30.09.2016 - 12:26
|
Actualització: 30.09.2016 - 16:30
La missió Rosetta ha acabat definitivament avui. La nau de l’ESA, que ha explorat el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko des del 6 d’agost del 2014, ha col·lidit aquest migdia, hora nostra, contra el cometa.
La nau, orbitant el cometa, s’allunyava ràpidament del Sol i cada dia que passava els plafons solars tenien menys energia per a mantenir actius tots els instruments científics. De manera que l’equip de la missió havia decidit de sacrificar-la, però, això sí, amb un final de pel·lícula, tal com explica l’astrònom Enric Marco en el seu bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’.
Rosetta ha col·lidit suaument en la regió d’Abydos, situada al lòbul més menut del cometa. La sonda, que ha caigut a una velocitat molt baixa, d’uns 3 km/h, més o menys al pas d’una persona, segurament ha rebotat com ho va fer Philae. Rosetta no havia estat dissenyada per a aterrar: els plafons solars es deuen haver fet malbé, l’antena de comunicació ha deixat d’apuntar a la Terra i la comunicació s’ha tallat bruscament. Rosetta romandrà per sempre a la superfície del cometa.
Tanmateix, la càmera Osiris ha anat captant imatges fins a pocs metres de la superfície, abans de la col·lisió. Són imatges molt espectaculars:
Aquesta és l’última fotografia que ha enviat:
Incredible view 1.2 km from the surface! #CometLanding https://t.co/BMzkfFMKp4 pic.twitter.com/N5riAfHxEV
— ESA Rosetta Mission (@ESA_Rosetta) September 30, 2016
I aquestes altres mostren l’aproximació progressiva a la superfície del cometa:
Ací, escannant les imatges de la zona on ha impactat:
Busy scanning my target #CometLanding region! pic.twitter.com/CYhEnl35TT
— ESA Rosetta Mission (@ESA_Rosetta) September 30, 2016
Ací podeu veure l’emissió sobre el final de Rosetta, en directe:
La zona elegida per a l’impacte és d’un gran interès científic. És una regió llisa ben prop de diverses grans fosses de més de 100 metres de diàmetre i 60 de fondària. La sonda ha aterrat entre la fossa Ma’at 2 i la Ma’at 3. Aquestes fosses són molt interessants perquè són l’origen dels intensos dolls de gas i pols emesos pel cometa, sobretot els mesos de màxima aproximació al Sol.
Aquestes fotografies són del moment en què el cometa era més a prop del Sol:
Marco explica que hi havia la possibilitat de salvar Rosetta: ‘S’hauria pogut separar-la del cometa i enviar-la en una òrbita al voltant del Sol passant per zones fredes i amb poca radiació solar. Tot això amb el risc evident de perdre la comunicació amb la nau i, encara pitjor, amb les possibles interferències en ràdio causades per Rosetta que podrien afectar les xarxes de seguiment de l’espai profund de la NASA i d’ESA que segueixen diàriament missions en Júpiter, Saturn o més enllà de Plutó.’
Així ha explicat l’ESA, amb aquests dos vídeos didàctics, el final de Rosetta:
