En defensa de l’ALE

Algú es pot creure que l’Aliança Lliure Europea (l’ALE), un partit polític europeu compost per quaranta-sis formacions polítiques i amb gairebé quatre dècades d’història a l’esquena defensant el dret d’autodeterminació dels pobles, el partit que, des que l’estat espanyol va començar a posar traves perquè els eurodiputats independentistes catalans poguessin agafar l’acte, n’ha defensat els drets polítics, el partit que porta la lluita per la llibertat, la democràcia i el respecte dels drets fonamentals com a bandera, no hagi acceptat que Puigdemont, Comín i Ponsatí formessin part del nostre grup al Parlament Europeu?

En l’article que Günther Dauwen –durant molts anys i fins fa pocs mesos director de l’ALE– publicava en aquest mitjà el dia 13 de febrer, insinuava que l’ALE havia vetat Puigdemont perquè Esquerra Republicana havia mogut per darrere els fils. Una afirmació que només podem considerar un lapsus.

L’ALE és un dels 13 partits polítics d’àmbit europeu oficialment reconeguts per la UE i avui, i després d’haver perdut malauradament 4 eurodiputats a causa del Brexit, en té quatre dins el grup parlamentari dels Verds-ALE. Des del 1999 conformem amb la família política ecologista europea un grup parlamentari que actualment és el 5è més gran de la cambra, amb 67 diputats. Amb relació a la qüestió catalana –que el senyor Dauwen considera ‘una obsessió que ens arracona’– no hi ha cap mena de dubte que el grup Verds-ALE ha estat el més vehement a l’hora de denunciar la repressió espanyola, defensar el dret d’autodeterminació del poble català i demanar la implicació de les institucions de la UE en la resolució del conflicte.

Des del desembre, just abans que es fes justícia i es reconegués la condició d’eurodiputats a Puigdemont, Comín i Ponsatí, l’ALE al Parlament Europeu s’ha pronunciat clarament a favor d’acollir-los dins del grup parlamentari dels Verds/ALE perquè volíem ser el refugi d’aquells que pateixen les vergonyoses represàlies dels poders espanyols per haver exercit legítimament el dret d’autodeterminació.

Tanmateix, i arran de les reticències manifestades per alguns Verds del nostre grup, vam haver de convocar, tal com estableixen els estatuts i el protocol de relacions entre els Verds i l’ALE, un comitè de conciliació, previst per als casos en què la incorporació de nous membres al grup topi amb l’oposició d’una de les parts. El Sr. Dauwen afirma categòricament al seu article que cap no pot imposar el veto, però si es llegís els documents esmentats, veuria que cal assolir el consens en un comitè de conciliació de composició paritària. Després de dues reunions i d’haver constatat que cap de les parts es movia de la posició inicial ni ‘acotava el cap’ –en els termes expressats en la teoria del nostre amic flamenc– es va decidir de traslladar la qüestió al plenari del grup perquè s’acabés manifestant a través d’una votació de tots els membres. Una votació que finalment no es va produir perquè a darrera hora els tres eurodiputats catalans van decidir de retirar la petició.

Aquests són els fets. Des de l’ALE partit lamentem que bona part dels Verds europeus s’oposessin a la incorporació dels eurodiputats de Junts per Europa, però alhora estem convençuts que els nostres eurodiputats van fer tot el que estava a les seves mans per defensar-ne l’entrada. I malgrat que no ens en vam sortir, durant aquesta legislatura europea buscarem i trobarem la manera de defensar plegats el dret d’autodeterminació i tots els drets fonamentals.

Tanmateix, burxar en qüestions internes de política catalana per tal de crear dubtes sobre l’organització que representem no ens sembla la millor manera de fer avançar aquesta noble causa.

Lorena López de Lacalle, Presidenta de l’ALE
Jordi Solé, Secretari General de l’ALE