En defensa dels mitjans nazi-zombi-etcètera-bolivarians

Mirin: de les tertúlies en català sobre el Tema™, confesso que tinc tertulians unionistes preferits. No em fa res dir noms: en el número u, Andrea Mármol –que, per cert, ara fa temps que no la sento al Basté. Àgil de ment, veloç amb la paraula, exquisida amb l’adversari, també me’n meravella el seu català-correcte-passa’l, amb un domini dels pronoms febles que seria bo de sentir en molts professionals de la comunicació. Frec a frec amb Mármol, hi tinc Rocío Martínez-Sampere, la reflexió serena, gens dogmàtica per a la cosa pròpia i del tot empàtica per a la contrària. I bé, en termes estrictament formals, encara diré que he arribat a admirar el respecte i l’educació de Nacho Martín Blanco, i fins i tot la paciència de Joan López Alegre davant la cridòria de Rahola i Sardà. Nota al marge: Sí, què passa? Per a gustos, els tertulians. És el risc d’exposar una secessionista adoctrinada, cada dia, a una mostra variada per a triar i remenar. Fi de la nota al marge.

A ‘El matí de Catalunya Ràdio’, l’ambient entre rivals és més zen. A la ràdio nacional de Catalunya pots sentir l’ex-ministre espanyol García-Margallo intercanviant (dis)parers amb l’ex-president del parlament Ernest Benach, i cap paraula puja més amunt que l’altra; un altre dia pots sentir màxims exponents d’El Periódico, El Mundo i La Vanguardia intercalats amb periodistes de la Directa, VilaWeb, Ara i el Punt Avui; un altre, pots empassar-te les gracietes d’un individu de l’extrema dreta i a continuació sentir la resposta d’un cupaire antifeixista, valgui la redundància; i un altre matí pots escoltar un especial entre joves parlamentaris, amb representants de tots els grups. Fins aquí he parlat de la ràdio perquè me la sé de memòria, però les tertúlies de TV3 funcionen si fa no fa, de manera que quan s’asseuen ‘massa’ independentistes a la taula, els unionistes criden #tv3noemrepresenta, i quan s’hi asseuen ‘massa’ unionistes, els de #tv3éslameva es queixen que per a això ja tenen la Sexta o Antena 3. Això, si els antisobiranistes no declinen la invitació per continuar plorant que els mitjans públics catalans són parcials.

Perquè aquest és el detall: si un ‘indepe’ es vol assabentar de la realitat unionista, només ha de pitjar un botó del comandament a l’atzar. En canvi, si un ‘antiindepe’ es vol posar al dia de la realitat contrària, és a dir, de la història de Catalunya des d’un punt de vista catalanocèntric, fora del dogma legal-constitucional, la patologització del sobiranisme i els ‘Sálvame de Lux’ de la política, ja fa tard. Fa tard perquè una bona part dels mitjans que combaten l’independentisme han fet un mal irreversible al que anomenen la ‘convivència’, amb un abast que ni de lluny podria somiar la més pèrfida TV3 amb el seu 14% de share. Qui s’ha alimentat dels mitjans hegemònics per falta d’alternatives, per quina raó hauria de voler saber ara la versió d’uns colpistes, manipulats, abduïts, nazis, zombis, gihadistes i bolivarians, tot en un i no necessàriament per aquest ordre? És normal que més aviat els vinguin ganes d’aniquilar-los –fer allò que ja es coneix com un ‘a por ellos, oé’–, purgar les seues escoles infestades de mestres-Rufians amb carnet d’ERC [font: veu autoritzada del PSOE] que eduquen en l’odi a l’espanyol [font: veu autoritzada del PP] i intervenir els seus mitjans públics perquè a partir d’ara emetin informació ‘veraç, objectiva i equilibrada’ [font: Gobierno de España].

En aquest xoc de realitats inconciliables, si una cosa bona ens ha portat l’1-O, ja que d’independència de moment re, és l’entrada dels mitjans internacionals al terreny de joc del Tema™. Mitjans amb codis deontològics resistents a les pressions de l’aparell de l’estat espanyol, com els que l’altre dia emetien en directe la compareixença de Puigdemont mentre la TV1 xiulava. Com ara la BBC, on el ministre Dastis va cometre la temeritat de dir-los que les escenes de violència vistes i retransmeses també per ells eren en bona part ‘alternative facts’ i ‘fake news’, talment com si es dirigís als periodistes o els espectadors del ‘Telediario’. Doncs bé: en aquest context pre-155, on la realitat que viu i veu un independentista es preveu que serà per llei censurada, si no substituïda pel relat hegemònic de l’estat, és d’agrair que qui es vulgui dir ‘neutral’ com a mínim pugui recórrer a la informació de fora mentre no pugui tornar a refiar-se dels mitjans nazi-zombi-etcètera-bolivarians.