[EN DIRECTE] Jové avisa que si no hi ha concreció en el finançament singular no negociaran el pressupost

Quan vaig a Galícia veig que allà on governen defensen l'ús de la llengua

Illa repta el PP d'afegir-se a la defensa del català i li diu que, a Galícia, el PP defensa el gallec. "Per què no ho poden fer aquí, també?", ha demanat a Fernández. Li ha demanat "un esforç de coratge polític, i això no trenca res".

El PP es reivindica com a alternativa

Al seu torn, el president del PP, Alejandro Fernández, diu que aspiren a ser "qualitativament" els caps de l'oposició i reivindiquen el projecte del "centre-dreta", que diu que fa molt de temps que no governa Catalunya. Ha criticat que el PSC hagi assumit les tesis d'ERC i els Comuns, i diu que Junts està massa preocupat en representar els interessos de Puigdemont per a poder posicionar-se com a alternativa.

Anticipa que Illa no serà capaç de complir la promesa de fer 50.000 pisos de protecció oficial, i ha dit que li preocupa "la pretensió de copiar coses del nacionalisme". "Vol fer creure que tots els que discrepem de vostè som una espècie d'ogres anticatalanistes", ha dit.

"Quan convingui aixecarem el to"

Illa ha contestat que el més important no és aixecar el to davant les crítiques, sinó complir l'acord del finançament singular: "Alguns voldrien que estiguéssim tot el dia amb el to aixecat. A mi el que m'importa és que l'acord de finançament que hem signat, i que els catalans puguin veure qui ha remat a favor, qui no ha remat i qui ha remat en contra." En una metàfora sobre la boxa, ha dit que els combats no es guanyen deixant KO el rival, sinó per la capacitat d'encaixar els cops del contrincant. "I tinc força capacitat d'encaix", ha dit.

Sense entrar a valorar el contingut de les paraules de García Page, ha dit que l'admira amb respecte, però que sobretot admira Pedro Sánchez, que és amb qui ha de parlar per a tancar la reforma del finançament. Ara bé, malgrat el que havia dit abans, ha garantit: "Quan convingui aixecar el to, és clar que l'aixecarem. Farem el que convingui per complir l'acord."

Jové li demana que aixequi el to

A la contrarèplica, Jové demana a Illa que aixequi el to a l'hora de defensar els interessos de Catalunya, i cita especialment el seu company de partit, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, que va dir que la riquesa de Catalunya pertanyia a tots els espanyols: "Atia la catalanofòbia, i de la catalanofòbia al populisme i el feixisme que vostè tant ha criticat, hi ha un pas molt petit."

Illa diu que el català és una de les seves principals responsabilitats

A la resposta a Jové, Illa defensa que no cercarà majories alternatives: "El PSC ja ha triat i ha fet acords amb forces de progrés." Pel que fa al contingut de les reivindicacions d'ERC, ha defensat la necessitat de defensar i promoure el català, una tasca que diu que és una de les seves "principals responsabilitats com a president de la Generalitat de Catalunya". "Qui pot pensar que el castellà perilla a Catalunya?", ha demanat, i ha dit que això mateix ho va defensar fa poc en un sopar privat a Madrid. "Una llengua que és la segona o la tercera del món, que té una potència enorme. És clar que hem de defensar el català", ha dit, malgrat que ha afegit: "Això no vol dir atacar el castellà." Ha reconegut que no tenia previst de crear una conselleria de Política Lingüística, tot i que sí que volia fer polítiques actives a favor del català, però que si es va crear va ser arran de l'acord d'investidura amb ERC. I, un cop creada, ha dit que està "molt content i satisfet de la feina del conseller Vila".

També ha defensat que compliria l'acord del finançament singular, i ha afirmat: "Hi haurà un finançament singular propi per a Catalunya en els termes que hem signat amb vostès." Diu que si no contesta a les crítiques que li arriben d'altres punts de l'estat espanyol és perquè han triat "no caure en les provocacions". Tot i això, ha dit que era cert que hi havia el desafiament d'incrementar la plantilla de l'Agència Tributària de Catalunya, molt inferior de l'espanyola, i ha dit que era una prioritat: "Els ciutadans han de veure que quan Catalunya recapti tots els imposts ho farà com a mínim igual que quan ho fa l'Agència Tributària espanyola."

