Quan hem de dir “en cinc minuts” i quan hem de dir “d’ací a cinc minuts”?

“Ho faré en cinc minuts” o “Ho faré d’ací a cinc minuts”? Aquestes dues frases, són totes dues correctes? I si ho són, tenen el mateix significat? La resposta és que són correctes però amb significats diversos. Diferenciar-los no és pas difícil, però el fet que en castellà no es distingeixin ens fa confondre.

Per a no errar, una norma pràctica és aquesta: generalment, si podem dir “d’ací a cinc minuts” no és correcte “en cinc minuts”.

Els significats que hem de distingir són bàsicament aquests dos:

—‘Dedicant-hi un període de temps’, que expressem amb una construcció encapçalada per la preposició en. Vegem-ho amb uns quants exemples:

1. Si fem la feina en mitja hora, podrem dinar a les dues (és a dir, si dediquem mitja hora i prou a fer la feina).
2. T’ho explicaré en mig minut (hi dedicaré tan sols mig minut).
3. En un quart es llevarà, es dutxarà i farà el llit (dedicarà un quart a fer-ho tot; en tindrà prou amb un quart per a fer-ho tot).

—‘Quan hagi passat un període de temps a partir d’ara’, que expressem amb la construcció d’ací a (o d’aquí a)*. Per exemple:

4. D’ací a cinc anys serem independents (és a dir, el setembre del 2027 —quan hagin passat cinc anys a partir d’ara— serem independents)
5. T’ho explicaré d’aquí a mig minut (no començaré a explicar-t’ho ara, sinó quan hagi passat mig minut a partir d’ara).
6. D’ací a un quart es llevarà, es dutxarà i farà el llit (si ara són les vuit del matí, es llevarà a un quart de nou —és a dir, quan hagi passat un quart a partir d’ara— i tot seguit es dutxarà i farà el llit).

Si comparem la frase 2 amb la 5 i la 3 amb la 6, podrem entendre bé la diferència entre aquests dos significats. En la primera tongada parlem de la duració d’una acció; en la segona, del moment en què començarà una acció.

La construcció d’ací a té encara un altre significat, semblant a l’anterior, però no pas igual: ‘durant un temps delimitat que comença a comptar ara’:

7. T’has d’aprendre aquestes tres lliçons d’ací a Cap d’Any (a partir d’ara i fins al dia de Cap d’Any, a tot estirar).
8. D’ací a final de trimestre falta un mes i mig (si comptem un mes i mig a partir d’avui ja haurem arribat al final del trimestre).

Si comparem aquests dos usos de d’ací a podem veure que en les frases 4, 5 i 6 parlem, com hem dit, d’un moment (hi haurà un moment que serem independents, un moment en què t’ho explicaré, un moment en què es llevarà); en canvi, en les frases 7 i 8 parlem d’un període (un període en què has d’estudiar, un període que falta per a arribar a final de trimestre).

Alhora, observem que en aquestes darreres frases hi podem intercalar la preposició “fins” enmig de la construcció, cosa que no podíem fer en les anteriors:

7 bis. … d’ací fins a Cap d’Any.

8 bis. D’ací fins a final de trimestre…

I observem encara que també fem servir la construcció d’ací a quan parlem de distàncies físiques:

9. D’ací a Manresa hi ha vuit quilòmetres (del punt on som fins a Manresa hi ha vuit quilòmetres).
10. D’ací a la Sagrada Família falten tres cantonades (per anar del lloc on som ara fins a la Sagrada Família hem de passar tres cantonades).

Probablement, aquest ús locatiu de les frases 8 i 9 fou l’originari de l’expressió, perquè literalment ‘ací’ expressa un lloc, no pas un temps.

* Segons alguns gramàtics, en les frases 4, 5 i 6 no s’hauria d’escriure d’ací a, sinó simplement d’ací (D’ací cinc anys serem independents). La gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans admet que s’escrigui de totes dues maneres. Tanmateix, fent una recerca, es pot veure que l’absència d’aquesta a és simplement una elisió fònica, sense cap justificació històrica. Ja al segle XV trobem frases amb d’ací a, com ara aquesta: “Fo portada la tua germana Agnès al Paradís, e tu d’ací a ·II· jorns finaràs e seguiràs a ta germane” (Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet, traducció d’Arnau de Lieja). Si en voleu més informació, podeu llegir l’estudi “D’ací a pocs mesos, tot resolt” (publicat en tres parts: primera, segona i tercera).