En alguns moments i en alguns països d’això se n’ha dit ‘apartheid’…

Crec que el mon judicial espanyol arriba ja a la vergonya mes aclaparadora. Ells no en tenen de vergonya pero algú els hi tindria que parar els peus. Com exemple el judici, la detenció i el alliberament del propietari del pis ocupat a Calella. Per aquesta jutjessa sí que val els fem-los fora que no es casa seva, perqué no per a tothom? Perque mentre es parla d’aquestes malifetes, com els lladres de rellotges de <barcelona, lliures amb carrecs (?) no es parla d'unes altres coses si mes no mes importants com la llibertat d'un poble.

Contra els catalans sí, però no sols. A Espanya, no es tracta igual un musulmà, un negre, un llati, una dona, un gai, una persona amb disfunció intel·lectual, una vell. En definitiva, qualsevol que no està prop del poder, és feble i distinta és sospitosa davant l’Estat. És la essència del feixisme que batega dintre de la maquinària jurídico- policial i és el sosté de l’entramat polític i econòmic espanyol. Evidentment els polítics espanyols, siguin del signe que siguen, no ho volen canviar, no ho van fer al 97, no el faran al 2022. Ja els va bé gestionant les misèries de la oligarquia feixista dominant.

Estimat Vicent, encara et sorprens? no tens clar que aquesta espaÑa tant els polítics com la seva societat majoritàriament és d’idologia FRANQUISTA; ja fa molts temps algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
Com tampoc encara no tens clar lo que significa la paraula JUNQUERISME?
No tens clar Vicent que en aquesta espaÑa si haguessin tirat endavant la INDEPENDÈNCIA, hagués fet servir armament militar O sigui morts?
No conec cap país que ha conseguit la seva llibertat del colonitzador/botxí, sense morts.
Nosaltres els que vivim en aquesta colònia catalana, tirem flors i no tirem papers a les manifestacions, és la lluita dels somriures i compartides.
En fi Vicent, serem engolits per aquesta espaÑa com Xina ha fet amb el Tibet, algú se nen recorda que hi havia un poble que lluitaven per ser lliures d’un País dictatorial com Xina? ja que dir dels que han futut a la presó podrinse de Hong Kong?

La fiscalia no depèn del “progressista” govern espanyol?

Si hagués dignitat com a país al govern de l’Aragonès, d’ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, d’entrada es faria una declaració dura contra aquest nou acte repressiu espanyol, i es coordinaria amb el Parlament alguna acció com ara l’aturada d’un dia i sortida al carrer de tots els càrrecs polítics: govern, parlamentaris, batlles, regidors, diputacions, consells comarcals, etc., etc. Publicitant-lo a Europa.

Dic d’entrada, seguit després del bloqueig al Congrés de qualsevol relació fins que no es retiri el lawfare.

Acompanyar d’una denúncia de tots els europarlamentaris catalans.
Cal contrarestar al moment la farsa del retorn de la Gabriel que ha enviat a Europa el missatge molt erroni de que espanya es de fiar i legal.

Hem de posar al descobert de que no existeix la justícia espanyola o que, com diu la editorial, aquesta justícia esdevé IN-justicia quan es tracta de la minoria nacional catalana.

A no ser, clar, que als plans pactats pel Gran Botifler Oriol Junqueras, i ara també per la Gran Hipòcrita Anna Gabriel, estigui treballar conjuntament amb el naZionalisme espanyol per a condicionar els judicis, sobre Catalunya i sobre els catalans, encara pendents als TGUE i TJUE.

Ja s’ha dit tot de la “nostra” justícia. Sembla que no hi ha manera de treure’ns de sobre aquesta mena de plaga, digues-li lepra, digues-li prevaricació, digues-li com vulguis, tot menys justícia.
Suposo que a la “nostra” justícia li agradaria tornar als temps de la Inquisició, on encara es discutia menys el que deien els tribunals. Ara tenim una justícia desmarxada, on la seva discrecionalitat y la seva manca de neutralitat son indigeribles.
Pel bé de tothom crec que es necessita refer la justícia, canviar els funcionaris franquistes i de mentalitat violenta, que n’hi ha molts. És necessari i urgent!

Carai! Sembla, ben bé, com si l’Audiència de Barcelona estigués violant els principis fonamentals del dret. I què hi diu l’il·lustríssim col·legi d’advocats de Barcelona, l’ICAB, davant d’un fet tan excepcional… ja s’han pronunciat? Seria de molta ajuda que algun destacat membre del col·legi, una de les missions del qual és “garantir el correcte exercici de l’advocacia, assegurant els drets de la ciutadania”, ens aclarís quins preceptes legals s’han aplicat per a poder repetir el judici a unes persones que ja havien estat absoltes.