"Sense finançament singular no hi haurà legislatura"

Durant el discurs, Jové ha defensat un independentisme obert i integrador, i la necessitat que els drets socials i nacionals avancin junts. Ha dit que, des de l'oposició, ERC empenyerà cap a aquesta direcció: "Aquesta legislatura ha de ser l'empenta per a fer un salt endavant en les quotes de sobirania", ha dit, i ha demanat al president Illa i al conjunt de forces democràtiques "l'ambició per a defensar, impulsar i implementar un model de finançament singular per a Catalunya". En aquest sentit, ha dit a Illa que, havent escoltat les mesures que va anunciar ahir, "sap perfectament que amb els recursos de què disposa farà molt curt". I ha avisat: "Sense l'acord pel finançament singular no hi hauria hagut investidura, i sense la concreció d'un finançament singular no hi pot haver legislatura."

Jové li ha demanat que no tingui por de fer-se seva la reivindicació del finançament singular i de defensar-la a Madrid, i l'ha avisat que sense concreció en el finançament no hi haurà ni tan sols converses sobre el pressupost. "Ja se sap que sense pressupost, les legislatures tenen poc recorregut. Aquí i a Madrid", ha dit.

Jové adverteix Illa que no cerqui majories alternatives

“Vostè ha de triar, ha de ser conscient amb qui vol pactar”, ha començat dient el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, adreçant-se al president Salvador Illa. L’ha advertit de la seva fragilitat parlamentària: “No pretengui jugar amb majories variables; les majories alternatives de la sociovergència o amb pactes amb la dreta i l’extrema dreta li faran perdre la majoria.”. I li ha demanat més ambició social i nacional per a mantenir el suport dels republicans, que van fer possible la investidura d’Illa. “Els toca ser més ambiciosos nacionalment i socialment, la indefinició es paga electoralment, i la paga el país. ERC només hi serà quan es facin passos endavant. Els acords signats són avenços en sobirania, i per això els caldrà una ambició que no hem vist enlloc. Això vol dir defensar les institucions catalanes, que som nació, sense subordinació a Madrid.” I li ha retret: “Ahir vam veure molt poca ambició en el seu discurs, i les propostes més valorades són les que vam acordar el mes d’agost”, en referència a l’anunci de construir cinquanta mil habitatges socials fins el 2030.

Batet reclama a Illa que planti cara al govern espanyol

Batet fa la contrarèplica i diu que el sorprèn que vulgui "que Junts li faci la feina", perquè ha demanat a Junts que negociï les millors condicions per a Catalunya en el pressupost espanyol. Per contra, reivindica la necessitat que el govern de Catalunya confronti l'espanyol per millorar les condicions de vida dels catalans: "Sap quin va ser l'any en què el grau d'execució a Catalunya dels pressupostos va ser més elevat? Va ser amb un govern del PP el 2017, l'any del referèndum d'independència."

Illa demana crèdit per a intentar solucionar els problemes

Batet havia retret a Illa que governés "mirant el retrovisor", perquè havia responsabilitzat els governs anteriors dels problemes actuals, i Illa li diu que mira de posar solucions, però, arran de les seves crítiques, li recorda: "De tant en tant, he de recordar-los que els darrers anys han governat vostès, no jo". Illa reconeix que portar a la pràctica les seves propostes no serà fàcil, però que, tot i això, ho han de fer, i demana a Junts si pot comptar amb la seva col·laboració. "No li demano que em signi cap xec en blanc", diu, i li demana que el critiqui quan calgui, però que ho faci amb una actitud constructiva. "Faci's hereu de la tradició que diuen voler representar, que sempre va tenir actitud constructiva", diu en referència a Convergència.

Montilla ja va prometre 50.000 pisos

En la rèplica, Albert Batet li ha retret la manca de respecte del PSC al record del Primer d'Octubre, perquè ha votat a favor d'eliminar tota referència al referèndum als carrers de Vilanova i la Geltrú, i ha destacat que Illa no va dir res sobre l'efemèride el dia que feia set anys del referèndum. "Vol actuar com a president de tothom? Doncs recordi's de tots els catalans", li ha dit.

