets entre els dos dirigents polítics allunyen la possibilitat d’un govern de coalició que hauria d’arribar abans de dijous, quan es farà la segona ronda d’investidura. Segurament per això Sánchez ha demanat a Ciutadans i el PP que s’abstinguin per permetre-li de governar en solitari.
L’oferiment al PP ha estat significatiu: un pacte d’estat pensant en el moment que hi hagi una sentència en el judici contra el procés. ‘Vostès són un partit d’estat. Hi ha altres partits que no ho són. Senyor Casado, el 31 d’octubre hi ha la data límit del Brexit i a la tardor tindrem la sentència del procés. Un partit com el seu ha de fer un servei a Espanya, abstenir-se, facilitar que hi hagi govern i que no estigui en funcions en un moment crític per Europa i per Espanya. Només li demano que digui sí a Espanya.’
Aquesta mà oberta ha molestat visiblement Iglesias: ‘Demostra que només negociant amb nosaltres perquè no té més remei. Crida l’atenció que, al mateix temps que negocia amb nosaltres, demani l’abstenció al PP i Ciutadans’, li ha dit en la seva primera intervenció, quan el govern de coalició encara semblava una possibilitat real. Però a mesura que han anat avançant les rèpliques i contrarèpliques amb Sánchez, la coalició s’ha anat desballestant mentre creixia la tensió.
El dirigent lila ha enumerat les propostes que havien fet als socialistes per incorporar veus a ministeris com el de Ciència, Transició Ecològica, Hisenda i Igualtat, i ha asseverat que la resposta sempre havia estat ‘que ni parlar-ne’, per la qual cosa ha instat Sánchez a explicar al congrés quina proposta concreta feien a Unides Podem. Però Sánchez no li ha respost.
Catalunya, absent al matí, protagonista a la tarda
Al matí, Sánchez ha fet un discurs de més de dues hores en què no ha fet cap referència a la qüestió de Catalunya, malgrat que hi ha diputats que són a la presó, que necessita com a mínim l’abstenció d’una part de l’independentisme i que s’acosta la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Ni una referència. Només ho ha fet implícitament i de passada quan ha dit que no es podia dividir Espanya i que no hi ha podia haver ‘fronteres internes’, i que calia superar les ‘tensions territorials’.
‘Per què oculta la greu situació que té Espanya en relació amb Catalunya?’ Aquesta pregunta formulada per Pablo Casado a la tarda ha donat peu perquè Sánchez pronunciés les primeres paraules sobre el cas català. ‘És clar que he parlat de Catalunya, com ho he fet d’Andalusia, de la Rioja, del País Basc… És que quan parlem de l’educació, de la desigualtat social, de la pobresa infantil, no parlem de Catalunya?’ Sánchez no ha fet cap esment al diàleg, sinó que ha aprofitat la seva rèplica per a retreure al PP la seva mala gestió a Catalunya durant l’etapa de Mariano Rajoy i li ha recordat la responsabilitat d’estat que va tenir el PSOE en l’aplicació del 155: ‘On era el PSOE quan Espanya va viure la crisi institucional més greu dels últims anys?’. I més tard s’hi ha tornat a referir, tot demanant l’abstenció del PP: ‘Li demano que almenys ajudi el govern d’Espanya tant com ho va fer el PSOE, o més, quan vostès governaven.’
Per la seva banda, Jaume Asens ha demanat directament a Sánchez que optés pel diàleg amb Catalunya. Però Sánchez s’ha negat a oferir-li la mà, no ha fet cap concessió al diàleg i li ha retret que parlés de presos polítics: ‘No hi ha presos polítics. Hi ha polítics que suposadament han comès il·legalitats’, ha afegit el candidat, que ha reiterat les diferències amb Podem a l’hora d’afrontar el ‘conflicte català’.