En campanya

La campanya de les eleccions gallegues ha començat, Vicent. A manca que Alfonso Rueda posi la data definitiva als comicis, les formacions polítiques treballen en la conformació de candidatures i afinen les propostes programàtiques. L’última a confirmar la decisió de concórrer al procés electoral amb el seu nom ha estat Sumar.

Tot fa pensar que el 3 de març serà la data de les eleccions. El Partit Popular mateix, tal com va avançar a començament de mes Nós Diario, va fer arribar aquesta possibilitat a uns quants sectors empresarials. Tot i això, la concreció final dependrà dels seus interessos electorals i de les necessitats d’Alberto Núñez Feijóo, un dirigent molt dèbil dins el seu partit el futur del qual depèn d’allò que passi a Galícia.

El president dels populars es juga la continuïtat als comicis gallecs. Una derrota electoral a Galícia significaria la fi de la seva carrera política i situaria el PP en un procés de canvi de lideratge, en què Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno Bonilla serien els candidats amb més possibilitats. És curiós, Vicent, però una altra vegada les eleccions gallegues seran la batalla final de Feijóo.

El PSOE és conscient d’aquesta situació, i per això entoma els comicis gallecs amb una actitud diferent de les cites electorals anteriors. Fins ara, la direcció espanyola del partit no s’havia marcat com a prioritat el procés gallec, però aquesta vegada Pedro Sánchez mateix va donar l’ordre de dipositar-hi tots els esforços. Tant és així que Ferraz dirigeix de primera mà la campanya d’aquestes eleccions, que entoma com una segona volta de les espanyoles del juliol.

Tots els actors polítics gallecs entenen que aquests comicis són diferents i hi actuen en conseqüència. Els uns i els altres coincideixen que es troben en una situació oberta, en què qualsevol resultat és possible. No tenen cap dubte que mai, en aquesta darrera dècada, el PP havia tingut tan complicat de retenir la majoria absoluta i l’oposició tan a prop de sumar prou escons per a formar govern. Els dirigents populars mateixos no amaguen aquesta possibilitat. Així, dijous, el responsable de l’àrea estatal d’organització de la formació, Miguel Tellado, va insistir a Vox que no es presentés a les eleccions gallegues a fi de no dividir el vot de dretes i arran de la possibilitat nul·la de l’organització ultraespanyolista d’obtenir representació a Galícia.

El resultat final dependrà en gran manera de la campanya. En aquest sentit, l’oposició ha de mobilitzar l’electorat, especialment el jovent, que tradicionalment són els més abstencionistes. De fet, els sondatges fa temps que assenyalen que el BNG és la força més votada entre els més joves de trenta-quatre anys, i la suma de nacionalistes i socialistes supera els populars entre els menors de cinquanta. Un canvi polític a Galícia no tan sols és possible, sinó que és necessari i urgent. En depèn revertir la situació actual, amb uns indicadors molt preocupants en l’esfera econòmica, social i democràtica, però, sobretot, posar al capdavant del país un govern que treballi a favor seu i no depengui d’interessos aliens.