D'altra banda, ha recordat que, en el passat, el PSC havia defensat l'increment del sostre de dèficit, i ha dit, sobre les promeses d'Illa, que tenia un problema de credibilitat. "Ahir anunciava a bombo i plateret 50.000 pisos per als pròxims sis anys", i ha afegit: "Però la realitat és que ja sabem que el PSC és el partit de les promeses que no es compleixen." Després d'això, ha tret de l'hemeroteca un article de l'any 2007, quan Montilla va anunciar la construcció de 50.000 pisos de protecció oficial.

Illa defensa el seu compromís amb el català

Illa també defensa el seu compromís amb la defensa de la llengua catalana i reconeix que és en una situació d'emergència, però recorda que el PSC tan sols governa d'ençà de l'agost i que la situació del català ha empitjorat sota els governs anteriors. "El meu compromís amb el català és clar, nítid i no deixa ombra de dubte", diu. Quant a les competències d'immigració, diu que ell "no té cap problema" que es traspassin competències d'immigració a les comunitats autònomes. Diu que ja hi ha creada una Agència d'Immigració, però que no s'ha desplegat, i en responsabilitza els governs anteriors, també de Junts. També entoma bé les propostes en polítiques d'habitatge i de salari mínim català, i diu que està obert a estudiar-les. Tot i això, recorda els increments del salari mínim interprofessional que ha fet el govern espanyol de Sánchez, un altre exemple, diu, que a Catalunya li va més bé amb el PSOE que amb el PP i Vox. "Pràcticament s'ha doblat."

"Li ha anat millor a Catalunya amb el govern de Pedro Sánchez?"

Illa defensa la seva proposta de millorar Espanya i de tenir mà estesa als governs espanyols, i li demana que respecti que ell no sigui independentista. A més, defensa el paper del govern espanyol i li demana directament si creu que a Catalunya li hauria anat més bé amb Pedro Sánchez o amb Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, i cita la llei d'amnistia, les inversions ferroviàries, la sanitat, l'educació i els drets socials.
10.04h

Illa demana a Junts quin camí seguirà

"Una bona oposició ajuda a fer un bon govern." Illa comença la seva resposta citant l'ex-batlle de Vic Cinto Codina, que era d'Unió Democràtica, i demana directament a Junts quina serà la seva actitud com a oposició, si serà constructiva o hi posarà entrebancs. Anuncia que farà una ronda de consultes amb els presidents dels grups parlamentaris, i diu que si fins ara no s'ha reunit amb Junts és perquè esperava a veure si nomenava algú com a cap de l'oposició, possibilitat que Junts ha refusat. A més, diu que li ha sabut greu que li digui que no es reuneix amb Josep Rull. "El veig pràcticament cada dia", ha dit. Per últim, justifica que no hagi inclòs Carles Puigdemont a la ronda de consultes amb ex-presidents: "Jo m'he reunit amb els ex-presidents que no estan en l'exercici actiu de política. Ho he fet perquè he cregut que era un gest de normalitat institucional."

Les cinc propostes de Junts

Un cop ha exposat les que considera que són les debilitats d'Illa, Batet reivindica Junts com a principal alternativa i exposa que no n'hi ha prou de prometre mesures. "La gent està farta que els governs espanyols prometin i els trens continuïn arribant tard", diu. Avança algunes de les qüestions que Junts proposarà a les seves propostes de resolució, com ara una defensa tancada del català. "Cal que la Generalitat es personi en els processos de discriminació lingüística", diu, i retreu a Illa que a la gala de premis de la Vanguardia fes la intervenció en castellà pel sol fet que a la sala també hi havia el president del govern espanyo, Pedro Sánchez. "Dimitir d'emprar la llengua catalana és molt poc pedagògic. A més, és inèdit en un president de la Generalitat de Catalunya. No serveix de res crear un Departament de Política Lingüística si després no fa cas de les recomanacions del conseller de mantenir el català", diu.