La ciutadania no en sap, de lleis, i corre la brama popular que no se’t pot jutjar dos cops pel mateix delicte. Si no s’aclareix aviat el que ha passat, la gent podria començar a imaginar-se coses i acabaria pensant que no vivim en un estat de dret. T’imagines?

RABHA HMMANE

Per nosaltres, molt més perjudicial que els jutges, sou la premsa, TV3 principalment i les emissores de ràdio.

Sou col.laboracionistes del lafware, auténtics Valiums i professionals del “estigues quiet que ja vindrà”, explicant contes de trens pendent avall, línees vermelles i no sé quanta merda més.

Ah, i si les enquestes pinten bastos, a inflar-les de votants d’ERC.

Tot això ho regales a la Junta Electoral Central i t’ho afinen..

Sabem que hi ha programes informàtics que a les 12 de la nit, et pots fer amb els auténtics resultats electorals des de les Meses i ni cap Barnils ni rOts, en fan ús. Ningú, tots cagats de pou per unes monedes.

Gràcies senyor Martin pel seu comentari de sempre:

Constitusiongggg ¡¡¡

Que surti algú valent a les properes autonómiques i el votarem, es digui Fachin, Rosell, Cotarelo (no, aquest no que em va dir que ja era una mica gran, jajaja), Alí Babà o Rasputin..

La repressió de l’estat envers l’independentisme és directament proporcional al grau d’obediència i de retorn a l’autonomisme. Valtònyc no s’equivoca, el cas Serret i Gabriel demostren al món l’error de l’exili a Brussel·les, mentre fa servir el bastó a tort i a dret a dintre casa mentre els polítics, totalment domats, s’ho miren des de la seva gàbia d’or. Ningú se salvarà de la repressió. Evidentment que és apartheit i crec que una part considerable de culpa la tenen aquests que són -a mi no em representen- els nostres polítics que no són res més que directors d’un màrqueting pervers. El què era un sentiment de frustració es va convertir en vergonya i ara ja comença a ser fàstic. És urgent una llista alternativa per fer fora aquesta infecció tòxica. Si això no passa aviat jo m’esborro.

Si que hi ha gent que fa coses però la majoria no s’hi apunta. Fa uns dies es va engegar la iniciativa simbòlica d’alliberament dels pobles. Costa que la gent i vegi l’utilitat però recordem la consulta d’Arenys de Munt com es va estendre com una taca d’oli Tenim
també el procés constituent per saber quin país volem i la gent no contesta les preguntes que ajudarien molt a poder fer una bona constitució quant sigui el moment. I moltes altres coses que molta gent organitza.
Pero com diu algú estem anestessiats.
Sense independència serem sempre una colònia sotmesa.

Ben volgut Josep Maria Martín 20.07.2022 · 22:55, ni molt menys VilaWeb, ni cap de nosaltres ens enganyem. Son els de sempre els que ens volen enganyar, que no és el mateix. No els hi calen raons, ni lleis, ni Constitución ni res de res. Han quedat en evidencia moltes vegades. Amb el seu cec i incontrolat odi i el seu analfavet menyspreu al diferent -en el nostre cas al poble català-, en tenen prou i sobrat. Això si que tots els catalans ho sabem. Preparem-nos i agafem-nos ben fort que haurem de tornar a actuar i aquesta vegada haurà de ser la de debo. Salut.

A hores d’ara res ens és estrany, al contrari sorprèn que una resolució ens sigui favorable i per minsa la donem per bona. El que ens han obligat a normalitzar és el càstig quan en parlem de justícia. Perquè com indica el vostre editorial, cada dia és més evident que hi ha unes regles si ets espanyol i unes altres si ets català. Si han aconseguit aquesta acceptació no estic segur i si s’en pot dir apartheid particular no ho sé, però com deia en N.Mandela «La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible. No hem de deixar que la por s’interposi en el nostre camí».