En segon lloc, reivindica el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració: "Cal crear l'Agència catalana d'immigració per gestionar totes les competències traspassades i gestionar l'acollida de tots els immigrants." També reclama inversió per a ampliar el parc d'habitatge públic i que el govern reclami a l'estat que posi a disposició dels municipis i el govern els sòls residencials de propietat de la SAREB. "Hi ha 3.000 solars a Catalunya, i el govern espanyol només en cedeix 12", diu. També reclama bonificacions per a accedir a l'habitatge, sigui en règim de propietat o de lloguer, especialment un aval juvenil.

Batet també demana de reduir la burocràcia amb una finestreta única per a totes les administracions i que es determini un salari mínim català. "D'acord els darrers estudis, hauria d'estar per sobre dels 1.400 euros", diu.

Batet exposa les "debilitats" del govern d'Illa

Batet posa el dit a la nafra en les "debilitats", diu, del govern d'Illa. D'una banda, la fragilitat parlamentària i la discrepància de lectures dels pactes d'investidura que va tancar amb ERC i els Comuns. En concret, critica les discrepàncies que ha aixecat al PSOE el pacte de finançament singular, que diu que cadascú veu de diferent manera. "Catalunya necessita recaptar tots els seus impostos, fora del règim comú, com fan el País Basc i Navarra. Si us plau, no juguin amb les paraules", demana. D'altra banda, assenyala com a debilitat l'actitud del govern d'Illa amb l'executiu espanyol: "Catalunya es mereix un govern que tingui els catalans com a prioritat. Això passa per un govern que tingui els nostres interessos per damunt de tot", diu, i que no tingui por de confrontar amb el govern d'Espanya. Li retreu que Illa hagi dit que vol ajudar a "millorar Espanya", i li demana que se centri en el benestar dels catalans: "Millorar Espanya ho ha de fer el govern d'Espanya, no el de Catalunya. Dediqui's a millorar Catalunya, que és l'únic que ho pot fer."

En aquesta línia, Batet anima els socialistes catalans a defensar a Madrid l'increment del sostre de despesa, i recorda que tots els diners extra que les administracions catalanes puguin gastar els gestionaran governs socialistes. "Si no és capaç de defensar un petit increment en el sostre de despesa, com serà capaç de defensar un finançament singular?", diu.

"No hauria de normalitzar una anomalia democràtica"

Batet contradiu Illa i diu que no hi ha normalitat democràtica, i li retreu que encara no ha fet cap referència "als dos escons buits", de Carles Puigdemont i Lluís Puig. "Com a president, no hauria de normalitzar una anomalia democràtica", diu Batet. I li demana, directament: "Què pensa fer el govern de Catalunya davant d'aquesta aberració democràtica?" També li retreu que en la ronda de trobades que ha fet d'ençà que va ser investit no hagi inclòs en una audiència oficial el president del parlament, Josep Rull, —tot i que admet que s'hi ha trobat de manera informal—, com sí que va fer amb la presidenta de l'Assemblea d'Extremadura; i que no hagi inclòs Puigdemont a la llista d'ex-presidents amb qui es reuneix. "I, posats a fer la llista, li diré que en dos mesos no ha tingut gens d'interès a reunir-se amb el president del grup parlamentari de Junts, que és la principal força d'oposició", afegeix, tot comparant-ho amb la reunió que va fer amb Josep Antoni Duran i Lleida, "dirigent d'un partit extingit", com ha dit Batet.

Batet demana a Illa que tingui en compte el parlament

"Ahir el seu discurs ja va ser diferent del del 8 d'agost, que amb prou feines va durar quaranta minuts", diu Batet a Illa, que recorda com, a l'exterior del parlament, els anteriors responsables d'Interior "col·lapsaven el país" cercant Carles Puigdemont. Li diu que espera que durant la seva presidència tingui molt present el parlament i no faci com Pedro Sánchez, que diu que hi governa d'esquena. Batet li recorda que no té majoria absoluta, i li retreu que "faci promeses com si en tingués".

Es reprèn la sessió

El president del parlament, Josep Rull, anuncia el començament de la sessió parlamentària amb una felicitació al País Valencià per la Diada del Nou d'Octubre. A continuació, dóna la paraula a Albert Batet, president del grup parlament de Junts.