Tot plegat no té nom !!!
Amics i amigues !! des que pràcticament tinc ús de raó que tinc ben clar que aquesta mena de estat que en diuen España segueix pensant en “una, grande y libre !!”, i que mai estarà oberta, com a mínim, a escoltar, … i que lluitarà -com han fet en multiplicitat d’ocasions al llarg de la nostra història !!! – per no entendre que Catalunya és una nació.
I no pararà, sigui com sigui !!!…
Si més no recordem, els que ja tenim una edat, el que va passar a l’època de la guerra civil en què van aprofitar per desmantellar algunes regions d’España i fer-los fora de la seva terra per venir a treballar a Catalunya i així trencar de retruc la societat catalana. Ara, en aquests moments, la història es repeteix facilitant la incorporació de persones que també estan passant gana i penúries, ara amb un radi geogràfic una mica més ampli – Marroc, Llatinoamèrica-, tot provocant alhora l’exili de persones molt ben preparades intel•lectualment per tal d’assegurar que aquells que més pensen i poden fer créixer la nostra nació, Catalunya -metges, arquitectes…..- no empipin i, com és lògic de retruc se’n beneficien altres països europeus i d’arreu del món de tot l’esforç que nosaltres hem estat fent, com a família i com a societat !!!…
I no pararan !!!… però el més fotut és que el problema també es NOSTRE: podríem anar plegats d’una punyetera vegada tots els catalans que creiem en la independència, i no fer la “puta i la ramoneta”, o vendre’s al millor, al que porti vots, etc etc… ??.
Aquesta és la nostra clau i alhora és la nostra creu !!!.

No comentaré un fet -el que fa un mil.lió-, d’aquest ploure sobre mullat esdevingut el nostre dia a dia; no afegiré la meva veu al cor de lamentacions jeremíaques (què dolents que són els espanyols !), que detesto per indignes i inútils. Sí miraré, amb la vènia del Sr. Partal, de respondre al Sr. Josep Navarro, que em preguntava ahir quina prova tinc del que vaig escriure a propósit del Sr. Puigdemont.

Cap, Sr. Navarro. Personalment no tinc cap prova, jo no hi era. M’he limitat a transcriure el més ressumidament possible l’article “L’autèntica taula de diàleg”, del Sr. Marc Gafarot, publicat a “El Món” el 19/09/21, que també vosté pot trobar i llegir. Si m’equivoco ho faig per boca del Sr. Gafarot, que ens explica que això va passar el 3 d’octubre del 2017.
Tres dies abans i amb 76 anys a l’esquena vaig anar a BCN des d’Alacant no per votar, que no podia, sinó per ser-hi present en el que considerava l’esdeveniment més important en la meva vida com a català i amb la determinació, si calgués, de trencar-me la cara amb els piolins, la GC o amb el mateix “Sursum Corda”. Déu volgué estalviar-me els cops de porra, però dos dies sense dormir i la tensió acumulada al llarg de l’1-O, a peu de carrer, em passaren factura i el dia següent, amb colitis isquèmica, ingressava a l’Hospital de Terrassa. El 3-O, la meva dona, assabentada de la meva hospitalització, viatjà a BCN i em digué que els carrers eren plens a vessar d’una gernació que esperava, com jo des del meu llit, la declaració d’independència per part del president Puigdemont, i la seva crida a defensar el que havíem guanyat dos dies abans. Res d’això no ens va arribar per TV, però sí ens va arribar el “a por ellos” reial. Puigdemont rebé, a més (segons el Sr. Gafarot), la trucada dels Srs. Jambon i Michel. Al cap d’una setmana, el 10 d’octubre, tinguerem per tota recompensa la república dels 8 segons i el 27 el campi qui pugui d’uns a la presó i uns altres a l’exili.
No cal ser cap Sherlock Holmes per endevinar quin dels dos missatges del 3-O pessà més en l’ànim de Puigdemont.

I és que els catalans no desaprofitem ocasió d’espifiar-la. Tampoc no tinc proves, jo tampoc no hi era, quan allà pel 1979, el govern d’Adolfo Suárez oferí als negociadors catalans el Concert Económic conjuntament amb els bascos, que Pujol, Roca, Benet, Raventós i cía. rebutjaren olímpicament amb l’argument absurd i ridícul que “la recaptació d’impostos crearía mala imatge al Govern català.” Xirinacs ho explica al volum III de “La traïció dels líders.” Era millor, pel que es veu, quaranta anys de queixa i ploriqueig per la infrafinanciació i l’espoli fiscal d’un Estat depredador, al qual donàrem en aquella ocasió, llicència i conformitat per a xuclar-nos fins a la darrera gota de sang.

I és que equivocar-se una vegada és humà, però equivocar-se sempre és ser un soca o, senzillament, preferir perdre a assumir la responsabilitat i/o el risc de la llibertat.

Per si Vilaweb té a bé publicar aquesta precisió a la informació del subscriptor Carles Viñals sobre aquest article:

Marc Gafarot: La vertadera taula de diàleg
“Si els catalans volen la independència primer cal començar a conèixer la realitat, desemmascarant tabús, falsos relats i personatges de sobrada incompetència”

https://elmon.cat/opinio/la-vertadera-taula-de-dialeg-306801/